Manifestació inèdita d’estudiants contra el ‘bullying’ a Barcelona: «De vegades els professors es fan els cecs»

El 14 d’octubre la jove sevillana Sandra Peña, de tot just 14 anys, es va treure la vida a l’arribar a casa per no suportar l’assetjament escolar a què estava sotmesa al Colegio Irlandeses Loreto. Els pares havien alertat el centre en repetides ocasions sobre la situació d’assetjament que vivia la seva filla i fins i tot havien presentat un informe psicològic que així ho ratificava. Segons les informacions que han transcendit, l’escola, per la seva banda, no va activar el protocol antiassetjament i el desenllaç –sempre d’origen multifactorial– va acabar sent fatal. «El cas de la Sandra no és ni el primer ni l’últim i s’hauria pogut evitar. No és un cas aïllat, sinó una realitat que pateixen moltíssims joves», ha afirmat Eider Bustos, membre del Sindicat d’Estudiants.

Silenci còmplice

Bustos assenyala com a responsables no només assetjadors i famílies, sinó també escoles i institucions públiques que contribueixen –mitjançant el seu silenci còmplice– que persisteixi el problema del ‘bullying’ als centres. «El sistema de l’odi educa els nens a assenyalar el diferent. La Sandra és una mostra més que el sistema ens abandona». Per Bustos els estudiants i les institucions han de dir «prou» fins a aconseguir que «no hi hagi persones que vegin la mort com una via d’escapament».

Segons les dades de l’últim informe PISA del 2024, el 6,5% de l’alumnat pateix assetjament amb freqüència, mentre que el 15,8% el pateix almenys diverses vegades al mes. Aquesta xifra augmenta fins al 21% en el cas dels alumnes migrants.

Entre els nanos que han participat avui en la concentració –alguns expliquen que han patit assetjament, d’altres ho han presenciat sense sovint saber ben bé què fer– s’ha forjat una mena d’esmena al paper dels centres i els professors. «De vegades no fan res, d’altres intenten arreglar-ho, parlar, com si fos un conflicte més», apunta la Raquel. El Sergi, de 19 anys, declara haver patit ‘bullying’ i admet no haver «notat el suport de l’escola», ni en el seu cas ni en el d’altres dels seus companys. El Joaquim, un altre estudiant de 20 anys que va patir assetjament escolar, afegeix que en el seu cas els professors sí que es van interessar per ell: «Vaig tenir molta sort». No obstant, va veure que altres companys que patien el mateix «no van alçar la veu per vergonya». «De vegades els professors es fan els cecs». Per la seva banda, el Gerard –de 17 anys– considera que manifestar-se és qüestió d’«humanitat» i que «s’hauria d’haver fet abans». «Les institucions estan fetes per educar-nos sense distincions i han de ser un lloc on ens sentim segurs –afegeix–. Ha sigut la gota que ha fet vessar el vas».

Dades i supervisió externa

Notícies relacionades

Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava

Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones

De fet, l’informe PISA ja assenyalava que el 10% dels alumnes s’ha quedat alguna vegada a casa per evitar sentir-se insegur a l’escola. L’Ainhoa –de 21 anys i que exerceix com a monitora– considera que és «molt important escoltar els nens». Per ella l’assetjament és una realitat que s’oculta: «Tothom a les classes sap qui riu de qui. Però costa molt fer el pas de reconèixer allò que està malament i alçar la veu».

Al seu torn, Carmen Cabestany, presidenta de l’associació NACE contra l’assetjament escolar, ha destacat que els estudiants surtin al carrer contra l’assetjament escolar i ha reclamat mesures de prevenció i intervenció per abordar-lo. L’activista, que ha qüestionat que el Departament d’Educació no hagi implementat un decàleg de 10 mesures plantejat per l’entitat, i ha advertit que una o dues accions no són suficients per lluitar contra l’assetjament, sinó que cal implementar-ne algunes simultàniament. Entre altres propostes, Cabestany ha plantejat que els protocols no els implementi el mateix centre escolar, sinó que tinguin supervisió externa, per evitar que puguin «manipular-se», i ha reclamat tenir dades sobre casos d’assetjament.