En comparació al 2022

Els atacs al col·lectiu LGTBI a Catalunya han pujat un 20% en el primer trimestre d’aquest any

  • L’Observatori Contra l’Homofòbia destaca la intensitat de les agressions que pateixen les persones trans, com demostra el cas de Sallent, i que cada vegada hi hagi més agressors menors d’edat

Els atacs al col·lectiu LGTBI a Catalunya han pujat un 20% en el primer trimestre d’aquest any

Efe/Siu Wiu

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Les incidències LGTBI-fòbiques (que engloben qualsevol situació de discriminació per orientació sexual o identitat de gènere, no només agressions) van augmentar un 19,8% a Catalunya durant el primer trimestre d’aquest any en comparació amb el primer trimestre del 2022. En concret, des de l’1 de gener al 31 de març d’aquest any, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) va registrar un total de 85 incidències enfront de les 71 dels primers tres mesos de l’any passat. L’entitat estaca amb preocupació l’augment dels atacs al col·lectiu LGTBI en l’entorn escolar, que és el segon àmbit, després de la via pública, que més incidències registra.

«El patró és el mateix: l’home gai és el que denuncia més incidències, però en el camp de la lesbofòbia també hi ha hagut un augment», ha destacat Eugeni Rodríguez, president de l’OCH. A més, malgrat que el nombre d’incidències registrades contra les persones trans no han augmentat respecte a l’any passat (malgrat que aquest col·lectiu continua patint una de cada quatre agressions que reben tots els LGTBI), sinó que es mantenen, l’entitat destaca la seva intensitat, com demostra el recent suïcidi del menor trans, Iván, a Sallent (Barcelona), l’atac a una dona trans al carrer o les declaracions trànsfobes de representants polítics.

Segons Rodríguez, les dades de l’OCH demostren la «tendència a l’alça de les violències» contra el col·lectiu LGTBI, una cosa que «no estan parant els poders públics». «No hi ha prou voluntat política en forma de recursos econòmics», ha dit Rodríguez, que s’ha mostrat preocupat perquè la LGTBI-fòbia està arribant «a menors de 13 o 14 anys». Ho prova no només el cas de Sallent (que va ser l’«esclat»), sinó l’agressió que a la nit de Cap d’Any va patir a Sitges (Barcelona) un grup de gais. Entre els agressors es trobaven tres menors.

Al costat de Rodríguez, la diputada d’En Comú Podem Susanna Segovia, presidenta de la comissió d’igualtat del Parlament, ha reivindicat per a les escoles els «recursos necessaris» per abordar aquesta problemàtica, ja que «un pilar fonamental és la intervenció des de l’educació». Segovia ha demanat també desplegar la llei 11/2014, destinada defensar els drets LGTBI. «No es posen els recursos, els diners», ha denunciat. A més, ha destacat que la LGTBI-fòbia no és una agressió o conjunt d’agressions, sinó que és «una cosa estructural» de la societat. «Per això la resposta ha de ser estructural».

Augment de la lesbofòbia

Com ha destacat Albert Carrasco, responsable del registre d’incidències de l’Observatori, l’home gai és el col·lectiu que més incidències registra (49,5%), seguit del col·lectiu trans (23,2%). Després, se situen les agressions de tipus generalista (les dirigides al col·lectiu LGTBI en general i no a persones físiques, com poden ser pintades), amb el 16,8%. I, en últim lloc, la dona lesbiana (el 7,4% de les incidències) i la persona bisexual (1%). L’entitat destaca l’augment de les agressions a les lesbianes. Barcelona és, a més, la ciutat catalana que més incidències ha registrat, amb un total de 62 (un 72,9% del total), diferenciant-se significativament de les dades quantitatives de la resta de províncies. Dins de Barcelona, Sant Martí és el districte on més n’hi ha hagut. A Tarragona es van registrar tres incidències i a Girona, dues, mentre que a Lleida, cap de moment.

Notícies relacionades

Quant a l’àmbit en el qual es produeixen aquests atacs al col·lectiu LGTBI, la via pública és el més registrat (el 20% de les incidències). «I el segon és l’educatiu», ha alertat Carrasco. «Estem rebent bastantes incidències d’assetjament escolar per identitat de gènere o expressió de gènere. Pot ser que el cas d’Iván a Sallent hagi tingut un efecte rebot i hagi augmentat aquestes denúncies», ha valorat.

A més, també es produeixen moltes agressions a Internet i les xarxes socials, així com en l’oci nocturn i l’àmbit esportiu. Quant al tipus d’agressió, la verbal és el segon tipus de discriminació més registrada i més comuna (21 incidències, el 24,7% del total). El primer són els discursos d’odi i exaltació (22, un 25,9%). En tercer lloc hi ha les agressions físiques (15,3%) i el tracte inadequat (14%), per exemple en establiments.