He enxampat el meu fill mirant porno: ¿què faig?

La majoria dels nens i nenes accedeixen a imatges pornogràfiques als 12 anys. Les passades generacions buscaven al diccionari «cul» o «vagina» i tafanejaven en algun llibre de biologia i anatomia per descobrir cossos despullats, però els nens i els joves del 2022 tenen tot un món sexual a un simple clic. 

No és el mateix descobrir que el teu fill o filla mira imatges pornogràfiques als 9 que als 16 anys. Amb 9 o 10 anys no hi ha ingredient eròtic, sinó que, bàsicament, el mou la curiositat. «Som éssers sexuals, la curiositat és natural. El sexe està envoltat encara de molt tabú, així que la curiositat augmenta». El problema és que hi ha molta informació i poca educació, explica Mirta Lojo, psicopedagoga i doctora en Ciències de l’Educació.

L’exposició i l’accés al porno és una cosa i l’educació sexual, una altra. La segona salva vides i ha de començar al més aviat possible. La primera, no. Dels 9 als 11 anys, l’exposició i accés al porno no és recomanable, segons la guia ‘Hablemos de porno’, editada per l’organització en defensa de la infància Save the Children. «No és el moment evolutiu de satisfer el desig eròtic. El seu desenvolupament cognitiu no els permet entendre plenament el que estan veient, igual que els pot passar amb altres imatges pertorbadores, violentes o difícils d’assumir», sentencien els autors de la guia. 

Cada família té un context i una manera d’educar, així que l’experiència és diferent en cada llar. Malgrat això, Lojo insisteix que hi ha una cosa que hauria de ser comuna: el diàleg. «Parlar amb el teu fill o filla i tenir confiança no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. És una manera d’educar», conclou. Moltes vegades, els pares i les mares prefereixen no contestar preguntes innocents que els resulten incòmodes. Per exemple, ¿d’on venen els nadons? «El silenci també és educació sexual, però menys eficaç. Potser no és la que t’agradaria transmetre», aconsella la guia de Save the Children. 

L’alcohol és dolent, igual que les drogues. Tenen un clar efecte negatiu en la salut. Però, ¿què passa amb el porno? ¿És dolent? En lloc de plantejar-se aquesta pregunta, la psicopedagoga convida els pares i mares a explicar als seus fills que el porno és una ficció: «No s’ha de creure perquè no és veritat, és un relat de ficció». La guia de Save the Children aconsella als progenitors explicar que el porno és per a les relacions sexuals el mateix que el cine és per a la vida: una representació fictícia de la realitat. «Els homes i les dones que apareixen a la pantalla són actors i actrius que han format part d’un càsting i que han seguit un procés d’entrenament fins que arriben allà», conclou la guia. 

El porno actual sol ser molt violent cap a la dona, que deixa de ser una persona per convertir-se en un cos a penetrar. «Veure aquestes imatges [7 de cada 10 vídeos són violents] sí que és perjudicial si no es miren amb ulls crítics. Aquestes actituds violentes o misògines impliquen un menyspreu envers la dona. És ficció, però els adolescents poden pensar que aquesta és la realitat i això comporta molts riscos. El porno masclista, el porno que cosifica la dona és un aprenentatge nefast», explica la doctora en Ciències de l’Educació. Els joves han de saber que el veritable sexe inclou consentiment, respecte, comunicació verbal i no verbal. El sexe olímpic, salvatge, massa sovint violent, amb focs artificials i centrat en el penis i el coit pertany a la indústria del cine i la publicitat, no en el món real, on les carícies i la intimitat també són sexe.

Tots els experts coincideixen que quan enxampis el teu fill veient imatges pornogràfiques, el pitjor que pots fer és clavar la bronca, donar lliçons i col·locar-te en un pedestal per dictaminar el que està bé i el que està malament. «Això allunya la possibilitat comunicativa», sentencia Lojo, que convida pares i mares a fugir dels interrogatoris policials.

«¿Per què estaves mirant això?, ¿com se t’acut veure-ho? i ¿per a això vols l’ordinador?» són frases de mare i de pare gens recomanables perquè fan que el menor se senti culpable, explica la guia ‘Hem de parlar de sexe’. Si el teu fill és petit, els tècnics de Save the Children recomanen recórrer al menjar com una bona analogia per explicar-ho. Per exemple, hi ha aliments que els nens i les nenes no poden prendre, com el cafè i la cervesa, i que podran ingerir, si ho volen, quan siguin més grans. Hi ha aliments perillosos, com el sucre. I hi ha altres vegades en què la foto del menjar no s’assembla gens al que mengem».

El porno té tots els ingredients per ser addictiu. Els autors de la guia de Save the Children expliquen que és difícil diagnosticar una addicció, però recomana als pares estar pendents de determinades conductes respecte als seus fills i filles. Per exemple, si cada vegada necessita més quantitat de porno, si experimenta malestar al no poder accedir a determinades imatges o si abandona altres activitats socials. En aquests casos el més recomanable és acudir a un professional de la psicologia o la sexologia.