El 83% de menors condemnats per agressions sexuals a Catalunya no tornen a delinquir

En els últims set anys, més de 24.000 joves han sigut atesos per Justícia Juvenil de la Generalitat, segons la base de dades més gran que publica aquesta direcció general. Educadors, treballadors socials i psicòlegs especialistes són els encarregats de reeducar els que cometen delictes entre els 14 i els 17 anys. Ja sigui en centres educatius privats de llibertat (un 10%) o en règim obert i en llibertat vigilada.

Segons aquestes dades, 1.373 haurien comès delictes contra la llibertat sexual: abusos sexuals, agressions sexuals o delictes relacionats amb el ‘grooming’ o el sèxting a través de les xarxes socials (compartir un vídeo íntim d’un menor es considera delicte de pornografia infantil). La xifra total és voluminosa, però aquests joves suposen tan sols el 5,5% del total de menors que han delinquit a Catalunya. I menys de l’1% de tots els homes d’aquestes edats.

¿Són més o es veuen més?

Les dades que ha analitzat EL PERIÓDICO demostren que, malgrat la reducció durant els pitjors mesos de la pandèmia, els adolescents que compleixen pena per delictes contra la llibertat sexual s’han triplicat en set anys. Els experts tenen dues hipòtesis per explicar-ho. La primera és optimista: es denuncien més casos que abans es mantenien en silenci i s’amagaven. És una bona notícia per a la recuperació de les víctimes i per detenir i reeducar els possibles violadors en potència del futur. L’altra teoria assenyalaria que els nens d’avui, amb l’esclat del món digital a l’abast de la mà, agredeixen més que en el passat.

«Ens hem d’alegrar que pugin les denúncies i les detencions: hi ha més prevenció i sensibilització. Però és possible que la violència real també estigui augmentant. Crec que la violència més greu no creix, els casos com els de Badalona són de molt baixa freqüència, però sí que ha augmentat la violència sexual més lleu. Alguna cosa està passant perquè les xifres són molt voluminoses», explica el catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) Antonio Andrés Pueyo. Es recolza en dades com que el consum d’alcohol i pornografia s’inicia a edats més primerenques, així com que creixen les negligències en la criança. Són tres factors de risc. Les dades de la fiscalia general de menors reforcen aquesta teoria: les agressions sexuals més violentes comeses per menors a Espanya han crescut un 24% en una dècada mentre que els abusos, com tocaments, ho han fet al 250%.

La reincidència cau a la meitat

No obstant, els menors que cometen delictes de violència sexual tenen la segona taxa més baixa de reincidència en Catalunya. La mitjana de reincidència entre menors delinqüents és del 30%, mentre que entre els que agredeixen sexualment és del 16%: cau a la meitat. Són les últimes xifres disponibles, que procedeixen d’un estudi de la Generalitat presentat el 2017 amb dades del 2010, tot i que aquest any el Govern n’està elaborant un altre informe actualitzat.

Sense un perfil concret

La majoria d’aquests adolescents agressors sexuals a Catalunya són homes (98%) que han nascut a Espanya (70%). Un de cada quatre arriba davant la justícia amb 17 anys, i el 35% ho fa amb 14 o 15 anys.

Els experts assenyalen que no hi ha un perfil únic però sí característiques comunes. «Veiem dues grans tendències: nois amb algun tipus de trastorn de l’aspectre autista, dificultats de socialització, molt introspectius... que solen abusar de nens més petits. I després hi ha els que són més extravertits, desafiadors, amb problemes de límits i consum de drogues que solen actuar contra víctimes de la seva edat o més grans», expliquen fonts coneixedores.

Comparteix aquesta visió Mar Calleja, psicòloga del programa Atura’t, de la conselleria d’Afers Socials de les Illes Balears. Un programa únic a Espanya que, des del 2008, atén menors que han comès delictes contra la llibertat sexual o que arran d’altres delictes se’ls detecten comportaments sexuals preocupants, siguin imputables o no. Per allà passen menors de tots els estrats socials. «Hi veiem molta falta d’educació sexual: autoestima molt baixa, problemes de relació, falta de molts límits (no tenen clar el seu rol en la família) i molta distorsió cognitiva en la sexualitat perquè no tenen clar el consentiment, creuen que tothom accedeix a tenir sexe amb ells», assenyala Calleja.

