El centenari d'Amat-Piniella recupera la mirada de Mauthausen

"Van ser els ulls terriblement cansats d'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". Així descrivia Montserrat Roig la impressió que li va causar l'escriptor manresà, amb qui va fer amistat després de conèixer-lo per documentar-se per a ‘Els catalans als camps nazis’, llibre l'existència del qual, afegia la periodista i escriptora, sense "el seu coratge, el seu relat i la seva vida", no hauria estat possible. Ara, en l'any del centenari del seu naixement, l'exposició 'Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci', al Museu d’Història de Catalunya, fins al 6 de gener vinent, se suma a la reivindicació de la figura del compromès intel·lectual republicà, que després de lluitar en la guerra civil va marxar a l'exili i va acabar, com tants altres espanyols, als camps de concentració nazis, en el seu cas per Mauthausen, i el testimoni del qual va abocar a 'K. L. Reich'.

Inèdit i reedició de 'K. L. Reich'

La mostra, comissariada per Joaquim Aloy, Josep Alert, Àngel Fusté i Llorenç Capdevila, pretén, a més de col·locar l'autor al nivell de Primo Levi o Jorge Semprún pel que fa a la literatura concentracionària, donar a conèixer la resta de la seva obra, injustament desconeguda. Així, l'exposició coincideix amb la publicació per part de Club Editor d'una novel·la inèdita d'Amat-Piniella (1913-1974), ‘La clau de volta’, i la reedició de la seva obra cabdal, testimoni novel·lat del seu pas per Mauthausen, 'K. L. Reich', aquesta vegada amb un postfaci de Marta Marín-Dòmine sobre l'obra, cartes entre l'autor i el seu editor Joan Sales i els informes de la censura franquista. 

Josep Alert ha volgut destacar la importància de 'K. L. Reich', un llibre que va redactar entre 1945 i 1946 però que no va poder publicar fins al 1963, primer en edició castellana, a Seix Barral, gràcies a Carlos Barral, i al cap de pocs mesos en català, a Club Editor. "Té una profunditat humana i literària que aconsegueix reflectir, sense maniqueismes i sense prendre partit, la conflictivitat de l'ànima i la condició humana, des de la sexualitat fins a la fascinació per la violència". L'exposició s'articula a través de quatre espais dominats per diferents colors que recorren les etapes vitals d'Amat-Piniella, una figura que, segons Joaquim Aloy, "és un símbol de la República, de les víctimes de la guerra civil, de Mauthausen i del franquisme; d'una generació sacrificada però també d'una fidelitat als principis de la llibertat i la justícia social als quals no va renunciar mai".

De la il·lusió de la República a la guerra

L'exposició del Museu d’Història de Catalunya, que s'inaugura avui, aniversari de l'afusellament de Lluís Companys i el mateix dia -15 d'octubre- en què es va acabar d'imprimir, el 1963, l'edició catalana de 'K. L. Reich', s'inicia en la joventut d'Amat-Piniella a Manresa en plena efervescència republicana, d'"esclat cultural i il·lusions, quan tot semblava possible". Dominen el groc i el morat en un espai que omplen fragments dels articles que amb només 16 anys ja escrivia al diari 'El Dia'. Textos sobre política, Catalunya, contra la dictadura de Primo de Rivera, cine, teatre, arts visuals, jazz -va arribar a fundar un club a Manresa-... Va ser un "dinamitzador cultural a Manresa" i un noi "compromès amb les avantguardes i la transgressió, que el va portar a cofundar la revista 'Ara', on també escrivia articles i poesia", apunta Aloy. El 1933 va publicar el seu primer llibre, 'Ombres del calidoscopi'. Clarament independentista, aviat es va comprometre amb Esquerra Republicana i, a l'inici de la guerra civil, es va allistar voluntari a l'Exèrcit de la República.

En l'espai dedicat a la guerra -amb el color vermell dominant- es recorda els autors, com ell, d'"una generació sacrificada": Agustí Bartra, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Màrius Torres o Joan Vinyoli. Documents com el carnet de tinent d'Amat-Piniella, les cartes, inèdites, que va escriure des del front a la que seria la seva dona, Maria Llaveries, porten el recorregut fins a l'exili, al qual es va veure obligat el juny de 1939.

Arribada a Mauthausen

Després d'arribar als camps francesos, va acabar treballant en la construcció de la línia Maginot. Va caure presoner dels alemanys i va ser enviat a Mauthausen: color negre. Va començar llavors el calvari concentracionari de quatre anys i mig que tan bé reflectiria a 'K. L. Reich' i del qual va sortir pesant només 45 quilos. Els personatges del llibre reflecteixen la realitat i els seus protagonistes reals: el seu amic Pere Vives, assassinat amb una injecció de gasolina al cor, que a la novel·la és Francesc; el seu altre amic, el dibuixant Josep Arnal, que va tenir la ‘sort’ que li encarregaven dibuixos pornogràfics per als SS i això li va evitar la letal pedrera de Mauthausen, que va inspirar el personatge d'Emili; o els enfrontats líders dels comunistes i els anarquistes espanyols i la polèmica figura de César Orquín (August al llibre), que va aconseguir més bones condicions de treball per als espanyols però que va mantenir constants disputes amb els comunistes.

La grisa postguerra

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Després de l'alliberament aliat Amat-Piniella va recuperar l'exili, l'interior. Després d'acabar la primera versió de 'K. L. Reich' a Andorra el 1946, el manuscrit del qual es pot veure a la mostra, va acabar tornant a Espanya, amb la seva dona, la mort de la qual, el 1949, el va deixar desolat, i de la unió de la qual quedaria un fill de tres anys. Entra de ple en l'ostracisme i el gris de la postguerra franquista. Després d'un període prolífic als anys 50 i 60, en què van néixer la majoria dels seus llibres -'El casino dels senyors', 'Roda de Solitaris', 'La pau a casa', 'La ribera deserta'- l'autor dels poemes d'exili 'Les llunyanies' va aconseguir publicar 'K. L. Reich' i com si ja hagués dit tot el que havia de dir, va deixar d'escriure. Va morir el 1974, abans de poder veure morir Franco.

A més de l'exposició, la Comissió del centenari d'Amat-Piniella té altres actes previstos fins a final d'any, entre aquests diverses xerrades i conferències al Museu d’Història de Catalunya, un homenatge institucional al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el 24 d'octubre, i un concert de Brosa Quartet, el 21 de novembre.