La Terra arriba al seu desequilibri energètic més alt
Un informe de l’Organització Meteorològica Mundial afirma que la concentració de metà i òxid nitrós bat el rècord dels últims 800.000 anys.
En condicions normals, la quantitat d’energia que ens arriba del sol hauria d’estar més o menys en la línia amb la quantitat d’energia que emet el nostre planeta. Però a causa de l’avanç del canvi climàtic, aquest equilibri, conegut com a "balanç energètic", comença a trontollar. Segons adverteix l’últim gran informe de l’Organització Meteorològica Mundial sobre l’estat mundial del clima, la concentració de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera ha arribat al nivell més alt dels últims mil·lennis i això ha alterat de manera indiscutible l’equilibri energètic global. "El desequilibri energètic de la Terra ha arribat al valor més alt des que n’existeixen registres", adverteix l’estudi.
Les xifres són clares. Les anàlisis diuen que la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni ha arribat al seu nivell més alt en els últims 2 milions d’anys i la de metà i òxid nitrós ha arribat a la xifra més elevada dels últims 800.000 anys. Els experts afirmen que estem vivint l’augment més gran en la concentració anual de diòxid de carboni des que van començar els mesuraments moderns el 1957. I tot això, assenyala l’informe, ha provocat una acceleració del desequilibri energètic del planeta en les últimes dues dècades i un rècord absolut d’aquest paràmetre durant l’any passat, quan es va registrar la xifra més alta dels últims 65 anys.
Els experts afirmen que aquest fenomen, directament relacionat amb la crema de combustibles fòssils i amb la degradació d’embornals naturals com boscos i oceans, ja està tenint conseqüències directes en el planeta. Una part d’aquest desequilibri és el que està impulsant l’augment vertiginós de les temperatures globals que, entre altres coses, ha fet que aquesta última dècada es consolidi com la més calorosa de la història. Una altra part d’aquest desequilibri es reflecteix en l’escalfament dels mars i l’acceleració del desglaç, dos fenòmens que no només tenen profundes afectacions en els ecosistemes sinó que, a més, estan contribuint de manera clara a l’auge dels fenòmens meteorològics extrems que cada any afecten milions de persones arreu del món.
Planeta al límit
"L’estat del clima mundial és d’emergència. El planeta Terra està sent portat al límit. Tots els indicadors climàtics clau estan en alerta roja", assenyala el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, després d’haver-se publicat aquest informe. "La humanitat acaba de suportar els 11 anys més calorosos de la història. Quan la història es repeteix 11 vegades, ja no és una coincidència. És una crida a l’acció", afegeix Guterres, que també argumenta que "en aquesta era de guerra, l’estrès climàtic també està revelant que la nostra dependència dels combustibles fòssils està desestabilitzant tant el clima com la seguretat global".
Segons esgrimeix Celeste Saulo, secretària general de l’Organització Meteorològica Mundial, aquesta crisi està directament relacionada amb "activitats humanes" que "estan alterant l’equilibri natural" i provocant danys que, en cas de continuar així, podrien durar centenars o milers d’anys. "En el dia a dia, el nostre clima s’ha tornat més extrem. El 2025, les onades de calor, els incendis forestals, la sequera, els ciclons tropicals, les tempestes i les inundacions van causar milers de morts, van afectar milions de persones i van provocar pèrdues econòmiques de milers de milions", recorda la portaveu d’aquesta entitat després de la presentació de l’últim gran balanç del clima global, en el qual es posa números a l’avanç del canvi climàtic i als seus impactes a escala global.
Febre als oceans
Notícies relacionadesUn dels fenòmens més preocupants en els quals incideix aquest treball és l’efecte del canvi climàtic als oceans, uns ecosistemes que absorbeixen grans quantitats de gasos amb efecte hivernacle i esmorteeixen més del 90% de la calor atmosfèrica. I és justament aquesta dinàmica la que, segons afirma l’estudi, ha provocat que durant l’última dècada tots els anys s’ha establert un nou rècord de calor dels mars del món. L’any passat, per exemple, s’estima que al voltant del 90% de la superfície oceànica va experimentar almenys una onada de calor marina. "Durant les últimes dues dècades, l’oceà ha estat absorbint cada any aproximadament 18 vegades el consum energètic anual humà", afirma l’anàlisi per il·lustrar la magnitud del problema. Aquest fenomen, lluny de limitar-se als mars, està alimentant tempestes, les està fent més voraces i més extenses. Un estudi recent, per exemple, afirma que la calor de l’Atlàntic i del Mediterrani va augmentar fins a un 40% les pluges de la dana de València.
L’anàlisi també recorda que el caos climàtic està provocant un clar augment dels fenòmens meteorològics extrems. I aquests, al seu torn, generen danys en l’agricultura, redueixen la producció d’aliments, augmenten la inseguretat alimentària i provoquen tensions socials. L’augment d’aquests fenòmens s’ha relacionat amb un auge de les migracions forçades ja sigui per fugir de zones devastades per desastres naturals o per l’escassetat d’aigua i aliments. "Quan diversos desastres passen de manera repetida o acumulada, les comunitats més fràgils es veuen desbordades", recorda l’informe en el qual, una vegada més, es recorda que els impactes del canvi climàtic es tradueixen en el sofriment de milions de persones de tot el món.
