El crim d’Olesa: l’acusat d’haver matat la seva germana mira de justificar les seves contradiccions

Els investigadors de la policia judicial de la Comandància de Barcelona creuen que el Juanjo la va matar, possiblement d’un cop al cap clavat amb un objecte contundent –així ho apunta l’autòpsia que va detectar una fractura al crani–, i que després va ocultar el seu cadàver durant una dècada. La Guàrdia Civil va descobrir el cos de la Julia perquè un amic del Juanjo el va delatar després d’una discussió durant la qual el mateix Juanjo el va amenaçar de fer amb ell el mateix que havia fet amb la seva germana: matar-la i enterrar-la a casa seva. 

Segons els policies, quan els agents van descobrir el cadàver a casa seva, el Juanjo no es va sorprendre. Ni tan sols va preguntar si podia ser la Julia, que feia deu anys que no veia, un temps durant el qual mai va denunciar la seva desaparició.

En l’última dècada, l’investigat ha donat diverses versions als veïns que li han preguntat on era la Julia, que havien deixat de veure sobtadament i amb qui el Juanjo va conviure en aquesta casa de la urbanització de les Ribes Blaves (Olesa de Montserrat) entre el juliol del 2012, quan la dona va sortir de la presó, i el novembre del 2012, quan la Guàrdia Civil creu que va ser assassinada, perquè allà es perd el seu rastre. El Juanjo ha viscut des d’aleshores sol en aquest domicili, a escassos metres del cadàver de la Julia, semienterrat en una trapa i cobert pels seus estris personals. Però el Juanjo afirma que ell ignorava que la seva germana era allà. I que creia que continuava viva. No obstant, als veïns els ha explicat versions contradictòries.

Una de les versions ofertes pel Juanjo és que la Julia estava ingressada en una residència –o en un centre de monges– i que havia perdut el cap. En aquesta primera versió, el Juanjo afirmava conèixer el parador de la Julia, però en les següents assegurava ignorar-lo. En la segona versió deia que la Julia se n’havia anat voluntàriament fugint de la justícia, la mateixa que ha ofert a EL PERIÓDICO. Una tercera versió, que també consta a la Guàrdia Civil, és que la Julia va poder desaparèixer al posar-se en problemes «amb uns moros», havia dit. Si creia això, ¿per què no ho va denunciar?

Després de l’arrest de la Guàrdia Civil, el Juanjo va ser enviat a la presó preventivament. La fiscalia l’acusa d’assassinat amb l’agreujant d’amagar el cos de la víctima, amb la qual mantenia una relació de parentiu. Però, fa tres setmanes, el Juanjo va sortir al carrer, tal com ha avançat aquest diari, que també ha parlat amb el sospitós, que ha tornat a casa seva en espera del judici que haurà d’afrontar per l’assassinat de la Julia i l’ocultació del seu cadàver. A continuació, la conversa entre el Juanjo i EL PERIÓDICO:

–La Guàrdia Civil creu que va matar la seva germana i la va enterrar aquí... No, com he de fer una cosa així. ¿Mato la meva germana i l’enterro a casa meva, tan ‘gilipolles’ em veieu? Cony. Que això és molt recargolat i cal provar-ho. Han preguntat a tothom i tothom ha dit que no s’ho creu. I mira que han fet investigacions i no hi ha ningú que digui que s’ho creu.

–¿Quan va desaparèixer la seva germana? Va ser al sortir [de la presó], i a les dues o tres setmanes, ens va ensenyar una carta de petició de cinc anys [de presó].

–¿Quan va saber que la seva germana havia mort? Cony, quan van treure el cadàver... fins que no va venir la policia per a mi la meva germana estava per allà. El que més m’estranyava (jo pensava que s’havia ficat en algun embolic i alguna cosa rara) era que no anés a veure el seu fill. Que no vingués a veure’m a mi és normal, perquè havíem estat anys sense veure’ns, però que no anés a veure el nen, o que no es posés en contacte amb ell...

