Els joves destinen el 85% del sou al lloguer a Barcelona i el 65% a la resta de Catalunya

Els joves que viuen a Barcelonahan de destinar gairebé el 85% del sou a pagar el pis de lloguer, un percentatge que descendeix fins al 65,8% a la resta de Catalunya, una de les més importants barreres per aconseguir l’emancipació de les seves famílies, ha denunciat aquest dimarts el sindicat CCOO.

El sindicat ha presentat el seu estudi ‘Joves i emancipació. Una aproximació a Catalunya i la Unió Europea’, en el qual s’indica que la taxa d’emancipació juvenil, entesa com el percentatge de persones d’entre 16 i 29 anys que viuen fora del domicili d’origen, va ser del 17% l’any 2021. Això significa que el 83% restant continua residint a la llar familiar a Catalunya, cosa que suposa la xifra més alta des que s’elabora aquesta estadística.

Aquesta tendència a mantenir-se a la llar familiar no és tan sols un tema cultural, de protecció dels fills per part dels pares, ja que es va iniciar l’any 2008, coincidint amb l’anterior crisi econòmica, i no s’ha recuperat des d’aleshores.

Entre els anys 2007 i 2012 es va produir un gran augment de la taxa d’atur juvenil i es va iniciar el descens en la taxa d’emancipació, fins a arribar al 17% actual, que no s’ha recuperat malgrat que a partir del 2013 l’atur en els joves va baixar.

«Aquest fet suggereix que, a Catalunya, tenir una feina no és prou condició per emancipar-se», ha remarcat la sociòloga Irene Galí, membre de la Secretaria d’Estudis, Cultura i Memòria del sindicat, que ha apuntat que, a més, els sous baixos, la falta de vivenda protegida i l’escassetat d’ajudes socials són altres factors que influeixen en aquest fet.

Segons l’Institut Català del Sòl, el percentatge de salari que un jove de menys de 25 anys ha de dedicar al lloguer està molt allunyat del límit del 30% que es considera assumible i, així, al conjunt de Catalunya se situa en el 65,8% i s’eleva fins al 84,3% a la ciutat de Barcelona, amb dades de l’any 2020.

«El preu del lloguer no és l’única barrera que es troben els joves per accedir a una vivenda», ha considerat Galí, per afegir que el parc de vivenda social a Catalunya i a Espanya «és molt escàs, amb entre 5.000 o 6.000 vivendes protegides a l’any, quan als anys 80 se’n construïen unes 100.000 cada any».

Dret a l’emancipació

Davant aquesta situació, el sindicat propugna que es compleixi el dret a l’emancipació juvenil, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que determina que «els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitar-los l’accés al món laboral i a la vivenda perquè puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural».

Notícies relacionades

El preu de la vivenda de lloguer s’ha disparat un 25,7% en un any, segons Idealista

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

També han denunciat que els salaris dels joves «no han recuperat els nivells previs a la crisi del 2008», per la qual cosa aposta per incrementar els sous en la negociació col·lectiva i establir un salari mínim de referència a Catalunya equivalent al 60% del salari mitjà del país.

Més polítiques actives de formació i ocupació amb perspectiva de gènere, que les empreses compleixin, amb la seva obligació de tenir registres salarials i facilitar les dades als representants dels treballadors, i protocols contra l’assetjament sexual són altres propostes del sindicat, que reclama, a més, un pla de xoc contra l’abandonament escolar