Educació sexual

El Govern incompleix el compromís de vetar l’accés al porno als menors

  • França fa el pas, però PSOE i Podem han incomplert l’acord de coalició i no planegen a curt termini bloquejar els continguts sexuals als nens

El Govern incompleix el compromís de vetar l’accés al porno als menors

Nagy-Bagoly Ilona / 123rf

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

França ha sorprès el món a l’anunciar que pretén ser «el primer país» a impedir als menors d’edat accedir a continguts pornogràfics, a través d’un certificat digital que reveli l’edat de l’internauta sense eludir el seu anonimat. La decisió respon a l’advertència efectuada per organismes i experts que el consum de pornografia que cosifica i violenta les dones per part de persones sense prou maduresa perpetua el masclisme i és darrere de l’augment dels delictes sexuals entre els joves.

Es pot dir que, de cada 10 vídeos demanats a les grans plataformes, set contenen violència explícita. Per això, PSOE i Unides Podem van incloure a l’acord de coalició que en aquesta legislatura s’impulsaria «la protecció reforçada dels menors per evitar l’accés a la pornografia».

No obstant, més de tres anys després el Govern no ha aprovat cap impediment tecnològic i, segons les fonts consultades, res indica que ho faci en un futur pròxim, malgrat que el PSOE i Unides Podem comparteixen la necessitat de desincentivar el consum de pornografia en menors d’edat. La coalició de Govern està enredada en la disputa entorn de com reformar la llei del ‘només sí és sí’ per impedir la rebaixa de penes a violadors. I amb les eleccions autonòmiques i municipals del maig a la vista i menys d’un any fins a les generals, amb prou feines queda temps d’aprovar aquesta legislatura res que no sigui per reial decret o proposició de llei directa a les Corts.

L’educació sexual, la prioritat

EL PERIÓDICO ha preguntat al PSOE i Unides Podem sobre les seves intencions després de la decisió adoptada per França, i el fet és que limitar l’accés al porno no està entre els seus plans immediats. D’entrada, el Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero, considera que és «l’educació sexual de nens, nenes i adolescents» la mesura «més eficaç per prevenir i desincentivar el consum de pornografia». Per això, a la llei del ‘només sí és sí’ s’ha inclòs la necessitat que el sistema educatiu incorpori la coeducació en totes les etapes. A més, l’article 9 obliga l’Estat a realitzar campanyes destinades a «desincentivar tota classe de serveis vinculats a l’explotació sexual, la prostitució i la pornografia que naturalitza la violència sexual».

L’opinió del PSOE

Per la seva banda, Andrea Fernández, secretària d’Igualtat del PSOE, afirma que «en vista de les dades, la pornografia és una font important en la concepció de la sexualitat, del poder, de la masculinitat i de la feminitat en els joves» i que la «xarxa ha contribuït a l’augment de la càrrega sexual en les dones i nenes, ha apuntalat estereotips i ha creat noves vies alternatives de mercantilització del sexe». Per això considera que s’ha de «reflexionar sobre quina sexualitat promou la pornografia i com impacta això en la construcció d’una societat fonamentada en valors com la dignitat, la igualtat i la llibertat».

En aquest context, considera que «l’horitzó és clar: continuar caminant cap a l’aprovació de normes i polítiques públiques destinades a protegir en aquest àmbit». No obstant, la secretària d’Igualtat eludeix posar un horitzó temporal a quan s’impulsaran aquestes «normes».

La proposició no de llei

Quan el PSOE portava gairebé un any en l’Executiu va presentar una proposició no de llei al Congrés destinada precisament a «evitar l’accés i consum de continguts pornogràfics per menors». La iniciativa va ser aprovada però no té força legal, només «insta el Govern» a portar-ho a terme i, de nou, ha sigut obviada.

En realitat, la legislació espanyola de protecció de dades ja exigeix a les pàgines web que verifiquin l’edat dels seus usuaris. Tot i això, les grans plataformes del porno es limiten a posar un botó que n’hi ha prou amb clicar-lo perquè et permeti accedir-hi, per la qual cosa els nens poden eludir aquest control sense dificultats. Els estudis indiquen que visualitzen continguts sexuals cada vegada més aviat, a partir dels 14 anys de mitjana.

Oposició

Per això, si el Govern volgués limitar-ne l’accés, trobaria suport en alguns partits de l’oposició. «És una cosa que cal abordar amb una fórmula adequada, fàcil d’aplicar per a les empreses i que inclogui no només les pàgines web sinó també les xarxes socials», afirma Sara González, portaveu d’Igualtat de Ciutadans. Com a membre de la Subcomissió del pacte d’Estat contra la violència masclista, González assegura que en els joves cada vegada hi ha «índexs més elevats d’un component sexual que està relacionat amb l’accés a la pornografia». El PP, per la seva banda, no considera que prohibir als menors l’accés al porno sigui una prioritat.

També en l’àmbit català, Junts considera que és «un problema» a què cal fer front. «Han de posar-se controls en pàgines web i filtrar-se, fins on sigui possible, l’accés [al porno per a menors] als telèfons mòbils». «Des de fa anys, a Catalunya, diferents organismes adverteixen sobre aquesta problemàtica», afirmen fonts de Junts.

Notícies relacionades

En canvi, ERC és, igual com Unides Podem, més partidari de consolidar una adequada educació sexual i «mediàtica» que de vetar l’accés directament. El partit republicà considera que cal diferenciar també entre el porno masclista, que és majoritari, i el feminista, i «vigilar els debats moralistes, que es poden girar en contra perquè qualsevol mitjà pot plantejar aquesta pregunta: ‘¿pots avortar als 16 anys i no pots mirar una pel·li porno?’».

La Fiscalia General de l’Estat va alertar el 2019 sobre l’augment de la violència i dels delictes de naturalesa sexual comesos per joves, sobretot les violacions grupals, i va relacionar aquest fenomen amb al consum de pornografia, «on es representa la dona cosificada». Per això va instar a abordar el problema «des de l’àmbit educacional, en el qual pares i administradors han d’unir esforços».