Nou pacients amb paràlisi recobren la mobilitat gràcies a l’estimulació elèctrica medul·lar

Nou pacients amb paràlisi greu o completa a causa de lesions medul·lars van ser sotmesos a una estimulació elèctrica epidural selectiva de la zona que controla el moviment de les cames. Gràcies al tractament, segons publica la revista ‘Nature’, van recuperar part de la funció motriu, fet que va permetre identificar les neurones que recuperen la marxa. 

L’estudi, portat a terme pel centre de recerca suís NeuroRestore, suposa un pas molt important per comprendre com es pot recobrar la mobilitat després d’una paràlisi, no només perquè va demostrar l’eficàcia d’aquesta teràpia, sinó també perquè la millora de la funció motriu es va mantenir en pacients una vegada finalitzat el procés de neurorehabilitació i quan es va apagar l’estimulació elèctrica. Tots van recuperar o van millorar immediatament la seva capacitat de caminar durant el tractament i van mostrar millores en la mobilitat després de cinc mesos de tractament i rehabilitació.

La troballa

La investigació, que va començar amb ratolins, també ha servit per identificar el tipus de neurona que s’activa i remodela amb l’estimulació de la medul·la, cosa que ha permès als pacients posar-se drets, caminar i reconstruir els seus músculs. 

Els responsables de la investigació, liderats per Grégorie Corutine i Jocelyne Bloch, van poder comprovar per primera vegada l’activitat de la medul·la espinal d’un pacient mentre caminava, cosa que els va portar a una nova troballa: mentre durava l’estimulació, l’activitat neuronal va disminuir durant la marxa.

La seva hipòtesi, després comprovada mitjançant la primera cartografia molecular en 3D de la medul·la espinal, va ser que això es devia al fet que l’activitat neuronal es dirigia de manera selectiva a la recuperació de la funció motriu. L’estimulació, van descobrir, activa les neurones Vsx2, que adquireixen una importància creixent a mesura que es desenvolupa el procés.

Diferents resultats

«És essencial per als neurocientífics poder entendre el paper específic que exerceix cada subpoblació neuronal en una activitat complexa com la de caminar. El nostre nou estudi ens està proporcionant una informació valuosa sobre el procés de reorganització de les neurones de la medul·la espinal», assenyala Bloch. 

Juan de los Reyes Aguilar, investigador responsable del Grup de Neurofisiologia Experimental i Circuits Neuronals de l’Hospital Nacional de Paraplègics, es mostra d’acord sobre la importància d’aquesta investigació. «L’estudi té alta qualitat científica. Els autors aporten tots els detalls, no només tècnics i experimentals, sinó també, per exemple, sobre l’evolució individual de cada pacient tractat, des del seu estat anterior a la teràpia fins al resultat final obtingut. Això ofereix una visió real de l’efectivitat de la teràpia en els millors casos i la possibilitat que en d’altres (menys) no aporti beneficis», explica.  

Notícies relacionades

Un home totalment immobilitzat torna a comunicar-se gràcies a un ordinador connectat al cervell

El Govern no descarta expropiacions i preveu mesures de seguretat als edificis en zones inundables

Tanmateix, continua aquest investigador, que no va participar en l’estudi, «les persones amb lesió medul·lar completa només van aconseguir recuperar la marxa durant l’aplicació de la teràpia d’estimulació. La diferència entre els pacients que recuperen la funció de manera autònoma i els que només poden caminar quan reben l’estimulació epidural indica la importància que es preservin connexions residuals amb estructures cerebrals i entrades sensorials per a una rehabilitació funcional òptima. També, la necessitat d’implementar o combinar altres teràpies que optimitzin els resultats en persones amb lesió medul·lar completa».