Isabel Faya, cuidadora de 69 anys, busca feina urgentment: «Hauria d’estar jubilada, però encara estic lluitant per sobreviure»

Precarietat

Recentment, Faya s’ha reincorporat a l’empresa on treballava després de rebre l’alta mèdica per una lesió relacionada amb la seva activitat laboral. Tot i així, assegura que no hi vol continuar arran del conflicte laboral que ha mantingut amb l’empresa i per no haver arribat a cap acord. «Jo no vull continuar-hi. Estic buscant feina urgentment», explica.

La seva situació resumeix la precarietat que moltes treballadores del sector de les cures arrosseguen després d’anys d’una feina físicament i emocionalment exigent. En el cas de Faya, el desgast acumulat, les dificultats econòmiques i la impossibilitat de jubilar-se amb una pensió suficient l’han obligada a continuar treballant quan, diu, «hauria d’estar descansant».

Una vida dedicada a cuidar altres persones

Faya ha treballat durant més de quinze anys cuidant persones grans i dependents en domicilis, hospitals i residències de Catalunya. Bona part de la seva trajectòria ha estat vinculada a les cures pal·liatives i a l’acompanyament de persones al final de la vida. «Treballes amb el cos, però també amb el dolor dels altres», afirma.

La baixa mèdica que ha viscut recentment estava relacionada amb una lesió derivada de la seva activitat laboral i amb el desgast acumulat després d’anys dedicats a una feina físicament molt dura. Després de reincorporar-se, assegura que el seu objectiu ara és trobar una altra feina que li permeti sortir d’una situació laboral que considera insostenible.

Sense una jubilació digna

El gran problema, explica, és que no es pot jubilar. Durant quatre anys va treballar sense contracte, una realitat habitual en el sector de les cures, i això ha reduït les seves cotitzacions. «Vaig haver de treballar en negre perquè necessitava viure. Ara això em condemna.» Sense aquests anys cotitzats, només podria optar a una pensió no contributiva insuficient per cobrir les despeses bàsiques. Actualment viu en una habitació d’un pis compartit a Girona, una situació que vincula directament amb la precarietat acumulada. «No em toca viure així a aquesta edat», diu.

La precarietat de les cuidadores

Per a Isabel Faya, el seu cas no és excepcional. Considera que moltes cuidadores arriben a la vellesa sense estabilitat econòmica ni protecció laboral, tot i haver sostingut durant anys una feina essencial. «Si la persona que cuides mor, et quedes sense feina i has de tornar a començar», explica sobre la inestabilitat constant del sector.

Notícies relacionades

Més de 6.000 policies, talls de trànsit i arribada amb cotxe descobert a la Sagrada Família: així serà el viatge del Papa a Catalunya

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Aquesta tarda farem una proposta amb millores salarials i de personal que serà la definitiva»

També denuncia la manca de reconeixement institucional envers una professió que considera imprescindible en una societat cada cop més envellida. «No es pot parlar de societat del benestar si les cuidadores acabem així.» Tot i això, continua defensant el valor de la seva feina. «Cuidar persones al final de la vida requereix humanitat i compromís. Però aquesta feina no està reconeguda com cal.»

Ara, amb gairebé set dècades de vida, Isabel Faya continua buscant una oportunitat laboral que li permeti allunyar-se d’un entorn on assegura que no vol continuar i, sobretot, poder viure amb una mica més d’estabilitat. «Hauria d’estar jubilada. Però encara estic lluitant per sobreviure.»