Tradició catalana

Controvèrsia pel pregó de la Festa Major de Lleida: "El blanqueig del feixisme a les institucions lleidatanes és intolerable"

Les activitats començaran el 8 de maig i s’allargaran fins al dilluns 11

Saúl Craviotto durant el 2016.

Saúl Craviotto durant el 2016. / COE

3
Es llegeix en minuts
Patricia López Avilés
Patricia López Avilés

Periodista.

Especialista en Barcelona i Catalunya

ver +

Lleida està a punt d’endinsar-se en una de les seves festes més esperades, la Festa Major, celebrada al maig per retre homenatge a Sant Anastasi, el patró de la ciutat.

Cada any, la capital del Segrià s’omple d’activitats als seus carrers, on els més petits —i també els grans— poden gaudir d’uns dies de festa i gresca.

Aquest 2026, les celebracions començaran el divendres 8 i acabaran el dilluns 11, i comptaran amb un ampli programa d’activitats en diferents espais del municipi: s’hi inclouran revetlles, correfocs, gegants i concerts, entre altres activitats.

Tradició envoltada de polèmica

De fet, el tret de sortida després de la prèvia de la Festa Major serà el pregó oficial, que es farà el dia 8 a les 20.00h al saló de sessions del Palau de la Paeria.

L’escollit per fer el pregó ha estat el Policia Nacional i piragüista Saúl Craviotto, màxim medallista olímpic de la història d’Espanya, amb ni més ni menys que sis metalls.

Tanmateix, la seva elecció no ha estat exempta de polèmica: una vintena d’entitats, sindicats i formacions polítiques, entre les quals hi ha l’Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, l’ANC, Ustec, CGT, la CUP o la Colla Bastonera del Pla de l’Aigua, han rebutjat rotundament la seva participació com a pregoner.

Comunicat i declaracions

En un comunicat conjunt, publicat dimecres passat a les seves xarxes socials, les entitats exposen que "les seves declaracions en contra del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, així com el seu suport explícit a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el situen en una posició allunyada d’una part significativa de la societat catalana i lleidatana".

I és que, durant la repressió policial de l’octubre de 2017, va compartir unes publicacions polèmiques a les seves xarxes socials en què mostrava el seu suport a l’aplicació del 155 i als seus companys de professió.

Publicació de Saúl Craviotto al 2017. /

INSTAGRAM / @saul_craviotto

A més, les entitats defensen que l’elecció d’un membre dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, sense haver arribat a un consens, "pot ser percebuda com una decisió política", tenint en compte el "paper que van jugar [en referència als policies] durant la jornada de l’1 d’octubre".

Suport a l’esportista

En el comunicat insten la Paeria a reconsiderar la decisió i a "obrir un procés de reflexió més participatiu".

Davant d’aquesta situació, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, membre del PSC, ha defensat l’elecció del piragüista en una roda de premsa en què ha afirmat que "el senyor Craviotto és un exemple de valors i és un referent per a molta gent, especialment jove".

Al suport a l’esportista també s’hi ha sumat l’oposició política: el líder del PP a Lleida, Xavi Palau, ha declarat que "un pregoner ho és en reconeixement de la seva trajectòria professional i perquè ha portat el nom de Lleida arreu del món".

Continua la polèmica

Però la polèmica no s’acaba aquí: la portaveu d’ERC a l’ajuntament, Jordina Freixanet, també ha criticat que l’actual hereu de les Festes de Maig és "un actiu d’Aliança Catalana".

Notícies relacionades

Freixanet ha compartit a les seves xarxes socials un vídeo de la formació ultra en què apareix l’hereu, Xavier Sabaté Roldan, justificant la seva adhesió al partit, perquè segons diu, "Catalunya viu un moment molt preocupant, cal recuperar el seny, l’ordre, la seguretat i la identitat com a cultura i com a país, i crec que la millor forma i el millor projecte per aconseguir-ho és el d’Aliança Catalana".

Davant d’aquestes imatges, la regidora republicana ha expressat que el "blanqueig del feixisme a les institucions lleidatanes és intolerable".