El programa europeu Copernicus alerta de «canvis alarmants» en el clima

Les conclusions de l’últim informe anual sobre l’estat del clima a Europa (ESOTC) que publica aquest dijous el servei de canvi climàtic de Copernicus (C3S), el programa d’observació de la Terra de la Unió Europea, tornen a confirmar la «preocupant tendència» que viu el planeta: amb temperatures a l’alça, onades de calor extremes, un augment continuat de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, sequeres generalitzades i pèrdues de gel rècord a les glaceres del continent. «Canvis alarmants», avisa el director del C3S, Carlo Buontempo, que alerta que ens endinsem en «territori inexplorat» en el qual l’«experiència col·lectiva serà menys útil que fa unes dècades» i en el qual és «crucial» entendre les noves dinàmiques climàtiques.

La nova radiografia confirma una cosa de la qual fa mesos venen alertant els científics de Copernicus: que el 2022 va ser el segon any més càlid mai registrat en el vell continent, amb una temperatura de 2,2 graus per sobre de l’era preindustrial (1850-1900) i 0,9 graus per sobre del període de referència 1991-2020. Per a molts països del sud-oest d’Europa es va convertir fins i tot en l’any més calorós des que hi ha registres. «Ens estem quedant sense temps», avisa Mauro Facchini, cap d’Observació de la Terra en la Direcció General d’Indústria de Defensa i Espai de la Comissió Europea. 

Les temperatures més càlides es van registrar al nord-est d’Escandinàvia i als països riberencs del nord-oest del Mediterrani mentre que en tres de les quatre estacions de l’any –hivern, estiu i tardor– les temperatures es van situar per sobre de la mitjana. Només la primavera va ser lleugerament més freda mentre que l’estiu va ser el més càlid registrat, amb 1,4 graus per sobre de la mitjana, i entre tres i quatre dècimes per sobre de l’anterior estiu més càlid, que va ser el del 2021.

Tot això a causa d’onades de calor excepcionals, particularment a Europa occidental, que van elevar els termòmetres uns 10 graus per sobre de l’habitual en la temporada estiuenca. Per exemple, el mes de juliol les temperatures al Regne Unit van arribar als 40 graus per primera vegada des que es tenen registres mentre que el març, de maig a agost, octubre i desembre, les temperatures van arribar entre 7 i 10 graus més que la mitjana. «Les temperatures a Europa estan augmentant el doble de la mitjana mundial, més ràpid que a qualsevol altre continent», avisa l’informe que adverteix també de la preocupant evolució a l’Àrtic, amb temperatures rècord a la regió de Svalbard i Groenlàndia.

Llacs i mars més calents

Els científics constaten també una segona conclusió preocupant: l’augment de la temperatura superficial en llacs i mars. És el cas del mar Mediterrani, on els termòmetres es van disparar per sobre de la mitjana a partir de maig i amb onades de calor marines que van batre rècords durant l’estiu, el mateix que al golf de Biscaia, el canal de la Mànega i el mar d’Irlanda, així com al mar de Noruega. En el cas dels llacs, el 73% van registrar temperatures superiors a la mitjana: les més càlides a Espanya i les més fredes a Ucraïna.

A més de ser un any calorós, el 2022 va ser també un any amb poques precipitacions. En general, segons l’informe, l’any passat va ser fins a un 10% més sec que la mitjana. El mes menys plujós va ser maig, amb entre un 21% i un 28% menys que la mitjana, mentre que el setembre va ser el més humit, amb entre un 13% i un 21% més de pluja. França, Itàlia i Polònia van registrar menys dies humits que la mitjana tot i que durant l’hivern les precipitacions es van concentrar particularment al nord i l’est d’Europa. Tot això va fer que el cabal dels rius europeus fos el segon més baix de la història, i se situa com el sisè any consecutiu amb cabals inferiors a la mitjana.

Sequera generalitzada i més incendis

Les altes temperatures i la falta de precipitacions van provocar al seu torn una sequera generalitzada i prolongada. Aquesta falta de precipitacions va provocar que hi hagués menys dies de neu, una mitjana de 30 dies menys i fins a 50 menys en alguns llocs, i una pèrdua de gel rècord a les glaceres als Alps, equivalents a més de cinc quilòmetres quadrats de gel. Les escasses precipitacions, que van continuar durant tot l’estiu, juntament amb les excepcionals onades de calor, van provocar també una reducció de l’aigua procedent del desglaç, que va afectar diversos sectors, com l’agricultura, el transport fluvial i l’energia, i va contribuir a agreujar la sequera

Notícies relacionades

Es redobla la potabilització al Besòs: Barcelona beurà per primera vegada aigua del riu

Catalunya concentrarà la inversió en aigua regenerada al Llobregat

Un altre dels punts negres del 2022 van ser els incendis forestals, amb la segona superfície més gran cremada registrada als països de la UE. El perill va ser «extremament alt» a principis d’any i des de març fins a l’estiu i va tornar a ser alt a l’octubre mentre que al sud-est d’Europa la temporada més perillosa va ser la primavera. En tot cas, «es van registrar condicions de perill d’incendi per sobre de la mitjana durant la major part de l’any, a causa de la sequera i a la calor persistents, en particular a les zones sud-occidentals», conclou la nova anàlisi.

Les condicions favorables a la propagació dels incendis van ser particularment evidents a Europa central i la regió mediterrània, amb incendis crítics –aquells que cobreixen una superfície superior a 10.000 hectàrees– registrats a Txèquia, França, Portugal, Eslovènia i Espanya. Segons els càlculs Copernicus es van cremar més de 900.000 hectàrees a tots els països de la UE.