Gestió de l’aigua

Les claus del decret antisequera a Catalunya

  • El govern ha aconseguit tirar endavant el decret llei després de l’abstenció del PSC i Junts

Les claus del decret antisequera a Catalunya

FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El nou decret llei antisequera aprovat avui pel Parlament (després de l’abstenció del PSC i de Junts per Catalunya)té tres objectius principals: protegir el proveïment, agilitzar els tràmits per fer les actuacions necessàries, penalitzar els incompliments. El text inclou mesures i també la possibilitat d’aplicar decisions excepcionals, a part de les sancions per a qui no compleixi.

La idea és buscar solucions urgents a la situació de sequera extrema que persisteix a Catalunya. Els embassaments de les conques internes (les que gestiona la Generalitat) estan al 27% de la seva capacitat i durant els últims mesos ha plogut molt poc. Per això el Govern pretén aprofitar al màxim els recursos disponibles. Aquests són alguns dels punts més destacats del decret:

Recuperació de pous

Als municipis on hi hagi situació d’excepcionalitat o emergència, els titulars del servei de proveïment d’aigua podran recuperar pous en desús o altres captacions que no s’utilitzin. Aquests recursos, si estan en bon estat, serviran per proveir la població si l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) així ho decideix.

Aigua subterrània

No es permeten actuacions que esgotin el nivell de l’aigua freàtica mentre hi hagi sequera. És a dir que no es podrà utilitzar aigua subterrània perquè cal conservar-ne una mínima quantitat. Només es podrà fer si l’ACA l’autoritza excepcionalment en cas que hi hagi risc per exemple d’inundació.

Límit mensual

Es preveu un consum mensual que va canviant en funció del nivell d’alerta de cada municipi. Per saber exactament fins a quin nivell es redueix el consum mensual cal analitzar el consum dels últims tres anys i fer-ne una mitjana. Actualment hi ha una limitació de l’aigua que pot utilitzar cada habitant al dia: passa dels 250 litres al dia als 230. Aquesta mesura no tindrà conseqüències per a la població perquè el consum mitjà és de 117 litres. Però els ajuntaments han d’assegurar-se que es compleixi amb la mitjana quan consumeixin aigua.

Ter-Llobregat

Sobre les connexions a la xarxa de proveïment Ter-Llobregat, que dona servei a més de 5 milions de persones, hi ha alguns canvis en el pagament de la quota que paguen els municipis. Les ciutats o pobles que es connectin a aquesta xarxa de proveïment podran fer els pagaments repartits en 15 mensualitats.

Sense indemnització

Les mesures que preveu aquest decret llei no donen dret a cap tipus d’indemnització. És a dir que els col·lectius (agricultura, indústria...) que vegin limitat l’ús de l’aigua no podran rebre cap compensació.


Sancions

Si s’incompleixen les normes d’aprofitament dels recursos hídrics, els responsables tindran l’obligació de reparar els danys causats. Si no se segueix el nou marc legal, les sancions varien en funció de la situació del municipi. On hi ha alerta per sequera, els càstigs són més lleus que als pobles on hi ha escenari d’excepcionalitat. Si s’incompleix en un poble o ciutat en estat d’emergència, les sancions seran encara més dures. En tots els casos van en funció del dany que s’hagi causat.