«Hi ha nens que veuen porno en edats molt primerenques: no han madurat, no han tingut experiències prèvies, ningú els ha parlat del sexe... no estan preparats per comprendre i resituar el que veuen i creen el desig en relació amb això», opina Mireia Forner, psicòloga de la unitat d’atenció a les víctimes de la Vall d’Hebron.

Un trauma mal gestionat

Calleja i el seu equip segueixen un tractament amb diverses pautes, i una part fonamental és conèixer la història del menor. «Sempre hi apareix una situació traumàtica en la infància que no van saber afrontar: ja sigui la mort d’un familiar, un canvi de residència, l’abandonament dels pares, viure violència de gènere o haver patit abusos en la infància», segueix Calleja. Una realitat que també veuen els professionals de Catalunya, que sumen la presència de trastorns de personalitat o conductual, impulsivitat, falta d’empatia o que hagin sigut víctimes de ‘bullying’. «Estan creant la seva identitat i arriba un moment en què necessiten deixar de ser víctimes i en contraposició actuen com a maltractadors», opina el personal d’atenció. «Sempre hi ha una necessitat de poder i dominació», afegeix Calleja.

Segons els càlculs que té Andrés, un 30% dels menors agressors han patit abusos en la seva infància. «El seu desenvolupament sexual s’ha truncat. Però no tots els nens que en pateixen exerceixen la violència sexual, són un cúmul de factors que van cristal·litzant», segueix Andrés. «El comportament grupal en què els menors no s’atreveixen a dir que no, la impulsivitat pròpia de l’adolescència, la curiositat o necessitat de tenir relacions sexuals en edats primerenques com a repte, l’obsessió amb el porno (hi ha nens que poden estar vuit hores consumint-lo) en són alguns», enumera.

El tractament és clau. Les dades de la reincidència a Catalunya demostren que l’atenció individualitzada i en llibertat vigilada redueix tres vegades més la reincidència que els que estan tancats. «Els nois estan dos o tres anys fent teràpia: treballem la seva responsabilitat amb el delicte i empatia amb la víctima, els donem eines perquè la conducta agressiva desaparegui, els ajudem a controlar la ira, l’enuig, i a gestionar les emocions adverses», assenyala un educador català. «Arriben al programa negant el delicte i surten admetent-lo», segueix Calleja.

Recaigudes i autocontrol

L’última part de la teràpia és la de prevenció de recaigudes. «És la part final del procés. No estem segurs al 100% que no reincidiran però els posem a prova perquè tinguin autocontrol», comenten des del sistema català. A les Balears també treballen la sexualitat sana amb els nois i els pares. «Hi ha moltes coses bàsiques que no saben perquè ningú els ha parlat d’això», diu Calleja.

Notícies relacionades

Cent de menors de 14 anys, inimputables, van ser acusats per agressions sexuals a Catalunya el 2022

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Al complir la condemna, alguns nois contacten amb Prevensi o Àngel Blau, els únics serveis que atenen la conducta pedòfila. D’altres acudeixen als centres de salut mental per a adults o es graven en els seus contactes el telèfon d’emergències 112. L’important és tenir llocs als quals acudir quan sentin la pulsió.

Però al final, els agressors, igual que les víctimes, topen de cara amb un sistema d’atenció que fa anys que està col·lapsat. «Una família que s’adona que el seu fill té conductes sexuals inadequades sense grans problemes de salut mental no té cap lloc al qual acudir. Han d’esperar que empitjorin i facin mal perquè els tractin», es queixa Andrés. «Abans d’arribar a la violència sexual tan greu hi ha senyals d’alarma que no veiem. És important destinar recursos a les famílies perquè tinguin temps de qualitat per parlar aquests temes», insisteixAnna Fábregas, cap de la unitat EMMA de la Vall d’Hebron.