Investigació en marxa

L’actor Jorge Ferrandis va comprar el terreny de Pontons quan la seva nòvia ja era morta

  • Va adquirir una parcel·la plena d’arbustos i envoltada de bosc, que va posar al seu nom i al de la víctima, i el setembre del 2021 es va posar a cavar fingint que hi pretenia fer una latrina

L’actor Jorge Ferrandis va comprar el terreny de Pontons quan la seva nòvia ja era morta
6
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jorge Ferrandis, un veí de 43 anys de Barcelona amb passat d’actor de teatre format a la desapareguda escola La Casona, es va presentar al municipi de Pontons (Alt Penedès) a principis d’estiu del 2021. Havia comprat a través d’un notari un terreny no urbanitzable per uns 3.000 euros en una zona despoblada de la urbanització de La Ponderosa. Una taca verda plena d’arbustos i envoltada de bosc fins a la qual no podria portar aigua potable ni electricitat. ¿Per a què la volia?

Va ser el primer que li van preguntar els únics veïns del lloc, un matrimoni que hi té una vivenda anterior a la normativa que prohibeix construir a la zona. Ferrandis va respondre a la parella que buscava només un lloc per posar-hi una hamaca i reposar lluny del soroll de la ciutat. Després d’aquell primer contacte, la relació entre el foraster i els seus nous veïns es va tornar freqüent, ja que la seva parcel·la era al costat de la casa d’ells. Malgrat que Ferrandis parlava sovint d’una exdona amb la qual continuava mantenint una relació, sempre hi anava sol. Un dia de setembre del 2021, l’home va veure Ferrandis obrint un forat al seu terreny. Estranyat, va preguntar per què cavava. Ferrandis va dir que hi volia fer una latrina

Podia orinar a qualsevol racó d’una parcel·la que es confonia amb el bosc, però va insistir que volia fer un pou negre perquè en el futur potser hi aniria amb una caravana. El veí va deixar de fer preguntes i li va oferir guardar les eines a casa perquè si les deixava a la intempèrie acabarien robant-les-hi. Ferrandis ho va acceptar. Una tarda, el veí va sortir a veure el clot i va tenir una sensació malsana al mirar-lo de prop. Al tornar a casa, li va dir a la seva dona que allò més que una latrina semblava «una tomba»: un sinistre rectangle cavat a pic i pala, d’un metre d’amplada per dos metres de longitud i de gairebé dos metres de profunditat. 

La tomba

Les visites de Ferrandis a Pontons, sempre al volant d’un cotxe de lloguer diferent perquè no tenia vehicle propi, es van fer freqüents a l’octubre, tant, que la parella el va avisar en una ocasió que l’endemà marxarien a Barcelona i que si pensava anar-hi s’havia de quedar amb les eines. Ferrandis es va quedar amb les eines i hi va tornar l’endemà. Quan van tornar de la ciutat, l’actor havia tapat el forat. Va dir que havia canviat d’opinió, que ja no faria cap latrina. La parella va pensar per primera vegada que potser havia enterrat alguna cosa al clot. 

Els seus moviments en els dies posteriors van sembrar més inquietud. Va assenyalar amb pedres el perímetre on havia estat el clot, va plantar lavanda a sobre i el va envoltar amb una tanca de jardí de fusta. Després, Ferrandis no va tornar més al terreny. 

Quan es complia un any de l’última visita de l’actor, la parella, amb una sospita que no havia aconseguit revelar en va informar l’ajuntament. Jorge Díaz, tinent d’alcaldia, va seguir la parella fins al terreny de Ferrandis. «Allò no era normal, semblava una tomba, orientada cap a l’ocàs», explica. Els indicis que hi podria haver amagat alguna cosa –o algú– sota terra es van multiplicar davant els ulls de Díaz, que sospitava que la lavanda podria haver sigut plantada per distreure els senglars i la tanca, posada per impedir que hi furguessin altres animals. No tenia sentit que sense disposar de cotxe particular s’hagués interessat per un terreny que és a una hora de Barcelona i sense possibilitat d’arribar-hi en transport públic. Ni quadrava allò de la latrina ni la caravana, perquè no hi havia un camí traçat fins al terreny que permetés moure fins allà un vehicle pesant. L’Ajuntament de Pontons va contactar amb els Mossos. 

Però la policia catalana, enfeinada en altres qüestions, no va atendre la petició i no va acudir a Pontons. Díaz va trucar al cap de poques setmanes a un cap del Seprona, la unitat de medi ambient de la Guàrdia Civil, li va explicar la situació i li va deixar caure que potser Ferrandis havia enterrat un animal en aquest lloc, una cosa que també està prohibida. El cap es va desplaçar a Pontons i, al costat del camp clos de lavanda, escoltant amb atenció les explicacions de Díaz, es va témer el pitjor. L’agent en va informar la Comandància de Barcelona i aquesta va activar els investigadors de la unitat de delictes contra les persones. 

Sense rastre de la Ruth

La Guàrdia Civil va revisar els papers de la propietat d’aquell terreny i va veure que havia sigut adquirida per Ferrandis, però que que estava també a nom d’una dona, Ruth, que tenia 42 anys i era veïna de Barcelona. Els van investigar a tots dos i es van adonar que no hi havia senyals comprovables de vida de la dona des del 2021. Ni havia utilitzat la seva targeta de crèdit, ni havia acudit al metge ni l’havia vist ningú en aquell temps. Res. No obstant, no hi havia cap denúncia per desaparició de la Ruth. 

La policia va contactar amb la família de la dona, que va aclarir que no mantenia cap relació amb ella perquè la relació afectiva estava trencada. La Guàrdia Civil va intuir que la Ruth podria haver sigut assassinada i, posant la vista de nou a Pontons, també que Ferrandis la podria haver enterrat a la parcel·la de La Ponderosa, que hauria comprat amb aquest propòsit. A principis del 2023, un jutjat de Vilafranca del Penedès va concedir una ordre judicial per excavar

El desenterrament

A primera hora del matí del 3 de gener, un secretari judicial, un metge forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), el tinent d’alcaldia Díaz i els investigadors de la Guàrdia Civil observaven atentament cada cullerada de terra que removia una retroexcavadora contractada per l’ajuntament. A l’arribar a la profunditat de 165 centímetres sota la lavanda, es va començar a escampar una forta fetor de cadàver i va omplir les fosses nasals dels presents. Després, va aparèixer la primera de les setze bosses de plàstic que van acabar desenterrant aquell matí. A l’obrir-la hi van trobar un crani humà. 

Notícies relacionades

L’investigador a càrrec del cas va trucar als agents, que, sense que ell se n’adonés, seguien de prop els moviments de Ferrandis a Barcelona. «Ja podeu detenir-lo», va ordenar. 

La confessió

Ferrandis va declarar en seu judicial que no va matar la Ruth, que només la va ajudar a morir. També va dir que havia guardat durant un any el seu cos esquarterat en aquestes bosses de plàstic, abans d’enterrar-les en aquell terreny de Pontons, l’octubre del 2021. La Guàrdia Civil va escorcollar dos domicilis on vivia alternativament l’actor retirat: uns baixos de la travessera de Gràcia i uns baixos del carrer Castillejos. Al primer hi van trobar roba de la Ruth i un pic i una pala amb els quals havia cavat la seva tomba. Al segon, on va dir que havia comès el crim i guardat, segons la seva declaració, les bosses de plàstic, estava tot net. La investigació, a l’espera que les proves genètiques confirmin que el cadàver pertany a la Ruth, se centra ara a reconstruir què ha fet Ferrandis durant els últims anys.

Temes:

Successos