L’impacte sanitari de la covid descendeix a xifres mínimes de tota la pandèmia

L’impacte sanitari per la covid-19 ha descendit novament a mínims de tota la pandèmia amb una ocupació hospitalària de l’1,87%, registrat el setembre de l’any passat, després de la setena onada, i l’octubre del 2022, abans de l’esclat d’òmicron.

Les dades del Ministeri de Sanitat apunten que en l’última setmana el nombre d’hospitalitzats vinculats a infecció per la malaltia han baixat de 2.914 a 2.341, dels quals el 45,7% es troben ingressats per les complicacions de salut que produeix la covid-19, mentre que al percentatge restant se li ha detectat el virus, però l’ingrés ha sigut per una altra causa.

Així, el registre d’ocupació hospitalària en l’última setmana coincideix amb dues fites de la pandèmia en les quals l’impacte sanitari va estar sota mínims.

A més, el nivell d’incidència que es detecta –d’acord amb el fet que es realitzen menys proves per la menor gravetat de la malaltia– es troba en 67 casos per cada cent mil habitants per als més grans de 59 anys.

En les unitats de cures intensives hi ha 177 pacients, cosa que es correspon amb un 2% d’ocupació vinculada a la covid-19, dels quals el 59,9% ha hagut de ser internat en aquestes unitats a causa de la malaltia.

En aquest context de situació sanitària favorable entorn de la pandèmia, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va anunciar aquesta setmana que el Consell de Ministres del 7 de febrer aprovarà una proposta de retirar l’ús obligatori de la mascareta al transport públic.

D’aquesta manera, 10 mesos després de la seva retirada en interiors, Espanya dona un nou pas en l’eliminació de l’ús obligatori de mascareta, però no l’últim ja que al febrer se la podrà treure qui vulgui en el transport, però caldrà mantenir-la en centres i establiments sanitaris, farmàcies incloses.

Descensos vinculats a la covid

Les defuncions vinculades a infecció per covid-19 en l’última setmana han sigut de 109 (118.434 des de l’inici de la pandèmia), tot i que els serveis de salut de les comunitats continuen sense distingir si les morts es produeixen a causa de la infecció per SARS-CoV-2 o són morts per una altra causa, però amb contagi.

Tanmateix, les taxa mitja nacional de mortalitat per la malaltia entre els més grans de 60 anys es manté inamovible l’últim any en un 3,6%, però amb marcades diferències per comunitats com a Castella-la Manxa (4,9%), Aragó (4,8%) o Madrid (4,4%).

Les malalties respiratòries segueixen a la cúspide

Tot i que la covid-19 ha donat una treva, la resta de les malalties respiratòries mantenen un alt nivell d’incidència, concretament de 649 casos per cada cent mil habitants, un lleu descens des de la cota dels 756 en la setmana anterior. Així, els quadros de grip, bronquitis, bronquiolitis o infeccions pulmonars, tot i que descendeixen lleument, encara no donen treva.

En el cas de la grip, segons dades del Sistema de Vigilància d’Infecció Respiratòria Aguda (SIVIRA), en la setmana del 16 al 22 de gener la incidència d’aquesta malaltia que detecten els serveis d’Atenció Primària va ser de 111 casos per cada cent mil habitants. En el cas de la covid-19, és gairebé tres vegades menor a la grip, de 44,7 casos per cada cent mil habitants.

Notícies relacionades

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"

Així mateix, els informes del Ministeri de Sanitat, a partir de dades del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, apunten que «no existeixen evidències» que indiquin que els nous llinatges i subllinatges d’òmicron hagin de «contribuir a un augment en la incidència ni en la gravetat dels casos».

«A més, el grau de protecció davant infecció greu de la població espanyola és molt alt, degut tant a la vacunació com a infeccions prèvies», destaca.