Brussel·les vol obligar els fabricants a reparar electrodomèstics fins a 10 anys després de la compra

Cada any es generen a la Unió Europea 35 milions de tones de residus i 261 milions de tones d’emissions de gasos amb efecte hivernacle per productes que sovint són viables i que es poden reparar, però que finalment es rebutgen i acaben prematurament a les escombraries amb unes pèrdues per als consumidors estimades en 12.000 milions d’euros a l’any. La Comissió Europea vol acabar amb aquesta pràctica i potenciar el «dret a reparar» per sobre del «dret a la substitució». Segons una proposta legislativa adoptada aquest dimecres, els fabricants de televisions, electrodomèstics i altres aparells hauran de garantir als seus clients la reparació entre 5 i 10 anys després de la compra del producte.

Brussel·les és conscient que una vegada expirat el termini legal de la garantia d’un producte, de dos anys, molts consumidors opten per substituir-lo a causa de les dificultats per accedir a un servei de reparació adequat a un preu acceptable. Una pràctica de substitució que és també habitual en el cas dels productes defectuosos que s’espatllen dins del termini cobert per la garantia legal. Per fomentar un consum sostenible, la Comissió vol normes més estrictes. 

En el cas de les reparacions dins de la garantia, la directiva sobre venda de béns ja estableix que, durant un període de dos anys, el consumidor pot demanar al venedor que repari o substitueixi gratuïtament un bé en cas de defectes per la falta de conformitat del producte. Amb la nova proposta, quan la reparació sigui més barata o igual en cost, els venedors hauran d’oferir al seu lloc la reparació gratuïta com a solució, en un termini raonable i sense molèsties per al consumidor.

Una vegada superat el termini de dos anys de la garantia legal, els consumidors podran reclamar als fabricants la reparació dels productes entre 5 i 10 anys després de la seva compra (segons el tipus de producte), llevat que sigui impossible (per exemple, si els productes pateixen danys que són tècnicament impossibles de reparar), tot i que la reparació no serà gratuïta. Segons Brussel·les, la normativa ajudarà els consumidors a trobar serveis de reparació adequats i tindran dret a sol·licitar al taller de reparació que els faciliti el formulari europeu d’informació sobre reparacions en relació amb el preu i les condicions clau de la reparació que hauran de ser vàlides durant 30 dies.

Productes coberts

Notícies relacionades

Com aprendre a dir no

Albert Jauregui, cirurgià: "El pulmó i el cor d’un porc podrien solucionar l’escassetat d’òrgans"

L’obligació de garantir el dret a reparar cobrirà al principi rentadores, assecadores, rentaplats domèstics, aparells de refrigeració, pantalles electròniques, equips de soldadura, aspiradores, servidors i productes d’arxivament de dades. Tot i que pròximament també se sumaran a la llista els telèfons mòbils, els telèfons sense fil i les tauletes. Els beneficis, segons Brussel·les, seran enormes per als consumidors, el medi ambient i l’economia. En el cas dels consumidors, la proposta farà més atractiva la reparació, facilitarà la comparació dels serveis de reparació i crearà el dret a sol·licitar als productors la reparació de determinats béns més enllà de la garantia legal a canvi d’una tarifa, independentment de la naturalesa del defecte. 

La mesura també tindrà un impacte positiu en el medi ambient, perquè menys productes rebutjats significa menys residus, menys materials necessaris per produir nous béns i menys emissions de gasos amb efecte hivernacle en el procés de producció i venda. És a dir, segons Brussel·les, es podran estalviar 18,5 milions de tones de gasos amb efecte hivernacle, 1,8 milions de tones de recursos i 3 milions de tones de residus en 15 anys. Una repercussió que també es traslladarà a l’economia. La Comissió Europea calcula que els venedors i productors estalviaran uns 15.600 milions d’euros els pròxims 15 anys al reparar els productes en lloc de substituir-los gratuïtament amb la garantia legal. A més, els consumidors estalviaran 176.500 milions d’euros en el mateix període.