La intel·ligència artificial ja ha entrat a l’escola, ¿i ara què?

«Ja hi ha estudiants que resolen problemes amb programes informàtics, i aquesta és la gran angoixa de pares i docents. És una cosa que hem d’assumir i afrontar», indica la doctora Montse Guitert, professora de Ciències de l’Educació de la UOC; que té clar que això ha de suposar un canvi de paradigma, com a mínim en els mètodes d’avaluació. «No podem avaluar només els resultats, hem de saber com han arribat els nostres alumnes fins allà, i ells han de poder explicar-nos-ho i explicar-ho als seus companys», apunta. Avançar cap a un aprenentatge basat en el camí que es recorre fins a arribar al resultat.

Conscients tots que la intel·ligència artificial és una realitat que existeix, el repte ara és com treballar-la. Guitert no és partidària de la prohibició –una cosa que està passant en alguns llocs dels Estats Units, com a Nova York, on les escoles han prohibit l’ús de ChatGPT per temor que es copiï–, sinó de donar eines als estudiants perquè en facin un bon ús i en treguin el màxim partit.

Personalitzar l’aprenentatge

«Pot servir a l’escola, a més, per personalitzar l’aprenentatge, tant per als alumnes amb necessitats especials com per als que ara s’avorreixen a classe», afegeix la investigadora, que apunta també les possibilitats que pot oferir la intel·ligència artificial per reduir la feixuga burocràcia a la qual estan sotmesos els docents.

«Si la irrupció de Google ja va suposar un debat [avui resulta gairebé inversemblant, però va passar], ara s’ha fet un pas més. Ja no es tracta només d’accedir al coneixement, es tracta de generar-ne», apunta Héctor Gardó, al capdavant de la l’estratègia d’equitat digital de la Fundació Bofill.

Superar el full en blanc

«Davant d’això hi ha dues opcions: o ens protegim i ho prohibim o ho utilitzem com un aliat. La intel·ligència artificial ofereix moltes oportunitats, per exemple, com a suport per a la generació d’idees. Si vols imaginar deu títols per a un conte, la intel·ligència artificial et fa un ‘brainstorming’, i a partir d’allà tu esculls. Serveix per superar el full el blanc», exemplifica.

«El material que et dona no és finalista, és un punt de partida i és interessant. A partir d’allà tu tens un material sobre el qual treballar», prossegueix del doctor en Ciències de l’Educació.

Despullats de criteri

Igual que Guitert, Gardó considera que aquestes eines, si no es treballen des dels centres educatius, deixen els alumnes, que hi accediran de tota manera, despullats de criteri. A més, a ulls de Gardó, és molt probable que això provoqui que les bretxes i desigualtats s’accelerin. «Cal donar-los un sentit crític i orientar els professionals», conclou l’investigador.

En l’ampli apartat de riscos, Gardó destaca que la intel·ligència artificial «no és del tot intel·ligent». «El que ens dona la màquina és informació, no coneixement de qualitat; incorpora biaixos», afirma.

Lidón Gasull, directora de l’Affac, posa una altra tema sobre la taula: «La digitalització pot estar vulnerant molts drets i amagant moltes problemàtiques». A ulls de la portaveu de la federació d’associacions de famílies, no es tracta de si s’ha d’utilitzar o no la intel·ligència artificial, sinó de com fer-ho i, sobretot, si es coneixen bé aquests processos.

Igual que Gardó, apunta que la intel·ligència artificial «funciona per algoritmes que poden tenir biaixos que poden tenir un impacte en els nens i nenes», afegeix Gasull, preocupada pels drets de la infància i del professorat i per les possibles conseqüències que pot tenir el seu ús sense auditar.

¿Qui avalua l’algoritme?

Notícies relacionades

¿És possible mantenir l’atenció de l’alumnat adolescent en aules amb un ordinador per pupitre?

Tecnologia a les escoles: ni McDonald’s al menjador, ni Google a l’aula

Sobre les auditories, la directora de l’Affac parla també sobre l’ús de la intel·ligència artificial per avaluar. «A través dels algoritmes eliminem el biaix del profe, d’acord, però... ¿Qui avalua l’algoritme? ¿Qui veu el biaix de l’algoritme? És més fàcil avaluar el profe que l’algoritme», planteja. I assenyala també la sobirania digital. «No podem parlar de digitalització sense parlar de sobirania digital. Controlar allò que estem implementant, saber que també tenim drets; les eines han de ser respectuoses. Els perills que van en paral·lel són molt grans», considera.

En la mateixa línia es pronuncia Jesús Martín, responsable d’FP en el sindicat UGT de Catalunya, que opina que s’haurien de crear plataformes públiques, sufragades amb fons públics, perquè la introducció de la tecnologia a l’aula estigués «totalment controlada i ajustada a normativa», a més que fos «fàcilment regulable», apunta. «La digitalització és una eina més, però no ha de ser l’eix principal de l’educació, això també genera controvèrsia», opina el professor.