Torres-Quevedo, l’«inventor total» càntabre que va entreveure la intel·ligència artificial

Del transbordador de les cascades del Niàgara, que encara funciona, a una màquina «intel·ligent» que sempre guanyava als escacs, el càntabre Leonardo Torres-Quevedo va ser un «inventor total» que fa un segle va començar a entreveure les potencialitats del que avui es coneix com intel·ligència artificial.

«És l’inventor total, l’enginyer complet, el pare de l’automàtica i de la intel·ligència artificial», remarca en una entrevista a Efe el matemàtic Francisco González, expert en la figura de Torres-Quevedo, a qui rendeix homenatge amb dues exposicions a la Universitat de Cantàbria.

Una d’aquestes mostres, ‘Del telekino a l’automàtica’, que es pot veure a la Facultat de Ciències de la universitat, se centra en les aportacions de l’inventor, nascut a Santa Cruz d’Iguña (Molledo, Cantàbria) el 1852, a l’electromecànica, una ciència «que va aplicar ell per primera vegada», segons assenyala l’expert, que afegeix que «Torres-Quevedo va entreveure i va anunciar a la comunitat científica internacional per on podien anar els trets amb aquesta tecnologia».

Autòmat

El 1914, l’inventor va publicar el tractat fundacional de l’automàtica, que es basa en el concepte de l’autòmat. «És una màquina que té energia, membres, sensibilitat per rebre informació de l’exterior i, sobretot, que té discerniment», explica González.

Segons cita el matemàtic, Torres-Quevedo va parlar, per primera vegada en la història, d’una màquina «capaç de rebre informació de l’exterior, memoritzar-la i prendre decisions per si sola».

«Aquesta és la definició que podem donar de robot avui dia», apunta l’expert, que lamenta que, tot i que l’enginyer càntabre va dissenyar una màquina analítica similar a la computadora 30 anys abans que Alan Turing i va arribar a construir l’aritmòmetre (una calculadora), no va poder acabar de desenvolupar-la per complet a causa de la seva avançada edat.

Abans d’aquest tractat, Torres-Quevedo va dissenyar i presentar ‘L’escaquista’ el 1912 a París, una màquina capaç de guanyar, en un final de partida, qualsevol persona als escacs. «A cada moviment de l’humà, la màquina respon intel·ligentment fins que fa l’escac i mat final», explica González.

Màquines pensants

«La màquina pot realitzar el treball cerebral de l’home», van titular articles de premsa de l’època sobre aquest treball de Torres-Quevedo, sobre el qual afirmaven que «substituiria amb màquines la ment humana».

D’aquesta manera, l’inventor càntabre va començar, explica González, a avançar les «potencialitats» del que avui coneixem com intel·ligència artificial i va reflexionar sobre el pensament de les màquines.

«A la pregunta de si una màquina pot pensar, Torres-Quevedo diu que l’intel·ligent és l’humà que dissenya aquestes màquines, que poden articular un discurs més o menys coherent en funció de la seva complexitat», apunta el matemàtic.

Torres-Quevedo va rebutjar aquesta idea perquè, amb la seva tecnologia, una màquina capaç de «pensar» i reconstruir discursos» ocuparia «un edifici sencer».

Cascades del Niàgara

«No va inventar el xat GPT, però sí que va entendre que aquesta nova tecnologia, l’electromecànica, que ell per primera vegada estava aplicant, tenia unes potencialitats enormes», apunta.

Notícies relacionades

Catalunya impulsarà l'autonomia energètica dels serveis essencials durant 72 hores davant apagades futures

Càmeres ocultes, roba infantil, abusos sexuals en grup i sadomasoquisme: així actuava la xarxa de pederastes liderada pel ‘Pelicot català’

L’inventor de Santa Cruz d’Iguña és conegut per haver dissenyat el transbordador de les cascades del Niàgara, que fa més de cent anys que funciona i no ha registrat cap fallada, però també és autor de globus dirigibles i el telekine, un sistema per controlar a distància aquest enginy volador, un invent que remet directament als actuals drons.

Entre les seves patents figuren també el catamarà o binave i la màquina taquigràfica, per copiar un discurs a mesura que es pronuncia sense necessitat d’acudir a la taquigrafia.