Biòlegs marins marquen més de 300 taurons entre Vilanova i la Geltrú i el cap de Creus

Biòlegs de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona han marcat més de tres-cents taurons pintarroja (‘Scyliorhinus canicula’), un tipus de tauró gat, per estudiar els seus moviments i la seva capacitat de dispersió.

Segons ha informat l’ICM, els marcatges s’emmarquen dins del projecte BITER, una iniciativa liderada per l’ICM-CSIC en què també participen la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG) i que té previst marcar 5.000 taurons gat entre Vilanova i la Geltrú i el cap de Creus.

Els biòlegs també tenen previst instal·lar dispositius de seguiment en exemplars d’altres espècies, com el congre (‘Conger conger’), el pop blanc (‘Eledone cirrhosa’) o l’escamarlà (‘Nephrops norvegicus’), a més d’utilitzar robots submarins i tècniques d’intel·ligència artificial per seguir els seus moviments.

Una espècie especialment resistent

La pintarroja, que és el tauró més abundant al Mediterrani gràcies a la seva elevada resistència a la pressió pesquera, pot arribar a mesurar 80 centímetres de longitud i s’alimenta d’un ampli ventall d’organismes, principalment crustacis, però també peixos i cefalòpodes.

Quant a la seva distribució, pot trobar-se entre els 100 i els 1.500 metres de profunditat, i és més abundant entre els 300 i els 600 metres.

«L’àmplia distribució de l’espècie i la seva alta taxa de supervivència faciliten l’estudi dels seus moviments. Això ens permet conèixer els tipus d’hàbitat pels quals es mou i el grau de connectivitat entre si», ha explicat el biòleg de l’ICM Joan Navarro, investigador principal del projecte BITER.

No afecta la llibertat d’aquests animals

Navarro ha assegurat que «la metodologia de marcatge que utilitzem és idònia per a aquesta espècie, ja que no afecta la seva activitat en llibertat».

Per la seva banda, el també investigador de l’ICM Antoni Sánchez-Márquez ha precisat que «els resultats d’aquest projecte ens permetran millorar el nostre coneixement i comprensió sobre el funcionament dels ecosistemes marins de més profunditat, cosa que ajudarà també a millorar-ne la gestió».

El marcatge individual d’aquests taurons permetrà conèixer les àrees per les quals es mouen, la forma en què utilitzen el seu hàbitat i els patrons de moviment o rutes migratòries, entre d’altres.

Col·laboració amb el sector pesquer

No obstant, utilitzar aquesta tecnologia de marcatge en ambients marins de profunditat té limitacions per qüestions tècniques relacionades amb la impossibilitat d’utilitzar mètodes de seguiment convencional amb GPS.

Davant aquest escenari, els biòlegs esperen comptar amb la col·laboració del sector pesquer, imprescindible per millorar la capacitat de marcatge i seguiment.

En aquest sentit, els científics del projecte BITER han programat una campanya per informar els pescadors del que s’està fent i ensenyar-los a identificar els exemplars marcats.

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

D’aquesta forma, es podran posar en contacte amb els científics en cas de capturar-los de forma accidental.

Llegeix totes les notícies de Vilanova i la Geltrú a EL PERIÓDICO Vilanova