Reparada l’avaria de Gavà
Rodalies ressuscita a velocitat de dissabte: «De moment, funciona»
Els trens afectats pels danys del quadro de Gavà han tornat a la normalitat aquest dissabte, però se la juguen dilluns, quan hi viatgen els treballadors
L’R2 torna a la normalitat aquest dissabte després d’una nit d’incidències a Rodalies
Periodista
Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Tres setmanes després, les línies de Rodalies afectades per l’avaria al quadro de senyals de Gavà han tornat a la normalitat. Un mal dia per celebrar-ho perquè aquesta nit ha tornat a ser de malson per a alguns usuaris de la xarxa a Tarragona, que s’han vist atrapats durant hores per un altre incident. Entre Barcelona i Castelldefels, no obstant, els trens hi han circulat amb normalitat i els ciutadans que han volgut entrar a la ciutat o escapar-se’n a la recerca d’un dia de platja ennuvolat, ho han fet sense el més mínim contratemps.
Tal com està el pati, conèixer Hernán Parral i Renata Santana, un matrimoni argentí migrat a Espanya fugint de l’empobriment que s’ha imposat al país de Messi, no ve malament. El seu no és un punt de vista popular, ni tampoc majoritari. Però permet agafar distància, per admetre que tot és relatiu.
Una història de trens argentins
L’Hernán estima els trens. Per a la Renata només són un mitjà de transport però per a l’Hernán són un «mitjà de vida». De petit col·leccionava trens a escala i quan va poder va començar a treballar a la xarxa ferroviària argentina. Primer, d’’enganxador’, ajuntant vagons. Després, d’armador, cosint els cotxes que compondrien cada tren. Després va trepitjar la cabina de comandament, de ‘foguista’, una paraula que es fa servir a l’Argentina per referir-se al copilot i que procedeix del passat de les màquines de vapor quan el que feia aquesta figura era llançar-hi carbó. I finalment, de conductor.
Al Tren Histórico, un comboi turístic que cobria la ruta Federico Lacrose-Fátima, l’Hernán va conèixer la Renata, el 1995. La Renata va anar a l’atracció convidada per un amic, l’Hernán hi treballava. Van tenir dos fills i el 2020, després de la pandèmia, cansats de veure’s atrapats, van volar fins a Barcelona, fins al barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat, per ser exactes. Des d’allà, tots dos agafen, a hores diferents per conciliació familiar, el metro fins a Sants i el tren de Rodalies fins a Viladecans. Els dies festius també es mouen amb tren, un transport que agafen els set dies de la setmana. Pocs usuaris tenen una història més vinculada als trens que ells, per passat i per present.
La seva perspectiva no és la del català carregat de motius per estar enfadat amb la xarxa de trens, és la d’uns argentins que han viscut la realitat argentina i que al trepitjar Espanya han fet un salt més gran que el que faria un barceloní a Zuric, aviciat per la puntualitat del transport públic suís. «Hi ha incidències i hi ha coses que s’han de millorar», admet l’Hernán, i enumera fallades mecàniques i l’estat de les vies que reconeix per la seva experiència, «però en comparació amb l’Argentina tenen uns trens formidables», avisa, conscient que la comparació pot ofendre perquè el transport del seu país «dista 80 anys de l’espanyola». «A recórrer 1.000 quilòmetres pots trigar dos dies i mig a l’Argentina. Els trens no poden circular a més de 30 km/h», afirma l’Hernán.
Passa com amb la «inflació», reflexiona la Renata: «És veritat que aquí hi ha inflació de preus, però si es compara amb la pujada que hi ha cada dia a l’Argentina...», i no acaba la frase.
Partit amistós
Juntament amb la parella argentina, al tren que ha agafat EL PERIÓDICO per posar el termòmetre al dia que s’ha recobrat la normalitat en aquesta estructura de Rodalies, tampoc hi ha els usuaris més soferts del transport, els que el necessiten per anar a treballar i els que tenen atacs d’ansietat quan un comboi afluixa la marxa i intueixen que hauran de donar explicacions al cap, o arribar tard a una reunió, o cancel·lar una entrevista. Els d’aquest dissabte, a les deu del matí, són viatgers que es mouen a velocitat de dissabte, i deixen que el cansament setmanal es confongui amb el sotragueig. Ningú mirava el rellotge ni el telèfon estressat per si arribava tard. I el tren ha fet bé la seva feina.
«De moment, funciona», diu l’Anna, una mare que resideix a Barcelona, treballa a Gavà, i que aquest dissabte, després de tres setmanes de desplaçaments amb cotxe perquè no confiava en Rodalies, ha tornat a pujar al tren en dia festiu per anar a la platja amb el seu fill de 2 anys. Un trajecte sense incidents que ha fet que aquesta dona es plantegi tornar a aparcar el cotxe. Tot i que la d’aquest matí de normalitat és una victòria entelada pel caos de la nit en un altre punt de la mateixa xarxa i exigua perquè s’ha obtingut en jornada no laboral. Un partit amistós. Dilluns, en competició oficial, Rodalies se la juga de nou amb competidors més exigents que no l’examinaran amb els mateixos argentins de la Renata, ni de bon tros amb els d’un enamorat dels trens com l’Hernán.
