Recuperar la memòria de milers de republicans espanyols a Mauthausen

L’exposició «Mauthausen, memòries compartides», que s’inaugura aquest dimecres al Centre Sefarad de Madrid, pretén «recuperar i honrar la memòria» dels prop de 7.500 espanyols republicans que van acabar en el camp de concentració nazi de Mauthausen.

La mostra exposa la memòria dels republicans espanyols que, després de ser derrotats a la Guerra Civil (1936-1939), van ser detinguts a França després de l’ocupació alemanya de 1940 (uns 10.000) i per qui la dictadura franquista espanyola del moment no va fer res. En cinc sales el visitant podrà veure fotos, objectes personals o fitxes d’entrada al camp que els nazis realitzaven de manera sistemàtica.

«Durant la deportació, molts, sobretot esposes, demanaven informació sobre els seus familiars, normalment la comunicació s’havia interromput en l’ocupació dels alemanys de França; a partir d’allà comença l’horrible experiència de buscar-los», explica el comissari de l’exposició, Josep Calvet.

Calvet explica que aquestes peticions d’auxili dels familiars «no hi havia manera de derivar-les a través del Govern espanyol» del dictador Francisco Franco i havien d’acudir «a la Creu Roja espanyola perquè escrigués a l’alemanya i ells es posaven en contacte amb les autoritats».

«Era un procés que podia trigar molts mesos, quan arribava la informació que estaven bé probablement ja havien mort» al camp, diu.

Aquesta és tan sols una de les arestes d’aquesta història «molt poc coneguda» que se sap gràcies a l’exposició que estarà instal·lada fins al 17 de juny i que compta amb una versió digital «per imprimir a baix cost» per ser mostrada en qualsevol altre lloc.

Segons declara a Efe el director del Centre Sefarad, Jaime Moreno, aquesta part de la història del nazisme és «completament desconeguda» per a molts espanyols i amb aquesta mostra el centre vol enviar «un missatge principal», la «necessitat de recordar».

«El principal missatge és l’horror dels camps de concentració, la necessitat que tenim de recordar, també vam pensar fer d’una cosa horrible i molt traumàtica una cosa bonica, recuperar la convivència entre els dos grups (republicans i jueus) que va portar a històries positives amb molt companyerisme i optimisme dins de l’horrible», comparteix.

Unir la història de dos grups oprimits

Moreno recorda que tots els mesos de gener el Centre Sefarad inaugura una exposició sobre l’Holocaust, l’assassinat sistematitzat del règim alemany d’Adolf Hitler que va acabar amb la mort de 10 milions de persones, entre els quals sis milions de jueus.

«És molt important qualsevol exposició, aquesta pretén unir diversos mons, el jueu i l’espanyol republicà perquè en els camps van morir uns 10 milions de persones, entre els quals també hi havia republicans espanyols, testimonis de Jehová, homosexuals, gitanos, persones amb discapacitat...», manifesta.

Un episodi del nazisme sobre el qual «no tenim consciència», diu per la seva banda Calvet, que recorda que «fins fa poc no es va publicar una llista completa dels espanyols morts» i demana «incentivar la investigació d’aquestes persones per reconèixer-los i treure’ls de l’oblit».

Els republicans espanyols, testimonis del que va succeir als jueus

Calvet apunta que per Mauthausen van passar «uns 45.000 o 50.000 jueus» i 7.500 republicans espanyols. «Dins del context és poc, però hi va haver aquesta trobada» entre ells.

Així, la memòria dels republicans va facilitar poder explicar el que va succeir als jueus del camp, a través de «cites, testimonis i memòries» que poden llegir-se a la mostra.

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

«La major part de republicans arriben el 1940 i 1941 i la major part dels jueus a partir de 1944, allà la deportació de republicans ja era molt ordenada i els jueus rebien un tracte més dur, molts van ser directament assassinats», narra.

Però fins i tot de l’horror es van poder treure històries «entranyables» d’aquells anys de convivència, com l’adopció d’un nen jueu orfe per part d’un republicà i que el dia de l’alliberament del camp, el 5 de maig de 1945, van unir les seves vides per sempre.