Andropausa

La «menopausa» masculina a la pantalla: ells també pateixen inseguretats (i caiguda de la libido)

La «menopausa» masculina a la pantalla: ells també pateixen inseguretats (i caiguda de la libido)
2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Parlar de menopausa és encara, avui dia, endinsar-se en un territori hostil minat de vergonyes, culpes i incerteses. Però res a veure amb l’andropausa, que té molts homes de mitjana edat terroritzats davant la disminució dels nivells de testosterona, que sovint implica una caiguda de les capacitats sexuals. La ficció audiovisual, sempre disposada a burxar en els tabús i traumes contemporanis, ha tret també a la llum el terror silenciós dels homes en les següents sèries i pel·lícules.

'¡Así es la vida!'

«Una pel·li sobre la fragilitat de la condició humana», deia el pòster d’aquesta comèdia dramàtica de Blake Edwards. Per ser precisos, de la condició masculina. El seu antiheroi és Harvey Fairchild (Jack Lemmon), un potentat arquitecte de Malibú que s’acosta als 60 entre dolors reals i imaginaris i una insatisfacció per tot i tots que ni les festes organitzades per la seva dona (Julie Andrews) aconsegueixen pal·liar. No riguem massa de les conclusions psicològiques de la pel·lícula: com a ‘Mis problemas con las mujeres’, Edwards va comptar amb suport del famós psicoanalista Milton Wexler per escriure el guió.  

‘American beauty’

Ara que esmentar Kevin Spacey està multat pot costar de creure, però hi va haver un temps en què tothom parlava d’aquesta pel·lícula de Sam Mendes. I generalment per dir-ne meravelles. El guionista Alan Ball va combinar la sàtira més fosca amb la veritat emocional (una mica com a ‘A dos metros bajo tierra’) per donar forma a aquest retrat d’un executiu publicitari que, tancat en una feina i un matrimoni sense emoció, creu que troba el seu horitzó vital en l’amiga animadora de la seva filla adolescent. ¿Andropausa o simple peterpanisme absurd? A discutir, evitant cert nom.  

‘Lost in translation’

Sofia Coppola va firmar la seva, segurament, gran obra mestra amb aquesta insòlita comèdia romàntica, exploració del vibrant frenesí urbà de Tòquio i espècie de ‘Breu encontre’ actualitzat per als dies de l’SMS. La jove Charlotte (Scarlett Johansson) entaulava amb l’atrotinat Bob (Bill Murray) una fugaç història d’amistat i d’amor, potser, però no de sexe. S’ha parlat molt del sorprenent gir moral dels esdeveniments, però, ¿i si Bob no es va atrevir a superar allò platònic simplement per neurosi andropàusica? 

‘El método Kominsky’

Notícies relacionades

Quan crèiem que ja coneixíem el perfil del creador de comèdies Chuck Lorre (‘Dos homes y medio’, ‘The Big Bang Theory’), va arribar ‘El método Kominsky’ per sorprendre’ns amb el seu afany intimista i de reflexió sobre l’edat. Aquest professor d’actuació septuagenari (Michael Douglas) i el seu agent i millor amic octogenari (Alan Arkin) deuen tenir la meitat de testosterona que tenien als seus dies de més auge hormonal. I s’aixequen el doble de vegades per orinar. Però encara segueixen amb energia per vestir bé, intentar lligar o discutir amb energia, sobretot entre ells. 

‘Andropausia’

El títol ja ho diu tot: aquesta comèdia turca és un catàleg de xacres de la mitjana edat masculina. El protagonista, Yusuf (Engin Günaydin), porta malament els cinquanta-i-escaig i creu que tenyir-se els cabells de ros o obrir-se un compte d’Instagram el faran rejovenir. Com si viure així no fos prou complicat, des que un metge li suggereix que potser està passant per l’andropausa, la seva vida es converteix en una successió d’embolics en tota regla. La menys transcendent de totes les propostes aquí apuntades.