El 45% dels espanyols només va al dentista per emergències: «Hi vaig anar per un queixal i vaig acabar amb una factura de 1.300 euros»

La mitjana de visites al dentista a Espanya se situa en unes dues a l’any, explica Gabriela Aldana, tècnic de Qualitat Clínica i Innovació de Sanitas Dental, que remarca que una bona part de la població encara acudeix al dentista «de forma reactiva, és a dir, motivada per l’aparició de dolor, molèsties o per un problema ja instaurat».

Caries (40%), sensibilitat dental (37,7%), dents esquerdades (22,1%), gingivitis o infeccions bucals (17,9%) i bruxisme (rexinar o serrar les dents, 17,4%) són les complicacions més comunes que porten els ciutadans a acudir al dentista, d’acord amb dades de l’esmentat estudi.

El preu dels tractaments –tenint en compte només els bàsics, no els d’estètica, que són molt més costosos– és la principal barrera que separa els espanyols de les visites al dentista. Pressupostos que fàcilment s’eleven a diversos centenars d’euros, moltes vegades són inabastables per a famílies treballadores que viuen al dia, cosa que els obliga a pagar a terminis o a demanar un crèdit per pagar-ho. O a simplement no anar-hi.

«El meu fill va anar al dentista per dolor en un queixal del seny. Li van dir que a més tenia les genives inflamades. Li van fer un raspat. Més un escàner del queixal, més l’extracció. Van veure que tenia bruxisme i li van recomanar la fèrula. Total, 1.300 euros», relata la Mayte, que no es va veure capaç de deixar el seu fill sense el tractament complet, tot i que això li hagi suposat, en ple Nadal, un terratrèmol en l’economia familiar.

Qüestions tan bàsiques com un empastament dental (procediment utilitzat per reparar i restaurar una dent danyada per càries o traumatismes) són entre 55 i 85 euros; l’extracció d’una peça simple costa uns 54 euros; i una fèrula de descàrrega per al bruxisme s’acosta als 300 euros depenent de la clínica, el material i la tecnologia utilitzada.

Si parlem d’implants dentals, el preu mitjà ronda els 1.550 euros per peça (inclou cirurgia i corona dental). En els més joves, si un adolescent necessita posar-se bràquets –a les dues arcades fixes i metàl·lics– l’import mitjà supera els 3.000 euros. Més de 5.000 si es parla d’ ortodòncia invisible.

Un informe de la Fundació IDIS, també d’aquest any, reflecteix, a més, que la limitada cobertura pública i l’alt cost de l’assistència han impulsat el creixement de l’ assegurança dental. Però ni així: la seva adopció continua sent baixa en comparació amb altres assegurances de salut. El volum de primes suposa només el 3% del total.

«Les dades mostren que la despesa mitjana anual en salut bucodental és més gran entre les famílies amb persones més joves, les llars amb fills, que compten amb algun tipus d’assegurança dental i aquells pacients que acudeixen de manera habitual a revisions rutinàries», indica Gabriela Aldana.

En el cas dels joves, a més del component preventiu, hi ha més sensibilitat cap a l’ estètica dental. «Reforçada per la influència de plataformes com TikTok i Instagram. De fet, segons el nostre estudi d’aquest any, el 90,3% de les recerques relacionades amb salut bucodental a TikTok estan vinculades a l’estètica», indica.

La cartera pública

Per al bàsic, el 2025 la cartera comuna de serveis de salut bucodental en el Sistema Nacional de Salut (SNS) ha anat incorporant de manera progressiva al col·lectiu de majors de 65 anys com a nou grup destinatari de les prestacions públiques, començant per aquelles persones que estan institucionalitzades.

El pla ja contempla que aquesta assistència pública atengui, a més, els nens d’entre 0 i 14 anys (segmentada en trams de 0-5, 6-12 i 13-14 anys), dones embarassades, persones diagnosticades de processos oncològics de l’àmbit cervicofacial i persones amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33%.

Insuficient

El president dels dentistes, Óscar Castro, insisteix en els buits existents. «No s’arriba als objectius que volem. Farien falta almenys 10 vegades més professionals en la sanitat pública per poder donar una cobertura adequada. Es fan grans llançaments de l’ampliació de la cartera de serveis i després tot queda en una entelèquia», es queixa.

D’altra banda, «cada comunitat autònoma té una legislació diferent, una manera de prioritzar les situacions i mentre que, en unes hi ha unitats de salut bucodental en què s’intenta donar un tractament integral als pacients, en d’altres, ni se’ls espera».

Notícies relacionades

Novartis reconeguda com la companyia farmacèutica amb millor reputació a Espanya

Dos projectes innovadors per donar suport a les persones cuidadores

Comunitats com Madrid o Múrcia, però sobretot el País Basc i Navarra tenen plans d’atenció dental infantil públics «veritablement exemplaritzants», assenyala Castro, que assegura que «depenent d’on hagis nascut, tindràs millor o pitjor salut bucodental perquè tindràs unes atencions diferents».

Adverteix que, curiosament, a Espanya el nombre de dentistes ha crescut de manera notable i supera en densitat la majoria dels països europeus. «És el país d’Europa on hi ha no només un nombre més gran de dentistes, més de 43.000, sinó de facultats d’Odontologia. Al final, han d’emigrar perquè aquí no troben feina», assevera.