Alerta pel retorn de la primesa extrema com a model estètic

Després d’anys de ‘body positive’ i reivindicació de la diversitat dels cossos, ara que fins i tot Netflix havia donat per enterrat el model de Abercrombie&Fitch (roba venuda i comprada només per joves blancs, guapos i apol·linis), Tik Tok i Instagram s’omplen d’outfits en què, més que les peces, s’ensenya el cos. 

No en va, dels deu moments clau que ens va oferir la moda el 2022, segons la revista ‘Time’, almenys tres no haurien sigut possibles sense una ostentació de primesa pel mig. Per començar, la metamorfosi de Kim Kardashian a Marilyn Monroe per a la Met Gala 2022 al maig: va haver de perdre set quilos en menys de tres setmanes per cabre en aquell vestit amb el qual l’actriu va cantar el ‘Happy birthday, Mr. President’ a John F. Kennedy fa sis dècades.

O la model Bella Hadid, que es va deixar pintar seminua amb aerosol aquell vestit per la desfilada de Coperni a la Setmana de la Moda de París i que després es va materialitzar en un teixit blanc i flexible. Bella Hadid havia confessat mesos abans que havia superat greus desordres alimentaris: «A l’institut menjava tres gerds i una branca d’api per dinar», va declarar a ‘Vogue’, una entrevista que va provocar l’efecte contrari al que previsiblement perseguia. En comptes de conscienciar contra els perills de l’anorèxia, diversos comptes de TikTok van alertar que amb un àudio de la model («Hola, soc Bella Hadid») s’estava parlant de dejuni o de dietes draconianes a la plataforma.

Finalment, el conjunt més viral de l’any 2022, la clàssica faldilla de col·legiala en versió extracurta de Miu Miu, a joc amb un top mínim que la marca va presentar a la desfilada de moda primavera-estiu, projectant al final un curt que feia mofa dels glutis grans, l’anomenat ‘Brazilian butt lift’. Té fins i tot un perfil propi d’Instagram, @miumiuset, que reuneix les seves aparicions. Han lluït el conjunt de Miu Miu des de Nicole Kidman a la portada de ‘Vanity Fair’ fins a Zendaya i Emily Ratajkowski, que va presumir d’‘Ab crack’, la mítica línia marcada a l’abdomen, només vuit mesos després de donar a llum. «Vaig estar a punt de no publicar aquelles fotos perquè sabia que causarien controvèrsia, però és el meu puto cos i no me n’avergonyiré», va respondre Emily Ratajkowski a les crítiques. 

La moda banalitza

«Mai hem deixat de viure en una societat grassofòbica i la moda sempre ha banalitzat moltíssim la nostra salut i els nostres cossos», assenyala Júlia Barceló, actriu, directora i autora del llibre ‘Operació Biquini’, una ficció sobre una adolescent que porta a terme una carrera contrarellotge per aprimar-se abans de celebrar una festa d’aniversari a la platja perquè no li agrada el seu cos.

Segons el parer de Júlia Barceló, que com a actriu mai ha deixat de sentir la pressió estètica i que ara mira de conscienciar dels perills de la grassofòbiaa través de la seva obra i de les xarxes socials, per molt que el confinament posés de moda l’‘oversize’ i la roba esportiva sempre ha estat clar quin és el cànon. També ‘The New York Times’ reflexionava al novembre sobre la presumpta tornada de l’‘heroin chic’, aquesta estètica que imposava als 90 models escanyolides i ulleroses entre les quals Kate Moss era màxim exponent: «L’ideal de superprim no és que torni: és que mai ha marxat», sentenciava el diari novaiorquès. 

Trastorns alimentaris

Si ja a finals dels 90 el llavors president dels Estats Units, Bill Clinton, va advertir dels perills de l’‘heroin chic’ fent una crida a marques i anunciants a no glamurizar l’aspecte dels addictes, ara cal sumar-hi la pressió de les xarxes socials, llavors inexistents. Segons alerta la web de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), l’adolescència és l’edat crítica per als trastorns de la conducta alimentària, però cada vegada sorgeixen més casos a edats més primerenques, cap als 8 o 9 anys. «La pressió social per aprimar-se, les xarxes socials, la necessitat de ser acceptat i la preocupació per un ideal estètic prim associat a l’èxit social, familiar i professional podrien ser factors que expliquessin aquesta vulnerabilitat fisiològica a presentar un TCA en les dones joves», remarquen des de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia.  

«Les xarxes socials també són una finestra a referents diferents que marquen les revistes o les passarel·les i que en l’època de la ‘Super Pop’ no teníem», recorda Júlia Barceló. Cossos no normatius com el de l’escriptora i guionista Lena Dunham; el de la cantant Tokischa; el d’activistes, com l’actriu Mara Jiménez (@croquetamente) i el de la nutricionista antidieta Raquel Lobatón troben el seu espai. «Qualsevol ideal estètic que ens dicti que un cos és vàlid i un altre no, és negatiu. Donar a entendre a qualsevol persona que pots canviar el teu cos al teu gust és un missatge terrible i neoliberal», remata. 

Notícies relacionades

¿Què és la grassofòbia? ¿I la neutralitat corporal? Guia per entendre la pressió estètica

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Van ser precisament les Kardashian, principals precursores de l’estètica ‘curvy’ i les natges voluminoses, les primeres a apuntar-se a la nova tendència de l’extrema primesa. Des de la seva aparició a la Gala Met 2022, Kim no ha fet sinó reafirmar la seva nova silueta; especialment preocupant és la pèrdua de pes de Khloe, que ha fet saltar totes les alarmes.

«Hem d’acabar amb la pressió estètica en tots els sentits i queda molt a fer, perquè genera molta impotència, dolor, trastorns ambulatoris i ansietat en els joves», adverteix Carme Duran, que imparteix tallers sobre cos, afectivitat i sexualitat en escoles, instituts i centres d’FP amb la cooperativa Candela. «El meu principal consell als nois és que ‘gras’ no és un insult, sinó un tipus de cos. I, sobretot, que tinguin experiències romàntiques i sexuals amb gent simpàtica. Que intentem cuidar-nos entre tots», conclou.