La UE arriba a un acord clau per a la reducció de les emissions de CO₂

Els estats membre de la Unió Europea i l’Eurocambra, colegisladors del club comunitari, van aconseguir aquest diumenge a la matinada un acord sobre la reforma del sistema de comerç d’emissions (ETS), que des del 2005 posa un preu a les emissions de gasos amb efecte hivernacle que alliberen les indústries intensives en energia i el sector de generació d’energia. Es tracta d’un acord clau per reduir les emissions de CO₂.

La reforma formava part del paquet legislatiu conegut com ‘En forma per al 55’ (‘Fit For 55’), el gran full de ruta de la UE per reduir les emissions el 2030 almenys un 55% respecte al 1990.

Després d’una negociació maratoniana de 30 hores, països i Parlament van acordar reformar el sistema de comerç d’emissions per reduir més les emissions industrials i invertir més en tecnologies respectuoses amb el clima.

Reducció del 62%

El pacte assolit aquest diumenge estableix que les emissions als sectors coberts per l’ETS s’han de reduir un 62% per al 2030, en comparació amb els nivells del 2005, va indicar l’Eurocambra en un comunicat.

Per aconseguir aquesta disminució, hi haurà una reducció única de la quantitat de drets d’emissió a tota la UE de 90 milions de tones de CO₂ equivalents el 2024 i de 27 milions de tones el 2026, en combinació amb una rebaixa anual de les quotes d’emissió del 4,3% entre el 2024 i el 2027 i del 4,4% entre el 2028 i el 2030.

A més, els drets d’emissió gratuïts assignats a indústries en l’ETS s’eliminaran de manera progressiva. La disminució del dret a contaminar gratis serà del 48,5% el 2030 i del 100% el 2034.

El mecanisme d’ajust de carboni en frontera, que la UE va pactar aquesta setmana i que posa un preu a l’empremta de diòxid de carboni de les importacions de ferro, acer, ciment, alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen, s’introduirà de manera progressiva, a la mateixa velocitat que es retiren els drets d’emissió gratuïts. Per tant, el mecanisme d’ajust en frontera estarà plenament implementat el 2034.

Transport marítim

D’altra banda, el sistema de comerç d’emissions s’estendrà al transport marítim, però l’acord té en compte les especificitats geogràfiques i proposa mesures transitòries per a les illes petites o els viatges relatius a les regions ultraperifèriques (les Canàries n’és una) i les obligacions de servei públic.

Per a finals del 2026, la Comissió Europea haurà d’haver analitzat i informat sobre la possibilitat d’incloure el sector de la incineració de residus municipals a l’ETS, amb vista que formi part del sistema de comerç d’emissions a partir del 2028.

L’acord també contempla l’establiment el 2027 d’un segon sistema de comerç d’emissions per al combustible fet servir per al transport per carretera i per als edificis.

L’Eurocambra va assegurar que el combustible per a altres sectors, com el manufacturer, també quedarà cobert per aquest nou mecanisme, que podria posposar-se fins al 2028 si els preus de l’energia són «excepcionalment alts».

Ajudes als ciutadans

Per promoure i posar a prova tecnologies menys contaminants, el denominat Fons d’Innovació passarà a tenir 575 milions de drets d’emissió, davant els actuals 450 milions.

Amb l’objectiu de modernitzar el sistema energètic, el Fons de Modernització s’incrementarà mitjançant la subhasta d’un 2,5% addicional de drets d’emissió que recolzaran els països de la UE amb un PIB per càpita inferior al 75% de la mitjana de la Unió Europea.

El Parlament i els estats membre, així mateix, van acordar crear un fons per ajudar els ciutadans més afectats per la pobresa energètica i de transport, que comptarà amb un finançament de 86.700 milions d’euros. L’objectiu és recolzar llars, microempreses i usuaris de transport.

Els acords aconseguits aquest diumenge hauran de ser ara aprovats de manera formal a l’Eurocambra i el Consell de la UE, que reuneix els països membres.

«Victòria per al clima»

El ministre txec de Medi Ambient, Marian Jurecka, ha aplaudit l’acord com una «victòria per al clima i la política climàtica europea» que «permetrà complir els objectius climàtics dins dels principals sectors de l’economia, mentre els ciutadans i les microempreses més vulnerables rebran un suport efectiu en la transició climàtica».

«Ara podem dir amb seguretat que la UE ha complert les seves promeses amb una legislació ambiciosa, i això ens col·loca a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic a nivell mundial», ha celebrat.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

L’acord també s’ha guanyat el beneplàcit del ministre alemany d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck, perquè «alhora garanteix la competitivitat de la nostra indústria europea i l’amortiment social d’aquestes necessàries mesures climàtiques».  Habeck ha reiterat que, amb aquest acord, la UE lidera les iniciatives per a protecció del clima en una exhibició de determinació, malgrat totes les crisis.

«La política climàtica europea garanteix que a la UE emprenguem junts el camí cap a la neutralitat climàtica, i estableix normes per a l’aplicació de la política climàtica arreu del món», ha manifestat.