Els evacuats per l’incendi de Castelló: «Temem no poder tornar a casa nostra fins d’aquí quatre o cinc dies»

Aquest dimecres els veïns de l’Alt Millars desallotjats a causa del voraç incendi forestal compliran set nits lluny de casa seva i, malgrat el temps transcorregut, temen encara no poder tornar-hi «fins d’aquí quatre o cinc dies». I és que, entre Sogorb, Navaixes i Onda, hi ha repartides gairebé 200 persones desplaçades de les 1.700 desallotjades –la majoria decideixen pernoctar amb familiars o a segones residències–.

«Passen els dies i, tot i que intentem ser optimistes, no veiem tornar ningú al seu poble. Més aviat hem vist l’arribada de noves víctimes, com les de Pavies, Figueres i Torralba», assenyalen els afectats des del pavelló municipal de Sogorb, on la Creu Roja atén diàriament unes 80 persones que dormen al seminari de la localitat. 

I és que la força del foc i el risc actiu per als veïns no deixen pensar, de moment, en la tornada. La seguretat de les persones és el primer, i per això ni tan sols les autoritats s’atreveixen a donar terminis després que l’incendi es desboqués per complet dilluns a la tarda a un flanc inesperat, amb les flames amenaçant seriosament el nucli urbà de Montant.

Així que l’únic que es pot fer és esperar. Com diu el proverbi persa, la paciència és un arbre d’arrel amarga, però de fruits molt dolços, i armar-se de paciència sembla l’única opció.

«Vaig sortir amb el que duia posat després de més de 60 anys a Figueres»

José Gómez, de 81 anys, és un dels últims veïns desallotjats per l’incendi de l’Alt Millars. Aquest dilluns va deixar la seva vivenda de Figueres després de més de 60 anys vivint a la localitat. «Vaig sortir amb el que duia posat. Només vaig tenir temps d’agafar el cotxe i vaig amb la mateixa roba que portava», explica a aquest diari aquest veí des del pavelló multiusos de Sogorb, on va ser traslladat. Tot i que nascut a Barcelona, el José ja és més castellonenc que català. Viudo des de fa uns anys, tem el que li pugui passar a casa seva. «Soc més allà que aquí», admet emocionat, després d’una primera nit molt complicada lluny de casa seva. «A les 4.30 ja m’he aixecat perquè no podia dormir. No tenim gairebé informació i és dur», admet.

«El foc s’ha quedat a només tres metres de casa meva»

Mari Montaraz, de 61 anys, treballa al bar de la Pobla d’Arenós. Quan la Guàrdia Civil els va dir que havien d’abandonar la localitat ho va deixar tot «empantanegat». Després de l’evacuació ha sigut una de les persones que ha pogut tornar momentàniament a casa seva i, en el seu cas, va ser per donar menjar al seu gos, que s’havia quedat a l’immoble després del desallotjament de tots els veïns. Va trobar l’animal «molt content» per tornar-la a veure. «Hi vaig poder tornar acompanyada per la Guàrdia Civil i vaig veure que el foc s’havia quedat a només tres metres de casa meva», diu, encara impactada. D’aquesta manera, la seva mascota va poder constatar que la seva propietària no l’havia abandonat, ni de bon tros, per voluntat pròpia. Al contrari, va ser a causa d’una força major.

«Els meus dos pobles estan amenaçats pel foc»

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Amb el cor partit. A Agustina Tamborero, de 74 anys, aquest incendi forestal de l’Alt Millars li toca per partida doble i és que va néixer a Vilanova de Viver, la localitat on es van originar les flames, i viu a la Pobla d’Arenós, el municipi del qual és oriünd el seu marit. «No tenim clar quan hi podrem tornar. Potser serem aquí dos o tres dies més, perquè les últimes notícies i desallotjaments [els de Pavies, Figueres i Torralba] no conviden a l’esperança a curt termini», comenta aquesta veïna. «Els que han pogut entrar als pobles per atendre animals l’han trobat millor del que pensaven. L’entorn està molt perjudicat, però almenys el foc no ha arribat a les cases i això, tal com estan les coses, ja és una sort», assenyala.

«Me’n vaig anar a Madrid amb uns familiars els primers dies»

Quan la van obligar a deixar Montanejos, Roxana Vidaure, de 48 anys, va decidir marxar a Madrid, on uns familiars li van oferir quedar-se. Allà s’ha mantingut durant els tres primers dies d’aquesta emergència natural. No obstant, a causa d’una cita mèdica de la seva filla, ahir va haver de tornar a la província, on ara fa front a la realitat del foc forestal de l’Alt Millars. Aquesta immigrant va arribar procedent de Bolívia a la recerca d’una nova vida i resideix a Castelló des de fa ja onze anys. Amb semblant seriós, reconeix que la situació fa «por» i confia que l’extinció de les flames arribi ben aviat. Igual que la resta de desplaçats, agraeix les cures i el menjar que els ofereixen al pavelló de Sogorb.