Els casos d’artrosi creixen en persones de menys de 40 anys

L’artrosi és una de les malalties més prevalents, sobretot a partir dels 65 anys, ja que afecta el 80% dels sèniors. Però cada vegada hi ha també més diagnòstics en adults joves, d’entre 30 i 40 anys, a causa de l’increment de l’obesitat i de la pràctica d’esport d’alt impacte. Si es fes l’exercici abstracte de reduir la societat en dos grups, es podria dividir, avui dia, entre els que practiquen exercici amb una alta freqüència, d’una banda, i els que el defugen i estan afectats de sobrepès, de l’altra. I els dos col·lectius poden patir artrosi, que és una malaltia crònica i degenerativa que causa un desgast progressiu del cartílag que recobreix els ossos de les articulacions i que produeix dolor, rigidesa i pèrdua de moviment.

No hi ha estudis que mesurin la prevalença en adults joves, ja que la definició clàssica d’artrosi sempre ha considerat la malaltia a partir dels 40 anys, però els especialistes avisen d’un increment de casos primerencs, amb una incidència aproximada d’entre el 10% i el 20% en la població entre els 30 i els 40 anys.

"L’artrosi és una de les patologies articulars més prevalents al nostre país i afecta un de cada tres espanyols més grans de 40 anys, uns set milions de persones. Malgrat que sempre ha estat vinculada a la tercera edat, al ser una patologia degenerativa, en els últims anys veiem cada vegada més casos menors d’aquesta edat", explica Francisco Castro, cap de Reumatologia del Centre Mèdic Teknon a Barcelona.

El primer motiu de l’increment de diagnòstics en adults joves és l’augment de la detecció primerenca, gràcies al fet cada vegada es consulta més qualsevol malaltia i que les tècniques d’imatge modernes, com la ressonància, permeten detectar millor la degeneració del cartílag que altres tècniques. A aquesta situació cal afegir la predisposició genètica, perquè és una malaltia de caràcter hereditari en entre el 35% i el 65% dels casos. I si un adult jove té diversos antecedents a la seva família, té més números de patir la malaltia. També és més prevalent entre dones que en homes.

L’efecte del sobrepès

Però a més, segons assenyala la Societat Espanyola de Radiologia, una persona amb obesitat té gairebé set vegades més possibilitats de patir artrosi, per un doble motiu. El sobrepès incrementa la sobrecàrrega en articulacions com el maluc i el genoll, cosa que provoca un desgast més gran. I, alhora, l’obesitat provoca un estat inflamatori que afavoreix l’aparició d’artrosi també en articulacions que no són de càrrega, com és el cas de les mans o les cervicals. I l’obesitat és una de les epidèmies de les societats actuals.

D’altra banda, un altre factor de risc en joves és l’esport d’alt impacte. Així, un 30% dels esportistes d’elit pateixen artrosi al llarg de la seva carrera esportiva, segons la Fundació Internacional de l’Artrosi i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). Per exemple, el 29% dels futbolistes d’elit pateixen artrosi de genoll, davant el 3% dels no professionals. Paradoxalment, l’esport és bo per prevenir i minimitzar l’artrosi, però una pràctica esportiva moderada i que no sigui de contacte o amb sobrecàrrega repetitiva en certes articulacions.

No obstant, actualment, moltes persones practiquen esport d’alta intensitat o de forma intensiva com córrer, boxejar, jugar a tennis o esquiar, cosa que incrementa el risc de patir artrosi per un doble motiu. D’una banda, per la sobrecàrrega repetitiva sobre una mateixa articulació i, de l’altra, perquè en petits traumatismes poden aparèixer la deformació i l’artrosi. "El més important a l’hora de prevenir l’artrosi és fer esport amb moderació i exercicis que enforteixin la musculatura, cosa que protegeix l’articulació, però sense portar-ho al límit professional o d’aficionat molt intensiu", indica José María Álvaro-Gracia, cap de Reumatologia de l’Hospital Gregorio Marañón.

"Els millors exercicis per prevenir l’artrosi són els que no impliquen impacte, com ara nedar, l’el·líptica o entrenar al gimnàs certs grups musculars, perquè està demostrat que perdre un 10% de pes pot millorar fins a un 50% el dolor de les articulacions de càrrega", afegeix Castro.

Així mateix, hi ha certes feines que forcen de manera repetitiva una articulació o algunes, durant molt de temps, i que també poden afavorir l’aparició de la malaltia de manera primerenca. Són activitats que sotmeten les articulacions a vibracions mecàniques o cops transmesos per algunes màquines, com martells pneumàtics.

Per tant, com que les causes que donen lloc a la malaltia són diferents –a causa del seu possible origen genètic, posttraumàtic, mecànic o metabòlic–, l’abordatge de l’artrosi precoç ha de ser "individualitzat", segons el doctor Castro. El motiu és que no hi ha tractaments contra l’artrosi efectius al cent per cent, tret de la cirurgia de recanvi articular, però "conèixer quin tipus d’artrosi pateix el pacient pot ajudar a alentir la malaltia, especialment en les fases més inicials".

Com es pot abordar

En aquest sentit, convé tenir en compte que el problema d’abordatge rau en el fet que l’artrosi, tradicionalment, s’ha tractat com una única malaltia, per la qual cosa no s’han trobat tractaments efectius –ni suplements– que frenin el conjunt de les diferents causes i manifestacions de la malaltia. Per això, de manera genèrica, s’apliquen teràpies simptomàtiques, és a dir, contra el dolor i la inflamació i quan l’evolució dificulta molt la vida diària del pacient, es recomana la cirurgia.

Notícies relacionades

La migranya triga una mitjana de 6 anys a ser diagnosticada

Contra els rumors de les balises V16

Però "el futur de la investigació passa per subdividir i classificar els pacients segons l’artrosi que pateixin, buscant una medicina personalitzada", apunta Castro. Existeixen certs fàrmacs i la infiltració de plasma o àcid hialurònic, que no es consideren el tractament estàndard per a tothom, però sí que donen solució a determinats pacients.

Els especialistes es mostren optimistes. "És molt probable que en els pròxims cinc anys comencem a disposar de tractaments biològics per frenar mecanismes de degradació del cartílag. S’està investigant molt i podríem tenir unes millors eines", vaticina Álvaro-Gracia.