L’alça de la violència sexual entre menors reobre el debat sobre com se’n pot limitar l’accés al porno

Per això, alguns col·lectius feministes i experts en violències masclistes són partidaris que el Govern limiti, d’alguna manera perquè no és senzill, l’accés dels menors al porno. Una reivindicació que s’ha avivat en vista del cúmul de notícies que demostren que alguns menors estan emulant el que veuen a les pantalles i cometent agressions sexuals contra nenes. Els últims dies s’ha denunciat a Logronyo una violació en grup a dues adolescents en què han participat nois d’entre 10 i 12 anys. I al març va fer saltar les alarmes una violació grupal a una nena d’11 anys a Badalona.

No són casos aïllats: les agressions sexuals en ‘manada’ han augmentat el 56% en cinc anys i un de cada quatre agressors són menors. No queda clar si hi ha hagut un augment de casos o un increment de les denúncies a causa que hi ha més consciència social. El Govern defensa la segona hipòtesi. En qualsevol cas, s’està generant una preocupació social.

«Molts pares tenen por i no saben com abordar que els seus fills i filles accedeixin a aquest porno violent i el mateix diuen professionals que treballen amb adolescents, que creuen que l’Estat hauria d’intervenir en l’assumpte», assegura Graciela Atencio, directora de Feminicidios.net i ferma defensora que «la pornografia és la pedagogia de la violència sexual i la porta d’entrada al consum de prostitució», per això opina que «l’Executiu hauria de limitar l’accés als menors».

No obstant, no és una tasca fàcil ni les lògiques prohibicionistes són compartides per tot el feminisme. Alguns estats ho han intentat sense èxit i França pretén imposar el bloqueig al setembre, creant un certificat només per a adults i que doni accés a les web pornogràfiques, però persisteix la incògnita de com ho aconseguirà sense vulnerar les lleis de protecció de dades. Hi ha qui pensa que és com posar portes al camp, perquè existeixen múltiples canals on es poden visualitzar aquests continguts, fins i tot generats pels mateixos usuaris i pujats des de qualsevol lloc.

Com verificar l’edat

«Si es vol imposar un control als grans portals del porno, es podrà fer, però un control real i total de tots els continguts és impossible», assegura Sergio Carrasco, advocat expert en Dret tecnològic. La gran dificultat és com es pot verificar que qui visualitza el contingut és adult. La legislació ja obliga les pàgines web a fer que comprovin l’edat dels usuaris, però els grans portals del porno es limiten a preguntar si l’usuari és major d’edat i n’hi ha prou amb clicar el botó que diu ‘sí’ per poder-hi accedir.

Per controlar l’edat de manera efectiva, tampoc no n’hi hauria prou que s’obligués l’internauta a introduir el DNI, perquè els menors podrien fer servir el número de qualsevol adult al seu abast, per la qual cosa la millor via, segons Carrasco, és que s’implantés una espècie de clau pin que garantís que l’usuari és adult, un mecanisme que hauria de regular el Govern perquè fos legal. Però no està entre els seus plans a curt termini.

EL PERIÓDICO va publicar al febrer que ni PSOE ni Podem preveuen, abans que acabi la legislatura, complir l’acord de coalició, que prometia impulsar «la protecció reforçada dels menors per evitar l’accés a la pornografia». Aquesta mateixa setmana, Irene Montero ha rebutjat regular l’accés al porno argumentant que «les lògiques prohibicionistes serà difícil que siguin efectives», perquè al contingut porno s’hi pot «accedir molt fàcilment». Per això, segons el seu parer la millor via per desincentivar-ne el consum és impartir educació sexual, que ajudaria els nens a tenir clar el consentiment i a prevenir i identificar les violències.

Buscar fórmules

El PSOE, per la seva banda, ha impulsat una proposició no de llei –sense força legal– al Congrés destinada a aquest propòsit, però des de l’Executiu no s’ha mogut fitxa i la legislatura està gairebé en temps de descompte.

No obstant, organitzacions feministes com la Federació de Dones Progressistes, creuen que el Govern de Pedro Sánchez hauria d’impulsar ja «alguna mena de control perquè els nens s’estan formant a través d’un porno cada vegada més violent, que porta a la violència sexual» i les agressions creixents, comeses per menors «posen de manifest el seu impacte negatiu». La presidenta, Yolanda Besteiro, assegura que han crescut les veus que són partidàries de buscar alguna fórmula per limitar l’accés.

Des de l’àmbit judicial, Susana Gisbert, fiscal especialitzada en violència de gènere, avisa que «prohibir» l’entrada a webs o xarxes «seria com censura» i difícil de determinar on «comença el porno i on l’expressió artística», però segons el seu parer el Govern hauria d’establir alguna mena de «control» d’accés dirigit a certs continguts o plataformes, «perquè no és el mateix una web de pagament que una emissió en obert». «Tècnicament és complex, però quan l’objectiu és protegir el menor, s’hauria d’estudiar», assenyala.

L’educació sexual

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, comparteix amb Montero que la prioritat hauria de ser implantar l’educació sexual, perquè «l’experiència en altres països demostra que quan dones eines per construir subjectes crítics i elements per descodificar el porno, els joves rebutgen la pornografia violenta». Malgrat això, mentre aquests continguts es van implantant de manera transversal en tot el sistema educatiu –tal com marquen diverses lleis– i fan efecte, veu necessari implantar alguna mena de control, però «combinant» les dues estratègies.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Alfageme detalla que no es pot atribuir només a la visualització de porno l’alça de les violacions perquè és un «problema multicausal».

En aquesta línia, Raquel Gómez, psicòloga del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, adverteix que «aïllar el porno com l’única causa de les violències sexuals és deixar de mirar el sistema estructural que perpetua el masclisme [...] i no fa cap favor a tota la feina per revertir-lo». Per això, aquesta entitat és contrària a les limitacions perquè «prohibir mai ha sigut una solució efectiva, i menys si va sola, perquè fomenta la curiositat i en l’adolescència potencia la necessitat de transgressió, per la qual cosa pot provocar un efecte contrari.» Segons la seva opinió, l’element «imprescindible» és l’educació sexual.