Sanitat

L’OMS adverteix d’una crisi de sanitaris a Europa: «Ja no és una amenaça imminent: és aquí i ara»

El director regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut, Hans Henri P. Kluge, argumenta que la pandèmia del coronavirus ha posat de manifest la fragilitat dels sistemes sanitaris

L’OMS adverteix d’una crisi de sanitaris a Europa: «Ja no és una amenaça imminent: és aquí i ara»
4
Es llegeix en minuts
Europa Press

El director regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Hans Henri P. Kluge, ha advertit que hi ha una «crisi» de professionals sanitaris a Europa.

«La crisi del personal sanitari a Europa ja no és una amenaça imminent: és aquí i ara. Els treballadors sanitaris de tota la nostra regió estan demanant ajuda i suport», ha assenyalat Kluge en una reunió de l’OMS Europa feta a Bucarest (Romania).

El màxim dirigent de l’OMS al nostre continent ha alertat que la pandèmia de covid-19 «ha posat de manifest la fragilitat dels sistemes sanitaris i la importància de comptar amb un personal sanitari robust i resistent».

«No podem esperar més per abordar els apressants reptes a què s’enfronta el nostre personal sanitari. La salut i el benestar de les nostres societats estan en joc: no hi ha temps per perdre», ha insistit sobre això.

En la reunió, 49 dels 53 estats membres de la Regió Europea de l’OMS han firmat la Declaració de Budapest, que insta a l’acció i el compromís polítics per «protegir, recolzar i invertir en els treballadors sanitaris i assistencials de tot Europa i Àsia Central».

Vagues a diversos països europeus

Aquesta declaració es produeix en el context d’una «greu crisi» que afecta els treballadors sanitaris de tota la Regió, i que inclou vagues i accions sindicals en alguns dels països europeus.

L’any passat es van multiplicar les vagues de personal sanitari a Europa, al·legaven condicions de treball difícils i recursos insuficients, començant per Espanya.

A França, per exemple, metges i infermers van celebrar una vaga nacional el novembre de 2022, en la qual van participar més de 100.000 treballadors sanitaris.

El setembre del 2022, més de 6.000 infermeres irlandeses es van declarar en vaga preocupades pels baixos salaris i les males condicions de treball.

De la mateixa manera, a Alemanya, milers de treballadors sanitaris van participar en una vaga nacional l’agost del 2022, per motius similars. I al Regne Unit, les vagues i aturades de metges, infermeres i personal d’ambulàncies han afectat greument el sistema sanitari durant mesos.

«Aquesta acció reflecteix clarament la creixent frustració i preocupació entre els treballadors de la salut a tota la nostra regió, i destaca encara més la necessitat urgent d’una acció múltiple per recolzar i invertir en el personal sanitari i assistencial», ha insistit Kluge.

Una «bomba de rellotgeria»

Un informe regional publicat per l’OMS Europa el setembre de l’any passat ja advertia d’una «bomba de rellotgeria» que amenaçava els sistemes sanitaris d’Europa i Àsia Central.

Davant el «ràpid envelliment de la població i del personal sanitari, l’augment de les malalties cròniques i els efectes de la pandèmia de covid-19», l’informe advertia d’un «col·lapse imminent» en àrees clau dels sistemes sanitaris dels països, llevat que s’adoptessin mesures polítiques «ràpides i concretes per abordar aquests problemes, començant pel personal sanitari».

L’informe destacava que a 13 dels 44 països que van proporcionar dades, el 40% dels metges ja tenen 55 anys o més, cosa que planteja un repte important per a la sostenibilitat.

Alhora, apuntava que els mercats laborals «estan canviant, amb una mobilitat dels treballadors i una migració cada vegada més complexes». «Com a conseqüència, alguns països tenen cada vegada més dificultats per atraure i retenir els joves en les professions sanitàries i assistencials», esgrimien.

Així, l’OMS Europa considera que els sistemes nacionals de salut «tenen dificultats per seguir el ritme de la creixent demanda d’assistència sanitària, agreujada pels retards en la prestació de serveis causats per la pandèmia de covid-19, les creixents expectatives dels pacients i els riscos sanitaris que plantegen el canvi climàtic i les emergències».

L’esgotament dels sanitaris és un dels aspectes clau. De fet, durant la primera onada de la pandèmia, la primavera del 2020, Europa va experimentar un sorprenent augment del 62% en les absències dels sanitaris.

Notícies relacionades

A més, a gairebé tots els països d’Europa s’ha notificat un augment dels problemes de salut mental entre els treballadors sanitaris, i en alguns països, més del 80% de les infermeres han notificat algun tipus de malestar psicològic relacionat amb la pandèmia. A més, l’OMS/Europa va rebre informes que 9 de cada 10 infermeres havien declarat la seva intenció d’abandonar la seva feina.

«Ignorar els reptes a què s’enfronta el personal sanitari i assistencial ja no és possible. Els treballadors sanitaris són la columna vertebral dels sistemes de salut, i la seva dedicació i feina dura han de ser reconeguts i avalats ara. Això reportarà grans dividends en termes de salut i benestar individual i col·lectiu, tant per als treballadors sanitaris com per a les persones a qui atenen, i prepararà millor els països i la nostra regió en el seu conjunt per fer front a les emergències sanitàries que sabem que ens esperen, així com per reforçar els sistemes de salut a fi que puguin prestar serveis essencials i quotidians», ha reblat la directora de Sistemes i Polítiques de Salut per Països de l’OMS Europa, Natasha Azzopardi-Muscat.