Informe dels Mossos

El clan Jodorovich va donar diners a cònsols honoraris per accedir a polítics

  • La policia revela en un informe l’interès d’aquesta família a tenir accés a l’Administració pública

  • Un dels implicats en la trama sol·licita l’arxiu de la causa i nega haver comès cap delicte

El clan Jodorovich va donar diners a cònsols honoraris per accedir a polítics

Guillem Sánchez

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El clan Jodorovich, a qui els Mossos d’Esquadra vinculen històricament amb el tràfic de drogues i establerts a la Zona Franca, suposadament van desemborsar diners en efectiu a cònsols honoraris de països estrangers a Barcelona com a «contraprestació» per la «gestió de contactes amb representants de les administracions púbiques», ja que, amb motiu del seu càrrec, podien «accedir directament a alts càrrecs funcionarials o polítics». A aquesta conclusió arriba la policia en un informe remès al Jutjat d’Instrucció número 10 de Barcelona, que investiga un membre d’aquesta família, Simón Montero Jodorovich, actual president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagi). Un dels cònsols investigats, el de Mali, J. L. L. F., ha sol·licitat l’arxiu de les actuacions davant la inexistència de cap mena de delicte.

A dos d’aquests cònsols honoraris imputats, el de Mali, J. L. L. F., i el de Croàcia, J. C. B., que van deixar els seus càrrecs arran d’aquest cas, els Mossos també els impliquen en algunes negocis presumptament utilitzats per a blanqueig de capitals, que ascendeix en total a 1,2 milions d’euros. Els imputats, però, neguen les acusacions.

Segons els Mossos, els pagaments efectuats de «manera directa o indirecta» a aquests cònsols (són honoraris, no de carrera), que ascendeix d’entrada a uns 20.000 euros, permetia als Jodorovich «assegurar-se favors de gent amb certa influència pública». L’informe, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, detalla que aquests desemborsaments es produïen a partir de «peticions d’ajudes econòmiques» i en «moments puntuals».

Els negocis sospitosos

Els Mossos concreten en el seu atestat, de 358 folis, no només les vinculacions de la família Jodorovich amb el narcotràfic, tot i que Simón Montero Jodorovich mai ha sigut condemnat per aquest delicte. En una d’aquestes operacions sota sospita, la policia implica també qui va ser cònsol d’Albània, J. M. C., i es refereix a la compra per part de Montero Jodorovich d’una vivenda seva a la població de Seva (Osona). Els investigadors apunten que es va acabar desemborsant 352.050 euros per «aportacions o pagaments en efectiu». Segons la policia, va existir una «infravaloració del preu» i es desconeix l’origen dels fons.

Els Mossos, a més, segueixen el rastre en la construcció d’una màquina d’extracció d’oli vegetal de la planta de cànem (marihuana) i d’unes instal·lacions a la República de Mali destinades al cultiu de plantacions de cànnabis sativa. Aquell va ser un projecte (la màquina no va arribar a estar en funcionament) liderat, segons la policia, per Montero Jodorovich i pel seu amic i excònsol de Mali, J. L. L. F, que va aconseguir permisos que l’autoritzaven a cultivar aquestes plantes al país africà. La policia recalca que en aquella iniciativa es podria haver blanquejat un mínim de 487.000 euros.

«Situació d’indefensió»

Notícies relacionades

L’excònsol de Mali, J. L. L. F., a través del seu advocat, José Ramón Sorni, ha rebutjat les imputacions i ha demanat l’arxiu de la causa i la seva nul·litat perquè s’ha produït «una situació d’indefensió», ja que en les actuacions obertes per la fiscalia abans de presentar la denúncia no van poder intervenir les persones implicades. «Les diligències van ser practicades d’esquena als principis de contradicció i defensa», al·ludeix el lletrat.

L’advocat de l’excònsol destaca, a més, «els notoris errors de la investigació policial» i la «capa de sospita generalitzada estesa sense fonament». El lletrat exposa que la màquina d’extracció d’oli no va arribar a funcionar perquè el projecte es va paral·litzar per falta de finançament i que el seu destí final no era Espanya, sinó Mali. El negoci, al seu entendre, era «lícit» per les llicències obtingudes i per la seva finalitat, de manera que desmenteix el blanqueig de capitals. Finalment, critica que els Mossos basin la seva sospita sobre els Jodorovich en «notes de premsa» i en la consulta de causes judicials històriques i que rebutgin resolucions que exculpen Montero Jodorovich.