Europa nomena avui nous astronautes i decideix si es manté en la carrera espacial davant els EUA i la Xina

L’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) decideix aquest dimecres quins seran els seus pròxims passos. La cita dels ministres de Ciència, que estan reunits des de dimarts a París, tindrà enormes conseqüències per a l’organisme. D’una banda, comptarà amb un nou pressupost per als pròxims tres anys, amb el qual intentarà continuar competint en la carrera de l’espai amb els Estats Units, la Xina i Rússia. De l’altra, nomenarà una nova promoció d’astronautes, una cosa que no feia des del 2009. 

Els candidats han hagut de passar nombroses proves. En un primer moment, l’ESA va rebre més de 22.000 sol·licituds, però només en nomenarà quatre o sis. El Govern de coalició del PSOE i Unides Podem confia que un d’ells sigui espanyol. «Espanya es mereix formar part d’aquest grup», va escriure dimarts a Twitter la titular de Ciència, Diana Morant, a les portes de la reunió. 

En este foro, mañana miércoles (14.30h) se dará a conocer a las personas que van a integrar la nueva generación de astronautas de la @esa. España se merece formar parte de este grupo. pic.twitter.com/Q530JF4LzX

— Diana Morant (@DianaMorantR) 22 de noviembre de 2022

En paral·lel, l’organisme també donarà el tret de sortida al seu primer programa d’astronautes amb discapacitat, per a qui els durs requisits físics habituals suposaven un obstacle. Segons explica l’ESA, s’han tingut en compte «persones amb una deficiència en les extremitats inferiors i/o amb estatures inferiors a 130 centímetres». 

El pressupost

L’organisme espacial aspira a aconseguir un finançament del voltant de 18.500 milions d’euros, una quantitat que és un 25% superior al del trienni previ. La intenció europea és no quedar enrere davant la Xina i els Estats Units, en un moment en què la carrera espacial també ve marcada pels actors privats, com SpaceX i Blue Origin, dels magnats Elon Musk i Jeff Bezos, respectivament. 

Notícies relacionades

Multimèdia: la tornada a la Lluna també passa per Madrid

Cristoforetti es converteix en la primera europea als comandaments de l’Estació Espacial Internacional

En principi, els fons seran destinats a la llançadora Ariane 6 (3.300 milions d’euros), l’observació terrestre (3.000 milions), l’exploració de l’espai, tant humana com robòtica (3.000 milions) i els programes científics (3.000 milions).