Qatar 2022 | Futbol, mentides i salut global

Una d’aquestes rutines globals a les quals tornem, i que compartiran milions d’aficionats, és la Copa del Món de futbol, que aquest any, com gairebé tothom sap, serà a Qatar entre el 20 de novembre i el 19 de desembre. Tot està preparat, segons sembla. Però a un preu que no sembla raonable, fins i tot per als més apassionats d’aquest espectacle. La més important de les coses no importants, tal com ja s’ha dit fins a l’infinit.

Efectivament, resulta difícil asseure’s davant del televisor per veure un espectacle en un lloc on no es respecten els drets humans bàsics, des dels de les dones fins als dels treballadors. Dos col·lectius que, una vegada més, són al lloc equivocat de la història. Al qual se suma ser immigrant. El pitjor seria ser dona, immigrant i treballadora (manual). Tot i que de moment sembla que aquesta ‘maledicció’ no és possible a Qatar, ja que la por secular dels patriarques de Qatar i de tot el món a les dones es multiplicaria per molt si a més de dona fos estrangera i treballadora (manual).

Posant el focus en els drets dels treballadors immigrants, que han arribat per milers per construir els estadis on es jugarà la Copa del Món, recomano veure el documental d’11 minuts d’Amnistia Internacional ‘Qatar: Word Cup 2022 Forced Labour’, per comprovar amb imatges les penoses i precàries condicions en què viuen i treballen aquestes persones. Unes condicions que es tradueixen en lesions i malalties laborals, tal com va posar de manifest un informe del 2021 de l’Organització Internacional del Treball, titulat ‘Uno es demasiado’. A l’esmentat informe, l’OIT realitza una anàlisi detallada de les morts i lesions relacionades amb el treball a Qatar, mostrant que almenys 50 treballadors van perdre la vida el 2020 i una mica més de 500 van resultar greument ferits. La majoria d’ells procedents de Bangladesh, l’Índia i el Nepal.

El diari britànic ‘The Guardian’, en una investigació pròpia, estima en 6.500 els morts des del desembre del 2010 –quan Qatar va ser designat per organitzar el Mundial– fins al 2020, en la construcció de set estadis, un aeroport, carreteres i tota mena d’infraestructures noves. D’aquesta investigació, basada en informació principalment proporcionada per les ambaixades dels països d’origen dels treballadors immigrants, es desprèn que en aquests 10 anys s’han produït dos morts ¡cada dia! Algunes d’aquestes morts van estar relacionades amb l’exposició a les altes temperatures que han hagut de suportar aquestes persones mentre treballaven, especialment en les onades de calor dels últims anys a la regió.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Un preu sobre el qual la FIFA té una especial responsabilitat com a actor principal de l’organització del Mundial. Una responsabilitat que el va haver de portar a establir mecanismes de supervisió dels acords firmats amb l’Estat qatarià per garantir la seguretat i salut dels treballadors. Uns acords que no han passat del paper. Però també és una exigència que no poden passar per alt les institucions internacionals de salut pública, si volen influir en la defensa de la salut global. De manera molt particular, l’Organització Mundial de la Salut, que, igual que durant la pandèmia, ha hagut de fiscalitzar els acords firmats per l’Estat qatarià per garantir la salut i seguretat dels treballadors, que com s’ha comprovat no s’han complert. Però també les associacions de professionals de salut pública, com l’Associació Europea de Salut Pública, que aquests dies es reuneix a Berlín, haurien de manifestar-se respecte a això. La salut global, com hem après en aquests anys, és responsabilitat de tots.

En resum, un preu massa alt per a la salut dels treballadors, al qual cal afegir la falta de drets de les dones qatarianes, com per asseure’s tranquil·lament i disfrutar de l’espectacle que sens dubte ens oferiran alguns dels millors jugadors del món. Una pena, que almenys jo tindré, per no veure-ho, ja que m’afegeixo modestament al boicot a la Copa del Món de Qatar. Alguna cosa cal fer perquè la tornada a la normalitat sigui diferent, com ens vam prometre.