Multiculturals, disperses, anàrquiques i, de moment, poc violentes: així són avui les bandes juvenils a Catalunya

Feixa, expert en l’estudi de les bandes i cultures juvenils, ha liderat un macroprojecte de cinc anys i n’ha presentat les conclusions aquesta setmana en un congrés celebrat a la UPF. Porta per títol ‘TransGang’, finançada amb fons europeus, i ha revisat iniciatives de mediació i intervenció social per abordar el fenomen de les bandes a 12 ciutats del sud d’Europa (Barcelona, Madrid, Milà i Marsella, entre d’altres), Amèrica (Medellín, San Salvador, Chicago i Santiago de Cuba) i el nord de l’Àfrica (Rabat, Casablanca, Alger i Tunísia). «La principal conclusió és que és impossible eliminar i desarticular les bandes; el que sí que funciona és redirigir-les cap a funcions positives», explica Feixa.

Vint anys de la guerra de bandes

Aquest catedràtic va participar en l’abordatge del conflicte que va emergir a Barcelona el 2003 amb l’enfrontament entre els Latin Kings i els Ñetas. «El que ens va activar a tots va ser la mort de Ronny Tapias», recorda Feixas. Un jove de 17 anys que va ser assassinat a les portes d’un institut de Barcelona per dos menors de 16 i 17 anys, al confondre’l per un membre dels Latin Kings.

D’allò han passat ja 20 anys. Feixa fa un balanç agredolç. «Amb la mediació vam poder apaivagar-ho, però la crisi financera i el canvi de Govern el 2011 després del tripartit van truncar aquest procés. El conseller Espadaler va liderar una etapa de mà dura que ho va empitjorar», apunta. «Van ser macrooperacions policials que després els jutges arxivaven: això fa que els joves se sentin traïts per les institucions, la qual cosa després passa factura», lamenta.

Ferm defensor de la mediació davant les polítiques punitives, Feixa fa un diagnòstic també clarobscur de la situació actual. Avui, els antics membres dels Latin Kings i els Ñetas lluiten als escenaris a ritme de rap. «Vam saber reconduir-ho per la cultura, perquè les bandes actuen com una família i això no és negatiu», explica. Assegura que les dades s’han mantingut estables en els últims anys: menys del 2% de menors formen part de grups o bandes juvenils. «L’important no és que no existeixin, és que no utilitzin la violència ni la delinqüència, i això va vinculat a la marginació social», insisteix.

Més de 20 bandes

Freixa compta més de 20 bandes juvenils en el panorama actual català. «Veiem molta fragmentació i dispersió: ja no parlem de joves acabats d’arribar, sinó que han nascut aquí o van migrar de molt petits», segueix.

També parla de multiculturalitat: les integren nois amb procedències diverses entre si, cosa que, diu, és positiva. No només es tracta de joves llatinoamericans. A aquesta equació hi cal sumar els nens magrebins que van arribar sols a Catalunya a partir del 2016 i que molts van acabar al carrer als 18 anys.

I també hi ha noves bandes d’extrema dreta, que tenen un clar component xenòfob i LGTBI-fòbic i, segons Freixa, busquen «un boc expiatori». «Que la situació sigui anàrquica pot ser perillós si esclata un conflicte, perquè serà més difícil de mediar», adverteix.

La línia entre el suport social i la delinqüència de les bandes és molt fina. «La llei d’estrangeria, el preu del lloguer, la segregació escolar... són factors clau. Cal tornar a invertir en aquests nois», defensa Feixa. «No pot ser que els educadors no siguin al carrer, que s’hagin ficat en despatxos... Cal treballar amb els joves on són», critica.

La Síndica proposa un grup de treball

Un diagnòstic que també han compartit les entitats socials en un dels simposis organitzats a la UPF. «A partir dels 16 anys la política pública dirigida a aquests joves baixa en picat. Els joves que han viscut fracàs escolar no se senten animats en l’itinerari formatiu, molts no poden continuar formant-se ni treballar... Necessitem continuïtat per prevenir la violència en els joves descol·locats», ha insistit Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants.

Notícies relacionades

El crit de l’assassí abans de matar el jove de 15 anys a Madrid: «Fuck 7»

La Guàrdia Civil deté a la presó el cap dels Latin Kings

«¡Ja n’hi ha prou de plans pilot, de polítiques de maquillatge; necessitem polítiques estructurals i inversions!», implorava Javier Bonomi, president de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina). Bonomi ha insistit que els joves d’origen migrant són exclosos a Catalunya. «Veiem diàriament joves nascuts aquí que no són tractats com a ciutadans, que se’ls discrimina, que no tenen papers... Ells detecten el rebuig, i per això s’agrupen», ha descrit. Aquestes paraules han fet que la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, els proposés reobrir un grup de treball sobre la qüestió. «Hem d’actuar», ha assumit la Síndica.

Si no s’intervé en l’assumpte, Feixa assenyala la capital d’Espanya com a exemple del que pot passar a Catalunya. «A Madrid sempre s’ha optat per la mà dura, els intents de mediació es van rebutjar... i ara veiem com aquest any les bandes ja sumen set assassinats», assenyala. «Allà on s’ha apostat per polítiques punitives, la violència surt per altres vies, es transmet a altres generacions o les bandes són utilitzades per grups criminals i càrtels de narcotràfic», adverteix, i posa també d’exemple el cas del Salvador.