El 30% de les ciutats catalanes encara no tenen llest el pla antisequera obligatori

D’altra banda, 17 consistoris més han entregat els seus plans i l’ACA els està tramitant i avaluant. És a dir, que poden ser considerats favorables o desfavorables. Amb el pla aprovat i en vigor, en aquests moments hi ha exactament 27 ciutats, de les 64 que ho requereixen, tot i que en els pròxims dies en poden ser més si l’agència resol positivament els projectes presentats. Fa 10 dies n’eren tres menys. Aquestes xifres es refereixen només als municipis de les conques internes en data de 23 març.

A la conca hidrogràfica de l’Ebre només se li exigeix un pla d’aquest tipus a la Mancomunitat Intermunicipal per l’Abastament d’Aigua de Pinyana (Lleida), una agrupació de municipis que lidera la Paeria i que tampoc té el seu pla d’emergència a punt.

Els pobles de menys de 20.000 persones no estan obligats a tenir aquesta documentació, però 14 d’aquests han decidit fer-ho de manera voluntària. Només sis estan aprovats o en tràmit. La resta no tenen llum verda de l’ACA (són Castellbisbal, Gaià, Masllorenç, Oristà, Prats de Lluçanès, Sagàs, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès).

Talls d’aigua

¿Per què són importants aquests plans d’emergència? Es tracta de documents que defineixen en detall quines mesures s’aplicaran a cada municipi en funció de l’escenari de sequera del moment (prealerta, alerta, excepcionalitat o emergència). Ara mateix, hi ha 5,7 milions de catalans en fase d’excepcionalitat. Si més endavant es declara l’emergència, l’execució d’aquests plans serà clau.

En aquests documents es precisa com es compliran les dotacions màximes permeses. Si s’ha de tallar l’aigua, reduir-ne la pressió o aplicar altres mesures d’estalvi, els ajuntaments ho han de tenir previst en aquest pla.

A última hora

Fa poc més d’un mes, les ciutats sense pla d’emergència en vigor eren 27, però vuit d’aquestes han treballat contra rellotge per solucionar el problema i han refet la documentació o l’han presentat per primera vegada. És el cas de Manresa, Santa Coloma de Gramenet, Banyoles, Sant Feliu de Guíxols, el Vendrell, les Franqueses del Vallès, Badalona o el Prat de Llobregat. Al Prat, en poques setmanes, han passat de tenir una planificació desfavorable a una de favorable.

L’Ajuntament de Badalona, que tampoc el tenia aprovat, n’ha modificat diversos aspectes i ara està en tràmit. David Torrents, tercer tinent d’alcaldia, explica que fa temps que el preparen: «El va dissenyar Protecció Civil juntament amb la regidoria de medi ambient. Hi indiquem exactament com deixem de regar, quan no surt aigua de les dutxes de la platja o també posem per escrit si es tallarà l’aigua o se’n reduirà la pressió en cas d’entrar en la fase d’emergència».

En canvi, Salt (Gironès), que fa setmanes tenia el seu pla en tramitació, ha vist com l’ACA l’ha tombat. Fonts municipals asseguren que esperen que l’ACA els aclareixi què hi han de canviar. Quan ho sàpiguen, faran les adaptacions pertinents per rebre el vistiplau.

Majoria socialista

La Generalitat pot acabar multant les ciutats que no presentin el seu pla. De fet, ja s’han tramitat diversos expedients. Però davant la greu sequera i el vol mediàtic de tot el que està relacionat amb la falta d’aigua, gran part dels municipis sense pla estan ultimant la documentació per presentar-lo o adaptar-lo per tenir-lo en vigor. Això és almenys el que indiquen fonts de la direcció de l’ACA.

Els 20 ajuntaments sense pla presentat o validat tenen alcaldes de tots els colors, tot i que la majoria són del PSC, un partit que, amb Junts per Catalunya, va lluitar per excloure les sancions del decret antisequera. De tota manera, cal distingir entre una possible sanció per no tenir aquest pla d’emergència i una possible multa per incomplir les mesures que exigeix la Generalitat en cada escenari. Aquest segon cas és el que genera controvèrsia al Parlament.

Notícies relacionades

El Govern permetrà omplir piscines, les sancions no seran immediates i hi haurà inversions urgents

El clima preelectoral dinamita la cimera antisequera i impedeix un acord sobre les multes a municipis

Viladecans i Cornellà de Llobregat són dos exemples de com les ciutats s’han posat en marxa per redactar els seus plans d’emergència, que aprovaran aquesta setmana. Fonts del consistori de Viladecans reconeixen que han anat una mica tard, però asseguren que, una vegada el ple validi el document, el presentaran a l’ACA ben aviat.

Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat, també admet que el seu municipi acumula retard, però remarca que el que els falta són només uns papers: «Hem fet tota la feina i complim totes les restriccions. A Cornellà liderem la lluita contra la sequera i estalviem aigua. ¿Ens falta un document? D’acord, però a la Generalitat i a l’ACA el que els ha faltat és dialogar i consensuar-ho amb els ajuntaments, en lloc d’amenaçar amb expedients».