Trobada d’Educació Digital Democràtica a Barcelona

Tecnologia a les escoles: ni McDonald’s al menjador, ni Google a l’aula

  • XNet aborda del 12 al 14 de juliol amb experts internacionals com el sistema educatiu enfoca l’educació digital

  • La plataforma ha impulsat un ‘software’ pioner que és una alternativa real a l’ús de l’entorn de Google a les escoles

Tecnologia a les escoles: ni McDonald’s al menjador, ni Google a l’aula
5
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Google i el seu entorn (Gmail, Drive, Classroom, Hangouts...) regnen a les escoles catalanes. Pràcticament tots els professors i alumnes utilitzen aquestes aplicacions diàriament per funcionar; ja sigui per penjar tasques o apunts o per entregar treballs o fer presentacions. Per la plataforma ciutadana Xnet de protecció dels drets digitals el problema és que tot el contingut que es produeix està en mans de Google. Les escoles no en tenen el control i les dades dels menors estan a mercè del gegant tecnològic. Un extrem que Google desmenteix.

Xnet ha desenvolupat una alternativa a l’oferta de Google: un ‘software’ lliure i auditable: Suite Educativa DD. El presentaran a escala internacional en la primera trobada internacional sobre educació digital democràtica que se celebra a Barcelona des d’aquest dimarts 12 de juliol i fins al dijous 14 de juliol. Per a qui no vegi l’abast del problema, a Xnet utilitzen una senzilla comparació: si com a família tothom té clar que no vol McDonald’s al menjador escolar, Google és l’equivalent tecnològic a les aules. Així que tampoc hauríem de voler, diuen, Google a les aules. «Es tracta d’acabar amb el monopoli de Google a les aules. Viure sense Google a l’escola», resumeixen.

La fundadora de Xnet, Simona Levi, remarca que l’educació digital és una prioritat a l’agenda europea. «I és més que des d’un punt de vista tecnològic o utilitari. Hi ha aspectes humanístics molt importants. Som a l’era digital i hi ha llacunes molt grans en les competències digitals», apunta. Recorda que «internet no és Google», sinó que és una xarxa que va néixer «lliure i neutral». Recuperar la idea d’un accés democràtic a la digitalització en l’educació és el que defensa aquesta plataforma.

Sobirans de les nostres dades

Per Levi és clau la datificació. «¿Què passa si no som sobirans de les nostres dades i dels continguts que creem? Escoles i instituts generen quantitat de continguts i no són amos del seu material», assenyala. «Aquesta sobirania en l’educació s’ha plantejat ja en l’àmbit de la Comissió Europea». Busca evitar que en un futur s’utilitzin dades per perjudicar alumnes o professors. «La gestió d’aquestes dades pot deixar seqüeles», adverteix Levi. «No es tracta de no utilitzar les dades, sinó que no estiguin personalitzades per evitar judicis de valor».

Es felicita que la Suite DD impulsada per Xnet sigui pionera en la creació del primer codi font obert de ‘software’ lliure i sigui un «exemple per a Europa». «El ‘software’ lliure sempre ha estat allà, però faltava un ús real, que fos alternativa real», assenyala Levi.

Com Google, la Suite DD té documents de text i documents col·laboratius, fulls de càlcul, xat, calendari, correu electrònic, ‘moodle’, i totes aquestes eines estan en un mateix entorn. Xnet assegura que, a diferència de Google, la Suite DD és auditable i ofereix interoperativitat. «L’auditabilitat ens permet saber què passa amb les nostres dades i continguts. I la interoperativitat ens ofereix la llibertat per marxar a un altre sistema si aquest no ens agrada i importar-hi tot el nostre contingut. Al Classroom de Google estem captius», explica Levi. «Això és sobirania digital. Les escoles han de poder veure què es fa amb el seu material i amb les seves dades, decidir on es guarden i per quant temps els arxius. L’escola ha de poder decidir», afegeix aquesta activista.

La versió de Google

Des de Google, asseguren que això no és així. "Som auditables i, per tant, ofererim recursos de seguretat, auditories i certificacions de tercers, documentació i compromisos jurídics per ajudar en el procés de compliment", sostenen des de Google Espanya. Defensen que "són els usuaris, els centres, els qui són propietaris de les dades, no Google.Per tant, Google no comparteix información que no tenim amb tercer per cap tipus d'ús comercial".

Levi lamenta que fins ara les administracions «no eren conscients» del que significava això. La pandèmia, que va portar les classes virtuals i un ús més gran de Google com a plataforma educativa, ha suposat un canvi. «Ara veuen que aquest (el del ‘software’ lliure) és el camí». Però això no s’ha traduït encara en polítiques ni en finançament. «Al principi, la Generalitat no s’hi va interessar, però amb el nou Govern hi ha hagut un canvi d’actitud i hi ha un interès», explica Levi. De fet, el Departament d’Educació computa l’assistència a aquest curs com a formació per als docents.

Les escoles Montseny i Baixeras, les pioneres

Notícies relacionades

Les escoles de primària Montseny i Baixeras de Barcelona són dues de les onze de la ciutat que, amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona, participen en el projecte pilot d’utilitzar un sistema alternatiu a Google. De fet, van ser les dues primeres. Durant aquest curs l’alumnat dels dos centres –la resta d’escoles s’hi ha anat incorporant a posteriori– ha estat ja utilitzant al cent per cent el nou sistema Suite DD. La coordinadora d’informàtica de l’escola Montseny, Mireia Gómez, ho valora positivament. «Necessitàvem una alternativa. Els nens i nenes s’hi han adaptat molt bé. L’accés és senzill i intuïtiu. Reuneix en un mateix entorn, que recorda estèticament el de Google, eines auditables i de programari lliure», explica Gómez, que ja no veu marxa enrere en aquesta manera de funcionar. «Ni l’escola ni les famílies volem dependre d’una multinacional com Google. Preferim treballar amb empreses que no comerciïn amb dades de menors. I aquest és el camí», argumenta.

El mateix opina Joana Puig, cap d’estudis de l’escola Baixeras, que assegura que la Suite «ha anat molt bé i funciona perfectament». Valora a més que Xnet «introdueix els ajustos i adapta el sistema a les necessitats de cada centre». En aquesta escola, la privacitat i la seguretat de l’alumnat van ser els factors clau per fer el pas i dir «adeu a Google». «Ens preocupava molt la privacitat de les dades, les imatges dels menors i els continguts», apunta Puig. En el moment de fer el canvi, van explicar a l’alumnat que ho feien per la seva seguretat. I tot i que són nens i nenes de primària, Puig considera que aquest pas fet per l’escola és una manera que comencin a prendre consciència. Aquesta professora lamenta que entre els adults «encara no hi ha prou consciència» de l’ús i comerç de dades. «Acceptem ‘cookies’ i cedim dades cada dia sense pensar-hi», adverteix.