Excrements d’au grocs i líquids s’acumulen a Barcelona: ¿quines aus en són responsables?

¿Per què els excrements d’ocell s’han tornat groguencs i líquids, pateixen diarrea? És la pregunta primaveral que es repeteixen cada any a Barcelona transeünts, motoristes i propietaris de cotxes. Ja fa setmanes que es troben aquestes deposicions al balcó de casa, sobre el seient de la moto o a sobre del capó del cotxe quan el van recollir, per la qual cosa molts, abans d’aparcar, ja comproven que no hi hagi un plàtan just allà.

¿Però, per què un plàtan? Doncs perquè aquests arbres, segons els experts consultats, són els responsables que els excrements es transformin en aquest líquid, dens i de color groc. «Passa només per aquestes dates, quan aquests arbres floreixen i els ocells s’alimenten de les seves flors», explica Xavier Riera, de l’Institut Català d'Ornitologia.

Segons la seva interpretació, aquests excrements no tenen perquè ser d’una única espècie, però sí que assenyala com a culpable una família d’aus molt concreta: les colúmbides (Columbidae). Dit de forma més senzilla, el que serien els germans i les cosines dels coloms. «És poc probable que siguin els mateixos coloms, perquè són més d’alimentar-se a terra, amb trossets de pa, restes de patates fregides i aquestes coses», afirma Riera.

Algun ornitòleg em pot explicar sisplau perquè hi ha tants excrements d aquest color als carrers de Barcelona a les darreres setmanes? Gràcies. #ocells #aus #ornitologia pic.twitter.com/TpmWPweDjd

— Andreu Farràs (@afarrasc) 26 de marzo de 2023

En canvi, tórtores turques (Streptopelia decaocto) i tudons (Columba palumbus) són els primers sospitosos de la llista. Les tórtores turques, amb un petit collar negre i de plomatge beix, ja fa anys que s’han adaptat als entorns urbans: són habituals en arbres de parcs i jardins, però també passegen sovint per la vorera. Els tudons, semblants a un colom però de mida més gran i amb una característica marca blanca al coll, estan experimentant un procés similar. «S’han estès per les ciutats i cada vegada és més habitual veure-les sobre les branques urbanes», analitza Riera. Es tracta d’un exemple més de com la biodiversitat es veu obligada a adaptar-se al que troba als carrers i avingudes.

Notícies relacionades

Una investigació de la fiscalia adverteix la Generalitat de la «greu» degradació del delta del Llobregat

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

Amb l’arribada de la primavera, aquestes dues espècies s’alimenten del fruit dels arbres com ja fan durant la resta de l’any. La diferència és que en aquests moments, comença la floració dels plàtans. Les flors masculines es desintegren mentre deixen anar el pol·len i generen uns petits pèls grocs. Aquesta barreja és la que ingereixen les tórtores turques i els tudons. Per això els seus excrements plouen de les copes dels arbres en aquest format poc habitual. L’expert de l’ICO hi treu importància: «Es comenta molt, és veritat. Però la realitat és que els passa com a nosaltres: ¿si mengem arròs negre, què ens passa?».

Els excrements líquids a la vorera i sobre els cotxes i les motos continuaran apareixent el que queda del març i també durant algunes setmanes de l’abril. Són les dates assenyalades per a la floració d’aquests arbres tan típics de ciutats com Barcelona i per tant, els dies que els queden per vigilar als que prefereixen no conduir amb la moto i el cotxe tacat de groc.