Fenomen social

La pressió estètica també afecta els nois: «Veig nens de 13 anys aixecant pesos de 100 quilos»

La pressió estètica també afecta els nois: «Veig nens de 13 anys aixecant pesos de 100 quilos»

David Castro

  • Els xavals senten dues ‘imposicions’: retocar-se el pentinat cada poc temps i cisellar els braços i l’abdomen

  • La tensió no és comparable a la que pateixen les noies, però s’ha multiplicat i les famílies comencen a preocupar-se

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Fa només una generació, els nois més joves anaven a la perruqueria cada molt temps i pràcticament ho feien obligats per la seva mare. L’estètica no anava amb ells. Ara, tanmateix, a partir dels 14 anys, els xavals tenen dos altars: els cabells (porten tots el mateix pentinat, amb els laterals rapats) i els seus músculs. La percepció de la bellesa exerceix sobre ells una pressió que si bé no és comparable amb la que pateixen les noies, sí que s’ha elevat a la tercera potència en els últims anys.

A elles els preocupa la dieta i el pes. A ells, els cabells i els músculs. Les barberies s’han multiplicat en pobles i ciutats. Retocar-se els cabells s’ha convertit en una necessitat vital per als nois, per això demanen cita cada 10 o 15 dies. La perruqueria implica un pressupost, però tonificar braços i cames pot sortir gratis: els gimnasos a l’aire lliure que hi ha a molts parcs públics són plens d’adolescents de cos cisellat fent exercici durant hores. Les famílies estan preocupades, però ¿som davant d’una moda juvenil passatgera o d’un fenomen arrelat i potenciat per les xarxes socials?

La importància de l’aspecte físic

«Hi ha una pressió brutal en els nois per l’estètica», assegura Susana Fuster, experta en comportament no verbal, professora universitària i autora de ‘Hijos que callan, gestos que hablan’. Segons la seva opinió, el patró estètic dels xavals respon a una màxima de l’adolescència: la pertinença a la tribu, la identificació. El que fa un, ho fan tots.

«Hi ha una pressió brutal en els nois per l’estètica»

Susana Fuster, experta en comportament no verbal

En aquesta mateixa línia, la psicòloga especialitzada en infància i adolescència Agnès Brossa afegeix que des dels 12 als 16 anys, els nens sempre han buscat un ‘uniforme’, un ‘look’ amb què anar iguals i sentir-se segurs dins del seu grup. Les amistats són fonamentals. Són el pilar de la seva vida social, el seu proveïdor d’oxitocina. «Se senten independents i es distancien dels seus pares i mares. El més important són els seus amics i si no t’hi assembles, et converteixes en el friqui», destaca.

Cites setmanals a la perruqueria. Cal assemblar-se als líders juvenils, com Quevedo, número u mundial de Spotify. Pentinat ‘mullet’, ‘mohawk’ o ‘fade’. Difusors per potenciar els rínxols. Aigües de pentinat. Ceres. Manuelles per modelar els braços a casa, samarretes ‘slim fit’ per lluir-los... «Vull tenir bona imatge, i per a mi és bàsic tenir els cabells sempre bé i treballar el dors. No ho considero un problema perquè no m’obsessiona, tot i que sí que em provoca certa tensió. No pretenc ser un mascle alfa. El feminisme m’interessa. L’únic que vull, de veritat, és donar una bona imatge», afirma el Manel, de 16 anys, que va començar a preocupar-se per l’estètica a partir de 3r d’ESO i que admet que la musculació s’ha convertit un tema de moda a TikTok.

L’Ángel, madrileny de 19, afegeix que la pressió social perquè els xavals tinguin un cos perfecte és altíssima. I cada vegada més petits. «Veig nens de 13 i 14 anys aixecat pesos de 100 quilos. ¿Per què? Perquè veuen determinats cossos a Instagram i TikTok. Si no estàs així de fort et sents avergonyit», remarca. A les xarxes, de fet, s’ha imposat el terme ‘gym bros’ (germans del gimnàs) per identificar-se entre ells.

«Hi ha pressió estètica en els nois, però, de moment, no és comparable amb la que pateixen les noies», explica Bernat Escudero, membre d’Homes Igualitaris de Catalunya. Posa com a exemple la cabellera canosa de l’actriu Andie MacDowell, que va ser a les portades de mig món. Que George Clooney tingui els cabells blancs, tanmateix, no és notícia.

Autocura no és pressió

Escudero convida les famílies a distingir molt bé entre l’autocura (una manera molt saludable de viure la vida) i la pressió estètica (un autèntic estrès). Dins del primer hi ha el fet que els homes vulguin tenir un aspecte físic agradable i saludable, la qual cosa, inclou, per exemple, una cosa tan poc comuna com visitar el podòleg de tant en tant. La pressió, tanmateix, està relacionada amb uns models de bellesa inabastables i imposats per futbolistes, per personatges del cine bèl·lic dels EUA o per les omnipresents xarxes socials.

Les famílies estan vivint amb estupor la immersió dels seus fills homes al món de l’estètica i aquest coqueteig, almenys cosmètic, amb aquest tipus de masculinitat tan prototípica. «Des que va complir els 14 anys, el meu fill ha tingut dos santuaris: els cabells i els músculs. Acudeix a la perruqueria amb més freqüència que jo, té assecador amb difusor i diversos productes per als cabells. A més, hem acceptat comprar uns pesos perquè faci exercici a casa. És de constitució prima i vol potenciar els seus braços», admet Ana Ramírez, mare d’un xaval de 16 anys. «Mai vaig pensar que parlaria amb ell dels riscos que comporta la pressió estètica. Estava preparada per tenir aquest tipus de conversa amb la meva filla, que té 10 anys. Però no amb el meu fill», conclou.

«Des que va complir els 14 anys, el meu fill ha tingut dos santuaris: els cabells i els músculs»

Ana Ramírez, mare d’un noi de 16 anys

Després de destacar que l’adolescència implica buscar un estil propi, diferent del dels pares i idèntic al dels amics, la psicòloga Agnès Brossa convida les famílies a tranquil·litzar-se i no preocupar-se gaire per l’atracció dels menors cap a uns determinats gustos estètics. «Els adolescents sempre han tingut un ‘dress-code’ i es copien els uns als altres. Fa anys, eren els pantalons baixos, ensenyant la roba interior. Als adults ens pot semblar horrible, però si ells se senten a gust, no hi ha problema. No em preocupa gens. És igual el pentinat que porti el teu fill». El problema, recalca, és quan cau en hàbits no saludables. Agafar pesos desmesurats, menjar a base de pollastre i arròs –l’anomenada dieta del culturista, cada vegada més estesa entre els més joves– o voler prendre productes específics per potenciar la musculació. Els radars, diu l’especialista, també s’han de posar en alerta quan es detecten problemes d’autoestima, de comunicació, en els estudis o en les relacions d’amistat.

«Si no estàs així de fort et sents avergonyit»

L’Ángel, madrileny de 19 anys

Notícies relacionades

Brossa conclou amb una advertència a pares i mares: «Accepta l’estètica del teu fill. Compte, a veure si el problema el tens tu amb la teva negativa al seu ‘look’ perquè no vols que creixi i tingui gustos propis. Això sí que és un problema per al teu fill». 

Per a l’autora de ‘Compartir la vida educa’, molt més espinós per a les famílies és l’afició de menors a tatuar-se la pell, una cosa que no s’hauria de fer sense permís patern.