Investigació judicial

Superestafa immobiliària a Catalunya: a judici la trama que va enganyar avis

  • El jutge ha fixat una fiança de 15 milions per a eventuals indemnitzacions destinades a les 128 persones afectades

Superestafa immobiliària a Catalunya: a judici la trama que va enganyar avis

EFE / NARONG SANGNAK

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El jutge de Barcelona José Antonio Cruz de Pablo ha enviat a judici els 17 membres d’una trama d’advocats i notaris, entre altres professions, acusats d’estafar 128 persones, entre les quals ancians i ciutadans amb problemes econòmics, per apoderar-se de les seves vivendes. És l’anomenada Operació Cocoon, un dels fraus immobiliaris més grans comesos a Espanya. Un dels principals imputats és l’advocat i exmodel Francisco Cómitre San Martín, per al qual la fiscalia sol·licita 20 anys i nou mesos de presó. En l’actualitat, aquest lletrat està sent jutjat a l’Audiència de Barcelona per un altre assumpte: la seva suposada implicació en una xarxa de tràfic de drogues i blanqueig de capitals a Badalona, pel qual se li reclamen 16 anys de presó.

La interlocutòria del jutge que investiga la superestafa, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, acorda l’obertura del judici per diversos delictes continuats: estafa agreujada, blanqueig de capitals, organització criminal i deslleialtat professional. El magistrat detalla els motius pels quals es qualifica l’estafa com a agreujada i, en concret, precisa l’entitat del perjudici ocasionat, la situació econòmica en què es va deixar les víctimes o les seves famílies, el valor de la defraudació i que l’acció es va cometre amb «aprofitament de la credibilitat professional».

El togat estableix, a més, que els imputats han de prestar una fiança civil solidària per import de 15 milions d’euros, que és el càlcul de les eventuals indemnitzacions en el supòsit que hi hagi condemna (el judici encara no està assenyalat a l’Audiència de Barcelona). Si no es diposita aquesta quantitat, el jutge recorda que es procedirà a l’embargament de béns. En una posterior resolució, el magistrat va declarar també l’obertura del judici contra tres companyies d’assegurances com responsables civils directes (pagarien les indemnitzacions si el tribunal ho decideix).

A part de Cómitre, com a líders d’aquesta xarxa de presumptes estafadors apareixen el notari Enrique Peña i Artur Segarra, que, fugint de la justícia per aquesta causa, es va refugiar a Tailàndia, on va assassinar i va esquarterar David Bernat, un empresari de Lleida a qui va intentar sense èxit robar-li el seu patrimoni. Per aquest crim, compleix condemna a Bangkok. La trama va actuar entre el 2009 i el 2015. Captava clients que no tenien coneixements financers i que passaven per dificultats econòmiques, a qui presumptament se’ls amagava que en realitat no contractarien una pensió vitalícia o un préstec personal, sinó que el que firmarien seria la compravenda del seu immoble o vivenda.

Aquí teniu alguns casos.

L’abril del 2014, M. tenia 84 anys i vivia amb el seu marit, J., al seu pis de Vilanova i la Geltrú. Passaven per una situació econòmica delicada quan van veure un anunci en el qual una societat suposadament instrumental oferia productes financers per poder obtenir liquiditat. El matrimoni va decidir posar-se en contacte amb aquesta empresa regida per Cómitre i Segarra.

Apropiació de la propietat

Després d’un període de negociació, el producte financer que els acusats van oferir consistia a pagar una renda vitalícia de 2.000 euros mensuals a favor de la dona i, com a contrapartida, aquesta havia de vendre la vivenda a aquesta empresa, tot i que podia continuar residint-hi. Tot i això, segons l’acusació, la «finalitat fraudulenta» dels imputats era apropiar-se de la «plena» propietat de la vivenda, sense abonar cap contraprestació econòmica o una quantitat «molt inferior» al valor de mercat.

Per fer-ho, es va exigir a la dona que realitzés el mateix dia dos escriptures al despatx Enrique Peña, sabent que aquest no compliria, precisa la fiscalia, «amb els seus deures inherents a la seva posició de notari», com instar la nul·litat quan s’adverteix que el negoci «té caràcter delictiu». La societat instrumental només va ratificar una d’aquestes escriptures, en la qual la dona venia a preu ajornat la seva vivenda, però no l’altra, per la qual cosa l’afectada es va quedar sense garantia al seu favor en cas d’impagament i tampoc per recuperar la vivenda.

Després d’aquesta maniobra, l’esmentada empresa va aparentar la venda de la residència a un altre acusat. Posteriorment, es va requerir la dona perquè abandonés casa seva a Vilanova, interposant, fins i tot, una demanda de desnonament. La societat, al final, només va abonar 4.000 euros a la víctima i aquesta va perdre la seva vivenda. Aquesta maniobra va ser utilitzada per la trama diverses vegades, però, en algunes ocasions, els imputats variaven la seva manera d’actuar.

Simulacions i préstecs

Notícies relacionades

En el cas d’una altra víctima, que no volia vendre la seva casa de Barcelona, ni oferir-la en garantia d’una operació financera, es va utilitzar la mateixa empresa instrumental, així com un dels acusats i presumpte home de palla, per simular la compravenda de la finca. Però, en aquesta ocasió, els imputats no es van sortir amb la seva. La dona es va adonar que era una estafa quan la trama la va intentar convèncer que firmés la ratificació d’un mandat verbal que mai va existir.

En altres supòsits, a les víctimes se’ls prometia un préstec personal amb garantia de les seves cases, però el que estava firmant era la venda de l’immoble per un preu menor al del mercat a una societat que, al seu torn, la va traspassar a una altra, sense que s’abonés cap quantitat ni es paguessin crèdits hipotecaris que gravessin l’immoble.