Disputa lingüística

Multes de 100.000 euros per utilitzar anglicismes a Itàlia: la proposta d’un diputat de Meloni

El projecte de llei, que xoca contra un Govern que té el Ministeri Made in Italy, ha aixecat una onada de crítiques

Multes de 100.000 euros per utilitzar anglicismes a Itàlia: la proposta d’un diputat de Meloni

Agencias

3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

La idea la van tenir 23 diputats liderats per Fabio Rampelli, molt pròxim a la primera ministra d’Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni. I la malaltia és real: l’ús, cada vegada més estès a Itàlia, de tota mena de paraules estrangeres en substitució de termes italians (gairebé sempre equivalents), tant en el llenguatge oral com en l’escrit. No obstant, és la medicina la que ha aixecat una polseguera: un projecte de llei que es proposa castigar amb multes de fins a 100.000 euros a tota companyia, universitat i funcionari públic que utilitzi paraules no italianes. 

L’argument és que l’idioma italià pot «col·lapsar» i «progressivament desaparèixer», a més que l’ús d’estrangerismes exclou una part de la ciutadania de «la democràcia participada». «Des de l’any 2000 fins avui, l’ús de paraules angleses [...] ha augmentat en un 773%: són gairebé 9.000 els termes anglòfons que en l’actualitat són al diccionari Treccani, que conté 800.000 paraules de l’idioma italià», han afegit. 

Per això, diuen, que l’objectiu és construir «una barrera davant la propagació de termes estrangers», perquè «la globalització i el monolingüisme estereotipat» són un perill per als idiomes locals.

‘Brexitfòbia’

‘Brexitfòbia’La proposta, que ja té alguns anys, l’ha reactivat el mateix Rampelli. Compta amb vuit articles i, tot i que el seu final és alliberar l’italià de tota paraula estrangera, es focalitza en particular en l’anglès, l’idioma que més sol ser utilitzat per reemplaçar les paraules italianes. 

Un altre motiu, peregrí: la ‘Brexitfòbia’. «Amb el Brexit, (l’ús d’anglicismes) és encara més negatiu i paradoxal, ja que precisament el país en el qual aquest idioma s’ha originat és el que ha sortit de la Unió Europea», es llegeix. «No és només una moda, ja que les modes desapareixen, l’‘anglomania’ es reflecteix en les decisions d’institucions com les escoles i la universitat, amb seqüeles per a tota la societat», han afegit els diputats.

La disputa no és nova. Ja el 2015, milers d’italians van protestar després que la Marina italiana utilitzés l’eslògan «Be cool and join the navy», per atraure nous reclutes. «¿Potser som una colònia americana?», denunciaven llavors. La mateixa Acadèmia de la Crusca (la RAE italiana) ha llançat també algunes campanyes per intentar frenar el fenomen i sensibilitzar la ciutadania, totes sense gran èxit. 

Ridícul

No obstant, aquesta vegada, també l’Acadèmia de la Crusca s’ha queixat davant una proposta que considera inadequada. Claudio Mazzini, director de la institució, ha afirmat que es corre el risc de fer «el ridícul». D’altres han sigut encara més taxatius. Han criticat ferotgement la que ha sigut qualificada de «nova ‘creuada» del Govern de Giorgia Meloni, alhora que s’han preguntat què farà la política ultradretana, per exemple, amb el ministeri del «Made in Italy», dedicat a la tutela de productes locals italians.

Notícies relacionades

Per això sobre l’assumpte va intervenir aquesta setmana fins i tot Antonio Tajani, vice primer ministre i ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia. Preguntat per la qüestió per un periodista que va dir que la proposta té l’olor del dictador Benito Mussolini, Tajani va assegurar que es tracta del projecte de llei «d’un parlamentari, no del Govern» que ell integra i que lidera Meloni. Tot i així, Tajani també va afegir que la proposta «no té res a veure» amb el finat dictador italià. 

«Jo sempre he defensat l’idioma italià: és l’idioma mare, Dante Alighieri és el poeta de l’italià», va afegir. «El feixisme va acabar el 1945. És una cosa del passat que no ens interessa i no ens incumbeix. Mussolini va fer més danys que coses útils», va concloure, més molest que res més.