Porno, violència i autolesions: els continguts que arriben al mòbil del teu fill abans dels 13 anys

Així ho revela ‘Joves i continguts digitals: pornografia, violència explícita i hipersexualització’, un estudi elaborat per la Universitat Complutense i la fundació The Family Watch i presentat aquest matí a Madrid. A partir d’una enquesta a 650 nois i noies de 16 a 29 anys residents a Espanya, l’estudi conclou que l’exposició a «continguts digitals perillosos» passa moltaviat, en una etapa vital d’alta vulnerabilitat i amb supervisió insuficient a la llar.

L’accés precoç al telèfon mòbil, la baixa presència de controls parellentals, la curiositat adolescent, la pressió del grup i la fàcil circulació de continguts per xarxes socials creen un entorn de risc, segons les investigadores de la Complutense que han elaborat l’informe: Sonia Carcelén, María Galmés, Gema Martínez i Mónica Díaz-Bustamante. Les autores alerten que el problema no és només l’exposició, sinó també la normalització. La pornografia i els continguts violents poden generar incomoditat, però estan acceptats entre els més joves. Molts deixen de mirar les imatges perquè els resulten desagradables, especialment davant violència extrema, contingut sexual sense consentiment i maltractament animal. Però també hi ha una part que continua veient-ho degut, segons la investigació universitària, a la pressió del grup o a la normalització. En el cas concret de la pornografia, el 26% afirma que va continuar consumint continguts similars després de la primera exposició.

Com altres estudis relacionats amb el mateix tema, la investigació de la Complutense planteja combatre l’accés primerenc a imatges i vídeos inapropiats amb una cosa que brilla per la seva absència en instituts i famílies: educació afectivosexual.

Més de la meitat dels enquestats afirmen que van tenir el seu primer mòbil propi abans dels 12 anys o tot just complir 12, l’edat en què es deixa enrere primària i s’entra a l’institut. Només el 32% afirma haver tingut algun tipus de control parental al seu dispositiu durant l’adolescència. La realitat és que, en l’actualitat, molts controls parentals són confusos per als progenitors i fàcils d’esquivar per als xavals. És bastant habitual que els adolescents els esquivin per passar més temps amb els seus dispositius. La futura normativa de protecció digital als menors aprovada pel Govern i actualment en tràmits parlamentaris obligarà els fabricants a incorporar sistemes senzills i eficaços en tots els aparells digitals.

A la seva habitació

Notícies relacionades

El consum de pornografia irromp als 12 anys a Barcelona i amb una forta bretxa de gènere

Igualtat alerta en una campanya que «l’escola» del porno pot tenir «conseqüències devastadores»

L ’habitació pròpia dels fills i filles és el lloc on, segons la investigació de la Complutense, es produeix el contacte amb aquest tipus de materials. El context privat es dona, sobretot, per als continguts relacionats amb les autolesions, les formes de suïcidi i la pornografia. El mòbil propi és el principal suport d’accés, tret de la violència en videojocs, on destaca la videoconsola. No és la primera vegada que els experts alerten d’aquestes plataformes. Marina Marroquí, educadora social, especialista en violència de gènere i autora d’‘Eso no es sexo’, assegurava en una recent entrevista amb aquest diari que el primer contacte amb el porno no és el telèfon, sinó la PlayStation. «Les famílies no saben que la famosa sabateria del GTA [una saga de videojocs] és un prostíbul on et surt una llista de preus, violes les dones i t’emportes la recaptació», explicava la divulgués després de recordar que la mitjana per jugar al GTA se situa entre els 8 i els 10 anys.

El treball de la Complutense remarca la rellevància del silenci. El 65% dels qui van tenir una «experiència notòria» relacionada amb la pornografia no l’hi van explicar a ningú. En autolesions o formes de suïcidi, el percentatge es redueix, però continua sent alt: 53%. Les raons més freqüents són vergonya, por del càstig, temor de ser jutjat, i quedar-se bloquejat. Tot i que sis de cada deu enquestats afirma que l’impacte va quedar superat, el 40% reconeixen alguna empremta actual: el 18% esmenten inseguretats, el 15% assenyala insensibilització davant determinats continguts i el 7% reconeix distorsió de la realitat o frustracions.