Catalunya no té en el dia d’avui lloc on dipositar tot l’amiant que vol eliminar

«Si ara mateix s’eliminés tot l’amiant de Catalunya, al nostre abocador no hi cabria», adverteix en conversa amb EL PERIÓDICO Xavier Mundet, responsable de la companyia ATLAS, encarregada deldipòsit controlat de Can Palà, a Castellolí (Anoia).

Aquest espai és l’únic ‘cementiri’ d’amiant de Catalunya actualment. «Immediatament seria impossible retirar-ho tot. De fet, en aquests moments tampoc hi ha prou empreses per eliminar-lo i transportar-lo», considera Mundet. És a dir que el pla d’erradicació del Govern ha de planejar-se a uns quants anys vista i tenir en compte la possible ampliació d’aquest dipòsit.

Obrir noves instal·lacions d’aquest tipus és complicat, assegura el responsable d’aquesta empresa, ATLAS, que pertany a FCC i Tradebe: «Es requereix temps perquè es necessita burocràcia i tràmits ambientals, urbanístics i municipals». Per aquesta raó, ATLAS ja està estudiant la possibilitat d’ampliar l’actual planta o obrir-ne una de nova, segons avança el seu responsable a EL PERIÓDICO.

Cementiri limitat

En el dipòsit de Castellolí, en els últims anys, han notat l’augment de l’amiant que reben. «No és un creixement excessiu ni un canvi intens, però aproximadament ens arriba entre un 10% i un 15% més d’amiant que fa tres o quatre anys», assenyala Mundet. Hi ha més moviment, però són números estables. El dubte és fins a quin punt aquest increment s’accelerarà, amb la posada en marxa del pla d’erradicació de la Generalitat.

L’abocador ara mateix té més de la meitat de la seva capacitat ocupada. De 2,3 milions de metres cúbics possibles, en tenen plens 1,3 milions. I cal tenir en compte que l’amiant només suposa aproximadament una petita part (un 15%) del que s’acumula en aquest dipòsit. També tracten terres contaminats, o pals telefònics que contenen creosota (un element tòxic), a més de rebre les cendres dels residus perillosos que s’incineren.

A l’empresa, no obstant, ja tenen al cap la possibilitat que en els pròxims anys aquests percentatges canviïn: «Pot ser que rebem més amiant i menys quantitat d’altres productes. Nosaltres rebem tots els residus perillosos de Catalunya que no es poden tractar», remarca Mundet. És a dir que a tot estirar, si tot l’espai restant l’utilitzessin per dipositar amiant, se’n podria arribar a enterrar una tona, de les quatre que hi ha pendents de retirar a Catalunya. «Ja donem per fet que ens haurem d’anar adaptant en funció de les necessitat», reconeix.

El dipòsit té un marge de vida de 10 anys per continuar donant servei públic. Arribat el moment, es podria ampliar, si l’Administració ho considera pertinent. El que està clar amb les dades a la mà és que per retirar tot l’amiant s’haurà d’ampliar aquest abocador o bé construir-ne un altre, sempre que l’amiant es vulgui emmagatzemar a Catalunya. Això, sense tenir en compte la necessitat de més empreses de desamiantatge i transport de residus perillosos

¿Com s’enterra?

¿Què passa quan arriba un camió ple d’amiant a Can Palà? «Els residus venen empaquetats com estableix el Departament de Treball –relata Mundet–, i nosaltres ja hem preparat una cel·la impermeable i aïllada. El protocol és intens: el transportista ha d’estar donat d’alta a l’Agència de Residus de Catalunya. Quan arriba, es vesteix amb un equip de protecció integral FP3 i no intervé en la descàrrega, tasca de què s’encarrega una màquina de la mateixa instal·lació per minimitzar l’exposició personal.

El treballador ha de passar llavors per una unitat de descontaminació: es dutxa en una ‘zona bruta’, amb l’equip de protecció posat, i després se’n va a una ‘sala neta’, on es treu l’equip utilitzat i el fica en un contenidor específic. A més, també es desinfecta el camió, amb aigua barrejada amb un producte específic, perquè sigui lliure d’amiant.

Notícies relacionades

Primera sentència que reconeix la mort per amiant d’un treballador del metro de Barcelona

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

L’amiant es col·loca en una cel·la a 20 metres de profunditat. La zona es cobreix amb diversos materials: argiles compactades, per exemple, que se sumen a diverses làmines que fan de filtre. A sobre de tot, s’afegeix un metre i mig de terra vegetal per cultivar productes de secà, no per consumir-lo, sinó perquè l’abocador s’integri al paisatge.

El problema, moltes vegades, es produeix amb els materials perillosos que lixivien, és a dir que alliberen aigua contaminada. Per sort, no és el cas de l’amiant, que es mantindrà enterrat a la cel·la. Al cap de 30 anys, es dona per finalitzat el període postclausura. L’empresa s’encarrega que no hi hagi activitat sobre aquests camps, que formen part del dipòsit: «Vigilem que no hi hagi assentaments i que l’abocador es mantingui en bon estat». Aquests camps de l’abocador de Castellolí, una vegada clausurats, quedaran per sempre destinats a cobrir milers de tones d’amiant.