Gestió de l’aigua
Les claus del decret antisequera a Catalunya
El govern ha aconseguit tirar endavant el decret llei després de l’abstenció del PSC i Junts
El nou decret llei antisequera aprovat avui pel Parlament (després de l’abstenció del PSC i de Junts per Catalunya)té tres objectius principals: protegir el proveïment, agilitzar els tràmits per fer les actuacions necessàries, penalitzar els incompliments. El text inclou mesures i també la possibilitat d’aplicar decisions excepcionals, a part de les sancions per a qui no compleixi.
La idea és buscar solucions urgents a la situació de sequera extrema que persisteix a Catalunya. Els embassaments de les conques internes (les que gestiona la Generalitat) estan al 27% de la seva capacitat i durant els últims mesos ha plogut molt poc. Per això el Govern pretén aprofitar al màxim els recursos disponibles. Aquests són alguns dels punts més destacats del decret:
Recuperació de pous
Als municipis on hi hagi situació d’excepcionalitat o emergència, els titulars del servei de proveïment d’aigua podran recuperar pous en desús o altres captacions que no s’utilitzin. Aquests recursos, si estan en bon estat, serviran per proveir la població si l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) així ho decideix.
Aigua subterrània
No es permeten actuacions que esgotin el nivell de l’aigua freàtica mentre hi hagi sequera. És a dir que no es podrà utilitzar aigua subterrània perquè cal conservar-ne una mínima quantitat. Només es podrà fer si l’ACA l’autoritza excepcionalment en cas que hi hagi risc per exemple d’inundació.
Límit mensual
Es preveu un consum mensual que va canviant en funció del nivell d’alerta de cada municipi. Per saber exactament fins a quin nivell es redueix el consum mensual cal analitzar el consum dels últims tres anys i fer-ne una mitjana. Actualment hi ha una limitació de l’aigua que pot utilitzar cada habitant al dia: passa dels 250 litres al dia als 230. Aquesta mesura no tindrà conseqüències per a la població perquè el consum mitjà és de 117 litres. Però els ajuntaments han d’assegurar-se que es compleixi amb la mitjana quan consumeixin aigua.
Ter-Llobregat
Sobre les connexions a la xarxa de proveïment Ter-Llobregat, que dona servei a més de 5 milions de persones, hi ha alguns canvis en el pagament de la quota que paguen els municipis. Les ciutats o pobles que es connectin a aquesta xarxa de proveïment podran fer els pagaments repartits en 15 mensualitats.
Sense indemnització
Les mesures que preveu aquest decret llei no donen dret a cap tipus d’indemnització. És a dir que els col·lectius (agricultura, indústria...) que vegin limitat l’ús de l’aigua no podran rebre cap compensació.
Sancions
Si s’incompleixen les normes d’aprofitament dels recursos hídrics, els responsables tindran l’obligació de reparar els danys causats. Si no se segueix el nou marc legal, les sancions varien en funció de la situació del municipi. On hi ha alerta per sequera, els càstigs són més lleus que als pobles on hi ha escenari d’excepcionalitat. Si s’incompleix en un poble o ciutat en estat d’emergència, les sancions seran encara més dures. En tots els casos van en funció del dany que s’hagi causat.
- Alerta Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- 1.617 dies de suspensió de funcions Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona
- El 30 de maig Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava
- Alimentació El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Motociclisme Un veloç Àlex Márquez s’apropia de la MotoGP a Silverstone