Educació

Fer de locutors o parlar d’homofòbia: els instituts espremen «la bogeria» pel Mundial

  • Després de confirmar l’interès desmesurat de l’alumnat pel Mundial, celebrat en horari escolar, molts docents aprofiten per reflexionar sobre qüestions fonamentals

Fer de locutors o parlar d’homofòbia: els instituts espremen «la bogeria» pel Mundial

MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

Més enllà de confirmar que a/ el Mundial genera un interès desmesurat («bogeria», en paraules dels profes) en un gruix de l’alumnat i b/ que les aules digitalitzades –un ordinador per criatura– poden ser una arma de doble tall, professors de tot el territori estan fent de la necessitat virtut i se les estan enginyant per intentar aprofitar el fenomen per conversar amb els nois dels molts (i complexos) temes que travessen la polèmica competició. Del negoci del futbol a la geopolítica, passant pels drets humans i adaptant-se, òbviament, a l’edat de la classe. No tot l’interès per la competició havia de quedar reduït o com els alumnes s’ho munten per seguir-la d’amagat des dels seus dispositius mòbils.

«Hem parlat amb ells de les condicions laborals que han patit les persones que han treballat en la construcció de les instal·lacions en les quals s’està celebrant el Mundial que miren amb tant interès, com es vulneren els drets de les dones en aquest país i que fins fa molt poc el Barça portava el nom de Qatar estampat a la samarreta», resumeix Roger Casanovas, professor de l’institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, on els xavals tenen prohibit utilitzar el mòbil. 

Com en tants altres centres catalans, els alumnes del Castell del Quer no poden treure el telèfon de la motxilla mentre són a l’interior del centre. Però aquest dimarts tenien una sortida programada al teatre del poble i, durant el trajecte, alguns nois van aprofitar la llacuna legal –eren al carrer, no a l’insti– i es van posar a mirar amb més o menys dissimulació l’Argentina-Aràbia Saudita, el primer partit del Mundial que movia masses –la selecció de Messi– en horari escolar. Una situació mai viscuda fins ara –aquests campionats s’havien celebrat sempre a l’estiu– i en un moment en el qual mòbils, tauletes i ordinadors fan que tot estigui a l’abast de la mà de manera instantània, amb els problemes que això està generant a les aules, com va explicar ahir aquest diari.

Geografia aplicada

«Els expliquem per què fan el Mundial ara i no a l’estiu, per les altes temperatures de la regió, o que és un lloc en el qual no es permeten les protestes i el que això representa», afegeix un professor d’Història d’un altre institut català.

Més enllà dels correus advertint de les sancions que rebran els nois que siguin enxampats connectats al futbol en horari lectiu –en alguns centres fins i tot es parla d’expulsions–, a l’institut Quatre Cantons, a Barcelona, també es va optar per enviar un altre ‘e-mail’ als alumnes explicant-los que Qatar no respecta els drets de les dones ni dels col·lectius LGTBI, ni dels treballadors, milers dels quals han perdut la vida en la construcció dels estadis».

Qüestió d’identitat

Si dimarts el plat fort era Argentina-Aràbia Saudita, aquest dimecres ho ha sigut el Marroc. Maribel Tarrés, directora de l’INS Jaume Cabré de Terassa, assenyala que dimarts alguns alumnes la van advertir que l’endemà no anirien a l’insti, que jugava el Marroc. «Els vaig dir que ni se’ls ocorregués, que ningú faltaria a classe per veure un partit de futbol, i a partir d’allà va començar tota una conversa. Alumnes d’origen marroquí m’explicaven que per a ells allò era molt més que futbol, que era una qüestió d’identitat», relata la directora.

Després de mantenir aquesta xerrada en la qual tots els alumnes van poder expressar-se, cap ha faltat aquest dimecres per quedar-se a casa veient el futbol. No només això: també han quedat que dimarts vinent a les 10, quan tornen a tenir lectura amb segon d’ESO, els nois hauran d’explicar tot el que han après sobre Qatar. «Els he passat links de l’InfoK sobre la situació al país, i han de fer un informe i presentar-me’l», assenyala Tarrés, que posa l’episodi com a exemple claríssim d’una «situació d’aprenentatge». L’educació competencial era això.

Locutors improvisats

Notícies relacionades

La professora de català del Sagrat Cor Besòs, Lucía López, relata un altre exemple de situació d’aprenentatge sobrevinguda. «Al veure que em demanaven veure els partits matí i tarda, em vaig adonar que realment allò era molt important per a ells i vaig decidir aprofitar-ho per a la classe. Durant els últims 10 minuts vam posar en silenci un vídeo amb les millors jugades de l’Argentina-Aràbia Saudita i els vaig fer narrar el que veien [tipus locutor] com a exercici d’expressió oral. ¡I va funcionar!», relata la docent d’una escola, situada al Besòs, en què la llengua vehicular de l’alumnat és el castellà. 

En el que queda de setmana hi haurà pocs partits crucials en horari escolar, però n’hi ha: aquest dijous torna a haver partit a les onze del matí –Suïssa contra el Camerun– i a les dues del migdia –l’Uruguai contra Corea del Sud–. I divendres, Gal·les contra l’Iran a les onze i Qatar contra el Senegal a les dues del migdia.