Falta de normes, possibles pròrrogues i molta incertesa davant la reforma que revoluciona l’organització de la justícia a Espanya

Es busca l’eficiència, però els jutges i altres operadors jurídics adverteixen de la falta d’inversió econòmica, de l’absència de protocols (el Consell General del Poder Judicial no ha aprovat els reglaments interns) i del fet que l’expedient digital no sigui una realitat a tots els territoris, i per això auguren una situació caòtica en la justícia en les pròximes setmanes si no s’opta per una moratòria. La queixa més comuna és la improvisació, és a dir, s’està intentant fer en molt pocs mesos el que costaria anys implantar.

El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha convocat dilluns la Conferència Sectorial de Justícia per valorar la situació amb els responsables de les comunitats autònomes amb les competències transferides. Avança que recolzarà pròrrogues breus en el cas que se sol·licitin en algun territori concret, però per a molts operadors jurídics això no serà suficient.

Sense instruccions

«No hi ha una direcció clara per ordenar la feina en els serveis comuns, hi ha jutjats amb expedients per terra... I tots temen un col·lapse total per tanta imprevisió», assenyalen des de l’Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria, que ha demanat al Ministeri de Justícia que retardi aquesta tercera fase d’implantació dels tribunals d’instància en vista de l’actual situació.

La portaveu de la majoritària Associació Professional de la Magistratura, María Jesús del Barco, considera que pretendre canviar tota l’organització judicial en menys d’un any «és un disbarat», i apunta en conversa amb EL PERIÓDICO que en alguns llocs petits on la reforma ja s’aplica des de fa alguns mesos –al juliol va començar la primera fase– encara no s’han aconseguit celebrar judicis. Les disfuncions, segons aquesta associació, es veuen especialment en les citacions i el control de la tramitació dels procediments, i per això temen una afectació a la tutela judicial efectiva dels ciutadans.

Les associacions també parlen del diferent grau d’implantació per territoris, ja que en llocs com Astúries o el País Basc amb prou feines s’ha començat a fer res. «Tant de bo s’imposi el sentit comú», comentava del Barco a la xarxa X tot just conèixer la convocatòria, si bé dubta bastant que s’apliquin moratòries. «És una decisió política», afegeix. Amb aquesta mateixa idea d’una Espanya judicial no a dos, sinó «a sis o set velocitats» coincideixen en el Fòrum Judicial Independent.

Per al Fòrum Judicial Independent, el problema d’aquesta reforma és que es pretén una modificació de l’administració de justícia sense la deguda inversió en actuacions imprescindibles per a la posada en pràctica. Per això, també sol·liciten l’ajornament de l’entrada en funcionament dels tribunals d’instància. «De tota manera, l’error de concepte rau a creure que el principal problema de la justícia és d’organització. La falta de jutges, en relació amb les ràtios existents en països del nostre entorn, és molt greu, cosa que genera situacions insuportables de sobrecàrrega de feina», indica a aquesta redacció Roberto García Ceniceros.

Retard del CGPJ

Des de Juezas y Jueces para la Democracia es retreu la inacció del ConsellGeneral del Poder Judicial. «No han reformat ni un dels cinc reglaments que feia falta modificar, únicament s’ha aprovat en l’últim ple de nomenaments, que és innocu per a la posada en marxa dels tribunals d’instància», assenyala a EL PERIÓDICO el seu portaveu Edmundo Rodríguez Achútegui.

D’aquesta manera, els jutges s’enfronten a la reforma sense saber com gestionar les guàrdies, els detinguts, la dació en compte als seus superiors, l’organització de judicis, els assenyalaments... No hi ha manera de saber com serà la comunicació ni amb qui, els ha agafat el bou».

A punt

Des del Departament de Bolaños s’assenyala que a les comunitats on el Ministeri és competent –Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Múrcia, les Balears, Ceuta i Melilla, a més del Suprem i l’Audiència Nacional– es defensa que «tot està a punt» per a l’1 de gener. No obstant, en la mateixa convocatòria per a dilluns s’admet que si les comunitats amb la justícia transferida sol·liciten una pròrroga per culminar la tercera fase d’implantació dels tribunals d’instància, s’«aprovarà».

Segons altres experts juristes consultats, el positiu del nou model que és que busca una millor optimització de recursos i facilitarà la unificació de criteris jurisdiccionals i pràctiques processals, si bé es considera obvi que fer el salt d’uns quants a tots els partits és un desafiament organitzatiu majúscul que, a més, s’emprengui sense dotació econòmica específica.

El magistrat Jaime Francisco Anta, jutge degà de Santander adverteix en un blog publicat per l’Associació Hi ha dret, que la reforma també busca «aïllar el jutge, a qui se li sostreu l’equip de persones sobre qui tenia interlocució directa, per posar-lo en mans de lletrats de l’Administració de Justícia», un cos que s’integra en el poder executiu (depenguin directament del Ministeri de Justícia) que d’aquesta manera guanya poder en aquest àmbit.

En una altra col·laboració amb la web d’Adbogacía Española, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Lorenzo del Río, augura l’arribada ‘tsunami jurídic’ perquè veu molt difícil» que els tribunals andalusos puguin estar a «ple rendiment» a 31 de desembre amb aquesta reforma com es pretén, i per això preveu uns «mesos turbulents» i «de desajustos».

També s’ha pronunciat la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, ha advertit que és «impossible» que la tercera fase de la llei d’eficiència de la justícia, que comporta la creació dels tribunals d’instància i la desaparició dels jutjats unipersonals, es desplegui l’1 de gener a Barcelona, com està previst, per la falta de jutges, personal i digitalització d’expedients.

Lletrats i funcionaris

Notícies relacionades

El Rei tanca el 2025 amb el passat del seu pare i Urdangarin en primer pla

L’exigent sistema electoral extremeny amb les minories marcarà les aliances

Aquesta redacció ha ampliat la seva consulta als lletrats de l’administració de justícia, entre els quals ja s’han nomenat –alguns fa tot just uns dies– els directors d’aquests serveis comuns sobre els quals pivotarà tota l’activitat judicial. «El model ens sembla correcte, però l’aplicació és improvisada», assenyala Xoán Xosé Yáñez de l’ associació UPSJ, per afegir que la situació no serà fàcil, però tampoc s’arreglarà amb un ajornament. «Als lletrats se’ns està exigint molt en aquest procés de canvi i se’ns exigirà molt en el nou model, però el Ministeri encara té pendent de complir compromisos amb nosaltres molt importants, sobre substitucions, carrera professional o productivitat», recorda.

Finalment, els funcionaris tampoc ho veuen clar. Javier Jordán, president de Justícia en el CSIF, remarca a aquest diari que «en general el desconcert, la incertesa, la falta d’informació sobre com es treballarà des de l’1 de gener i, per què no dir-ho, l’emprenyament del personal són les notes dominants als, encara, jutjats del nostre país». Apunta igualment a l’absència de protocols de funcionament, perquè «els que s’han publicat fa escassos dies i plantegen problemes d’aplicació pràctica».