‘Boom’ cannàbic

Lampistes que treballen per a traficants de marihuana: «Paguen el que demanis»

  • Dos instal·ladors d’aparells de climatització, necessaris a les plantacions ‘indoor’, asseguren a EL PERIÓDICO que es tracta d’encàrrecs en negre cada vegada més freqüents al gremi

  • Els Mossos adverteixen del poder corruptor dels diners de la droga i parlen de connivència entre estructures legals i criminals

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El poder de seducció del diner negre que mou la marihuana té capacitat per corrompre pilars fonamentals d’una societat democràtica, com ara policies, polítics o advocats, tal com adverteixen des de fa anys els Mossos d’Esquadra, però també la té per temptar sectors econòmics menys evidents, com el dels transportistes, venedors de bombetes o lampistes, oficis que es lucren del ‘boom’ cannàbic que viu Espanya com a proveïdors legals de materials o serveis als narcos. Els policies ho qualifiquen de «connivència» entre estructures legals i estructures criminals. EL PERIÓDICO ha entrevistat dos lampistes que, sota l’anonimat, admeten haver col·locat aparells climatitzadors per refrigerar plantacions ‘indoor’ ubicades a Catalunya.

Treballar per als amos de vivers de marihuana resulta «molt temptador», explica un d’ells. Les organitzacions –i els traficants més modestos– són clients fidels. Si saben que poden comptar amb els serveis d’un instal·lador, sempre treballen amb el mateix. «No poden trucar a qualsevol, perquè corren el perill que descobreixis el seu tripijoc. A més, paguen «en negre», per «avançat» i «el que demanis». «No regategen», reitera.

Plantacions caloroses

Una plantació ‘indoor’ reprodueix artificialment les condicions climàtiques en les quals creixen les plantes a l’aire lliure. Omplir un espai de testos no és cap problema. Com tampoc ho és preparar un sistema de reg ‘gota a gota’. El que és complicat és substituir el sol. Per això utilitzen bombetes de sodi d’entre 600 i 1.000 watts i que emeten radiacions semblants a les solars. Cada una d’aquestes bombetes gasta cada dia més electricitat que una família sencera, explica el cap d’inspeccions d’Endesa, que assenyala que per aquest motiu totes –o gairebé totes– les instal·lacions estan punxades il·legalment a la xarxa i s’han convertit en un gravíssim problema de frau elèctric. També generen molta calor. Tant que les plantes no poden créixer sense un climatitzador que les refredi. Aquí és on entra la figura de l’instal·lador al qual acudeixen abans que la plantació sigui operativa.

Els traficants acostumen a muntar pel seu compte les instal·lacions elèctriques. Però utilitzen professionals amb llicència per als climatitzadors. I aquests treballadors, tot i que «sempre» acudeixen als pisos «abans» que s’hagi plantat la marihuana, saben que estan instal·lant per a traficants: les màquines estan «sobredimensionades», volen aparells de 3.000 o 4.000 frigories per a habitacions que passarien amb climatitzadors molt menys potents. I sovint demanen penjar-les a un metre del terra. Treballar abans que creixi la marihuana serveix per minvar el risc de ser investigats policialment, asseguren. Procuren no fer-ne «el manteniment», perquè, si els sorprenguessin en una batuda policial mentre treballen, podria «comportar problemes».

Un dels dos instal·ladors assegura que aquests treballs li suposen un sobresou que no declara i que no els vol deixar de fer. L’altre, per contra, assegura que per una qüestió de principis no acceptarà l’encàrrec la pròxima vegada que contacti amb ell un traficant. Perquè contactaran amb ell. «Amb tota seguretat, a qualsevol instal·lador de Catalunya li acaben tocant un, dos, tres o quatre pisos de marihuana».

Un sector emergent

Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGiCAT), adverteix els lampistes que es presten a muntar una instal·lació elèctrica per a una plantació de marihuana –que a més estan punxades il·legalment a la xarxa– que s’exposen a quedar-se sense llicència. I recorda que en cas d’accident –aquests cultius provoquen incendis de manera freqüent– també en seran responsables. En canvi, matisa que els instal·ladors de climatitzadors no necessàriament han de saber quin ús farà el client de l’aparell. «Si un venedor de cuines munta una cuina però acaba servint per cuinar droga, no és responsabilitat del venedor», argumenta.

El director de FEGiCAT, a més, no creu que sigui un gremi seduït pels diners en negre de la marihuana, perquè actualment experimenta un creixement important: «El nivell de demanda d’aparells d’energies renovables ha superat l’oferta; hi ha empreses que tenen una llista d’espera de mesos i és un dels sectors que millor paga als seus treballadors». «No crec que s’exposin a perdre la llicència i a quedar-se sense una feina com aquesta», raona.

Col·laboració amb el narcotràfic

Notícies relacionades

Més contundent és el cap d’inspeccions d’Endesa, que cada vegada detecta instal·lacions de marihuana més professionals, i remarca que acceptar aquests treballs és «col·laborar» amb el narcotràfic de marihuana.

Per als Mossos, Catalunya s’ha consolidat en els últims anys com el principal territori europeu de producció i exportació de marihuana. Un escenari, avançat per aquest diari el 2017, que ha atret màfies internacionals que s’instal·len aquí per cultivar industrialment un cànnabis que després venen a la resta d’Europa. Els diners fàcils que proporciona la droga, que a Espanya està perseguida per lleis més tolerants que les que regeixen en altres països, persuadeixen a poc a poc més ciutadans i empreses.

Temes:

Drogues