–¿Qui creu que va fer mal a la Julia? Crec que va ser el Paco [el nòvio de la Julia, malalt terminal de càncer que residia a la mateixa casa i que va morir el maig del 2013, pocs mesos després de la desaparició de la dona]. Perquè el Paco la va treure de la presó i tenia una malaltia molt fotuda i la meva germana el vacil·lava. Crec, eh. El que sí que sé és que jo no he sigut. Em donen la culpa i ningú m’ha donat el condol. Que és la meva germana, la meva germana petitona, que portava a l’escola, i ballava el rock amb ella. I jugava amb ella. I jo era el seu germà, el següent. Això no se li acut a ningú. I ho he passat molt malament. Això està caient pel seu pes. El meu advocat va sol·licitar la meva sortida, perquè ja toca després d’un any. Em demanen assassinat, ocultació i parentiu familiar: trenta anys. 

–¿Com estava la seva germana? La meva germana, pel tema de la droga, tenia un deteriorament mental ja bastant accentuat. Jo almenys l’hi notava. Havia sigut la meva germana petita i ja veia que tenia alguna cosa tocada. Havia fumat molt crack. Ja es punxava. Heroïna i cocaïna. 

–Els veïns diuen que era conflictiva... Quan venia amb els col·legues... estaven insuportables...

–¿Discutien la Julia i el Paco [el seu nòvio]? Sempre estaven enfadats. Però mai m’hauria imaginat... el Paco mai va dir... mai em va dir res. Si va ser ell... que no ho sé tampoc. 

–Però estava enterrada aquí. ¿Mai van veure res ni vostè ni el Paco? Que va. És que el lloc és una espècie... hi havia una trapa... era una habitació que sempre havia estat plena de coses, i just entrar-hi ja et feia por. Jo aquell any havia fet ja una neteja molt més exhaustiva que altres anys i pensava fer tota aquesta part. Però va arribar la policia. 

–¿Va indicar a la Guàrdia Civil on trobar el cos? Quan van arribar els vaig dir que no havia vist res per aquí [per la zona que el Juanjo afirma haver netejat dies abans de l’arribada de la Guàrdia Civil] i que l’única cosa que no havia fet, perquè encara no havia tingut temps d’entrar a treballar, era la part del darrere, perquè no es veia i l’havia deixat per al final. ‘Jo començaria per allà’ [diu el Juanjo que va aconsellar als agentes]. I els vaig indicar el lloc. Té ous la cosa [riu]. Això que va passar com te l’explico s’ho prenen com que jo ja vaig voler... si, home, si hagués sigut jo, et portaria allà...

–Hi ha veïns que diuen que la investigació de la Guàrdia Civil comença perquè algú el va delatar... Un ‘gilipolles’ que era col·lega meu, que tenia claus de casa meva perquè la seva dona el feia fora de la seva cada dos per tres, un homenàs molt gran que va estar de figurant amb els Mojíos Escozíos, semblant al Sevilla, però en gran. Anava a les gires i li pagaven. Ens vam fer amics. Però últimament bevia molt. Es posava xulet, no et respectava. Un cap de setmana que va venir estàvem parlant d’una collonada, vam discutir i em va donar dues hòsties, i li vaig dir: ‘Dona’m les claus de la casa’. I es va mosquejar. I se’n va a la caserna de la Guàrdia Civil i diu que s’estava dutxant amb aigua del pou i que li va semblar veure un cap. Va ser per despit. 

–Ara ha sortit al carrer abans del judici... Això és un estigma. Però tots m’han rebut amb els braços oberts. No sé si m’han mentit.

–¿Acceptaria una foto? No. Com he d’acceptar una foto. Una cosa en la qual m’he vist implicat sense estar-ho.

Notícies relacionades

Els lladres que van atacar el turista mort a la Ronda Litoral de Barcelona el van espantar amb pedres i pals

Arrestats a Madrid els lladres que van fer esclatar caixers Bankinter a Barcelona

–Gràcies per atendre’m... En el reportatge posa el que vulguis. Digues que has parlat amb mi. ¿Serà un reportatge per intentar treure la veritat o per acusar-me...?

–La Guàrdia Civil creu que ho va fer... Això ja ho sé jo. Però han vingut i no han trobat ningú que ho cregui. I ara estic aquí, i no surto. Fins que s’aclareixi.