Óscar Fernández Calle, candidat de Vox a Extremadura : "Guardiola va robar el canvi que volien la majoria d’extremenys"
El candidat de Vox a Extremadura afronta la recta final de campanya convençut que la seva formació obtindrà «un gran resultat». Sobre uns eventuals acords, incideix en el fet que el que planteja el seu partit en aquesta comunitat autònoma és «el mateix que ha acceptat el PP» en altres regions.
«Qualsevol acte que fem és ple de joves, i fins i tot n’hi ha que encara no poden votar»
«Posarem sobre la taula el mateix que hi vam posar per buscar un acord de pressupostos»
L’enquesta de Gesop publicada per El Periódico Extremadura dona a Vox entre 11 i 13 escons. Això seria més que doblar la representació actual que té. ¿Firma el resultat?
No tenim mai en compte les enquestes ni quan ens van malament, ni quan, com en aquest cas, ens van molt bé. El que sí que puc dir és que hem recorregut Extremadura de punta a punta, i el suport, l’afecte i l’ànim que ens estan donant els extremenys és una cosa realment emocionant i colpidora. I aquesta és la millor enquesta. Tindrem un gran resultat, n’estic segur. Pujarem en vots i en escons. Extremadura serà l’inici del canvi que vindrà a tot Espanya de la mà de Santiago Abascal.
El sondeig també assenyala que s’han convertit en l’opció preferida de l’electorat jove. ¿A què ho atribueix?
El suport dels joves a Vox és absolutament increïble. Qualsevol acte que fem és ple de noies i nois joves, i fins i tot n’hi ha que encara no poden votar ¿A què es deu? En primer lloc, que són conscients que tenen un futur molt complicat amb les polítiques del bipartidisme. També que no tenen cap mena de salvavides, com els polítics o els familiars, que han sigut molt importants per a les generacions anteriors. I sobretot, que disposen d’una gran llibertat d’informació a l’abast de la mà, per exemple al mòbil. I és en llibertat absoluta com decideixen què és el que consideren convenient i a qui volen recolzar.
Pel costat contrari, el vot femení és el que més se’ls resisteix, segons aquesta enquesta.
No ho sé, però de veritat que jo veig moltes dones en els nostres actes. M’agradaria que es repassés una mica la gent que hi ve: homes i dones, persones de més i menys edat. Molta gent gran que ens diuen que han votat tota la vida el PP i que ara ho faran a Vox. Però també gent que fins ara ha votat el Partit Socialista. Em sembla que Vox ja és un fenomen absolutament transversal, que ha traspassat les barreres tant d’edat com de classe social o la d’estar encasellat en un determinat partit polític, de votar-lo sempre passi el que passi. Això està canviant i ho està fent Vox.
L’escenari que es dibuixa com a més probable en els sondejos és el d’una victòria del PP sense majoria absoluta. ¿Veu més o menys complicat ara que fa dos mesos arribar a acords amb el Partit Popular?
Aquesta és una pregunta que l’hauria de fer a María Guardiola, perquè nosaltres el dia 22 posarem sobre la taula el mateix que el dia 19, que curiosament és el mateix que plantegem per mirar d’arribar a un acord de pressupostos amb el PP. Unes propostes que Guardiola va tirar a les escombraries al cap de poques hores de fer-les-hi arribar. I a sobre, com sempre, ens va insultar greument. Per cert, una vegada que les va rebutjar de molt males maneres, va dir que continuar mirant d’arribar a un acord amb el Partit Socialista del més que presumpte delinqüent Gallardo. Per tant, ¿què posarem nosaltres sobre la taula? El mateix que llavors: no canviem d’un mes per l’altre. I l’única condició que fixarem seran les nostres polítiques, propostes i iniciatives. Són les mateixes que hi ha en el nostre programa electoral, les incloses en aquelles 200 mesures que els vam plantejar i que hem defensat durant els dos anys i mig de legislatura.
¿Considera que seria més senzill per a Vox arribar a un acord amb el PP si hi hagués un altre candidat al capdavant?
Això no és problema de Vox, sinó que és una cosa del PP. Nosaltres, amb qui ens posin al davant, mirarem d’arribar a un acord. Si volen, perquè són ells els que ens han de trucar. Si ho fan, els respondrem i intentarem, pel bé d’Extremadura, arribar a un acord, però perquè hi hagi un canvi, no perquè María Guardiola continuï cobrant el sou de presidenta i tenint un xòfer i 37 secretàries. A nosaltres tant ens fa que el sou el cobri María Guardiola com Fernando Pizarro. En els dos anys i mig que ha governat, no hi ha hagut cap canvi, cap ni un. El canvi a què nosaltres vam donar suport, que anhelaven la majoria dels extremenys votant una part el PP i una altra part Vox, crec que Guardiola l’ha robat.
¿I quin grau d’autonomia tindran per negociar en la comunitat extremenya?
Vox és un partit nacional. En el cap d’un socialista o d’un popular això és complicat d’entendre perquè tots dos són 17 partits regionalistes. De fet, Feijóo defensa una cosa a l’Aragó i la contrària a Múrcia, com passa amb el transvasament. Abans d’arribar a Extremadura ha de fer un reset i pensar: "A veure què dic aquí», que probablement serà el contrari del que diu a Madrid o al País Basc. Vox és un partit que defensa el mateix en les 17 comunitats, perquè l’important per a nosaltres és la nostra nació, és Espanya. Després, és clar, tenim propostes més enganxades al territori, al dia a dia de cada lloc, però el nostre missatge és el mateix a escala general que a qualsevol regió. Per tant, amb qui realment negociaria Guardiola, en cas que es donés aquest escenari, seria amb l’única veu que té Vox. El que plantegem, que posem sobre la taula, és el mateix que ha acceptat el PP a la Comunitat Valenciana, Múrcia o les Balears. ¿Quin és el fet diferencial aquí?: la senyora Guardiola.
Si no hi ha pactes, es podria obrir un escenari de més incertesa, fins i tot de més que el d’abans de les eleccions.
És Guardiola qui ha convocat aquestes eleccions; és la responsable d’haver-s’hi gastat 7 milions d’euros. I si després del sarau que ha armat l’escenari és semblant a l’anterior, haurà d’assumir la responsabilitat.
Notícies relacionadesParlen d’eliminar la despesa supèrflua de l’Administració. ¿Pot posar cap exemple concret d’on retallarien?
En podria posar moltíssims, però alguns són paradigmàtics: les subvencions a sindicats i patronal o l’eliminació absoluta de l’Agència Extremenya de Cooperació. Ni un sol euro fora d’Extremadura, perquè som una de les regions més pobres d’Espanya i hi ha unes necessitats increïbles. I també del Consell de la Joventut, on hi ha una noia de Podem que s’endú 36.000 euros a l’any i no ha treballat en sa vida.
- El temps Desembre es complica a Catalunya: pluges, borrascas i la incògnita de la neu per Nadal
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- La UE busca un acord per finançar Ucraïna amb la seva credibilitat en joc
- A Sant Adrià Trobat un cadàver al mar a prop del Fòrum de Barcelona
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
