Des de 1666

La Dansa de la Mort torna a commoure Verges per Setmana Santa

El poble del Baix Empordà conserva la tradició, única a Catalunya i que entronca amb una litúrgia comuna a Europa durant l’edat mitjana

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

Els carrers de Verges (Baix Empordà) han acollit aquest dijous a partir de la mitjanit la seva tradicional processó, que culmina amb la Dansa de la Mort, un ball de figures d’esquelets i túniques negres, celebració única en la Setmana Santa de les comarques de Girona. Es representa des de 1666, fa 357 anys, i aquest és el segon any que es fa al poble després de dos anys d’absència per la pandèmia, el 2020 i el 2021.

La Dansa de la Mort és un ball tradicional d’origen medieval que el municipi celebra per Dijous Sant i el representen 10 persones. Cinc van caracteritzades d’esquelets que ballen al so d’un tambor i cinc més porten una túnica negra i avancen continuant el ritme sense executar els passos de la dansa.

En el grup dels ballarins vestits d’esquelet hi ha dos adults i tres nens que porten dalles i encarnen papers diferents: el capdanser és l’encarregat d’obrir el ball amb la seva dalla; l’abanderat porta una bandera negra, i l’acompanyen dos esquelets més que porten plats de cendra i un altre esquelet que porta el rellotge que simbolitza l’arribada de la mort.

Viacrucis

 La processó és un viacrucis que comença a l’església a mitjanit i recorre els carrers del poble sota l’única llum de les torxes enceses i una particular il·luminació al carrer Cargols. Els llums d’oli, construïts amb closques de cargol, creen una atmosfera tenebrosa.

Notícies relacionades

Pel camí s’escenifiquen moments de la Passió de Crist. Són la curació del cec, les tres caigudes, les tres maries i les dones de Jerusalem, a banda de la crucifixió i, finalment, la Dansa de la Mort.

La tradició de la dansa de la mort era comuna a Europa occidental durant l’edat mitjana, a causa de les epidèmies de la pesta negra que assolaven el continent, i indica el camí inevitable de tots els humans cap a la mort. Verges va recuperar la representació del segle XVII, concretament de 1666, per la qual cosa se celebra des de fa 357 anys, i el 2010 la Generalitat de Catalunya la va declarar el Festa Patrimonial d’Interès Nacional.