Autodeterminació del gènere, despatologització de la transsexualitat i altres claus de la llei trans

Espanya deixarà de considerar la transsexualitat una malaltia una vegada entri en vigor la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats després d’una tramitació tortuosa de dos anys.

Una de les principals mesures de la llei és que despatologitza la transsexualitat, és a dir, deixa d’exigir a les persones trans que acreditin un diagnòstic mèdic o psicològic per canviar el seu sexe al Registre Civil: la norma acaba amb les tuteles mèdiques i judicials, de manera que la voluntat de la persona serà l’únic requisit exigit per canviar el seu sexe i el seu nom al Registre Civil.

Aquesta autodeterminació del gènere és, sens dubte, la mesura més coneguda de la llei. A partir dels 16 anys, qualsevol ciutadà o ciutadana podrà sol·licitar el canvi registral de la menció del sexe sense més requisits que la seva decisió. En un termini màxim de quatre mesos, la modificació s’ha de completar: sense proves, informes o el pronunciament de terceres persones.

La persona interessada haurà de comparèixer davant el funcionari encarregat del Registre, que li farà entrega d’un formulari on declararà la seva disconformitat amb el sexe assignat al néixer i la seva sol·licitud per rectificar-lo, així com el nou nom que desitja tenir. En aquell moment, serà informada de les conseqüències jurídiques d’aquest canvi. En tres mesos, haurà de tornar a comparèixer per ratificar la seva sol·licitud i a partir d’aquell moment es procedirà a la modificació en un termini màxim d’un mes. En total, quatre mesos.

En el cas que la persona sol·licitadora tingui 14 o 15 anys, el procediment serà el mateix, però exigirà el consentiment dels seus progenitors. Per als nois i noies de 12 i 13 anys, serà necessària l’autorització judicial. Per sota d’aquesta edat no es podrà canviar el sexe en el Registre Civil, però sí el nom.

Aquesta novetat legal, històricament demandada pel col·lectiu trans, canvia radicalment la resposta d’Espanya a la realitat transgènere: fins a la data, per canviar la seva menció registral de sexe i nom, les persones trans havien d’acreditar a Espanya un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere i sotmetre’s durant dos anys a un tractament hormonal, malgrat que l’Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar la transsexualitat una malaltia el 2018.

Amb la nova norma, es contempla la possibilitat que es pugui revertir el canvi registral, però han d’haver passat sis mesos de la modificació i la sol·licitud ha de rebre l’aprovació d’un jutge.

La llei deixa molt clar que un canvi de sexe al Registre Civil no eximeix de les obligacions jurídiques que poguessin correspondre a la persona anteriorment a la inscripció, amb especial atenció a la llei integral contra la violència de gènere. Això vol dir que la modificació registral de sexe i nom en el Registre no deslliurarà un agressor masclista de fer front a les conseqüències legals dels seus actes.

Així mateix, recull que el Ministeri de Sanitat haurà de vetllar per un proveïment suficient de medicaments hormonals per al col·lectiu trans.

Més enllà de les mesures per garantir la igualtat de les persones trans, la llei inclou altres de dedicades al col·lectiu de lesbianes, gais i persones intersexuals.

Per exemple, es prohibeixen les teràpies de conversió destinades a modificar l’orientació o identitat sexual o l’expressió de gènere de les persones, encara que comptin amb el seu consentiment o el dels seus representants legals.

Quant a les persones intersexuals, es prohibeixen intervencions de modificació genital en els menors intersexuals –que presenten alhora caràcters sexuals dels dos sexes– des del naixement fins als 12 anys, tret dels casos en què les indicacions mèdiques exigeixin el contrari per protegir la seva salut. Entre els 12 i els 16 anys es permetran si la maduresa del menor permet que pugui donar el seu consentiment de manera informada.

També canvia el Codi Civil perquè lesbianes i dones bisexuals puguin procedir a la filiació dels seus fills sense l’exigència del matrimoni, així com que aquestes dones i les persones trans tinguin accés a tècniques de reproducció assistida.

La norma contempla un sistema de sancions per castigar conductes discriminatòries: es podran sancionar aquests comportaments amb fins a 150.000 euros de multa. Entre aquestes conductes, es consideraran infraccions administratives molt greus les teràpies de conversió, l’elaboració de llibres de text que presentin les persones com a superiors o inferiors en funció de la seva orientació i identitat sexual, la convocatòria d’activitats que tinguin per objecte la incitació a la discriminació contra persones del col·lectiu LGBTI, i la discriminació laboral i l’accés a la vivenda d’aquest col·lectiu.

Notícies relacionades

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"

La llei trans i LGTBI inclou l’obligació d’elaborar un estudi sobre el ‘sexili’, entès per l’«abandonament de les persones LGTBI del seu lloc de residència per patir rebuig, discriminació o violència»; així com que les administracions públiques promoguin un turisme divers i inclusiu que visibilitzi les persones LGTBI com a subjectes de l’activitat turística.

A més, entre el seu articulat es recullen diverses mesures perquè la lluita contra la discriminació per raons d’orientació sexual o identitat sexual o de gènere es combati des de les escoles. Es formarà el professorat per fomentar la formació en el respecte a la diversitat, per detectar possibles casos de violència en l’àmbit familiar per aquestes raons i per saber com actuar davant un cas de violència escolar per LGTBI-fòbia. Així mateix, es fomentaran la introducció de referents positius LGTBI als materials escolars.