Joaquim Nadal: «Si hi ha Pressupostos, en investigació i universitat pujarem dos esglaons més»

Conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal ha sigut alcalde de Girona (1979-2002), conseller de Política Territorial (2003-2010) i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Girona (UdG). Ara ha acceptat el repte de ser conseller de Recerca i Universitats com un «regal de culminació de la vida acadèmica».

¿No havia dit que estava feliçment jubilat i que volia dedicar-se a la investigació i a escriure?

Vaig dir això i portava des de finals del 2012 reincorporat a la universitat. Quan vaig fer 70 anys em vaig jubilar de la universitat, però em van demanar que continués dirigint l’Institut Català de Recerca a Patrimoni Cultural. Ho vaig fer i ara, el 30 de setembre, acabava els quatre anys de mèrit a la universitat i la direcció de l’institut. Per tant, vaig estar 13 dies feliçment jubilat de tot. I el dia 13 vaig prendre possessió com a conseller de Recerca i Universitats i el meu primer acte públic va ser la inauguració del curs a la Universitat de Girona. No deixaré de llegir ni d’escriure. D’aquí uns dies sortirà un altre llibre que he editat. Probablement per Sant Jordi en sortirà un altre.

I a més la conselleria.

La conselleria altera el meu ritme vital tal com el tenia planificat, però, d’altra banda, ha sigut com un regal de culminació de la meva vida acadèmica. Després de 10 anys de reincorporació a la vida universitària, ser conseller de Recerca i Universitats és com la culminació del retorn a la universitat. Ara sí que el dia que s’acabi, acabaré havent completat i culminat una carrera que haurà tingut vincles molt directes amb la vida acadèmica i intel·lectual que havia sigut el nervi de la meva vida professional.

Vostè ja havia sigut conseller. 

Jo vaig dir que molt difícilment em tornaria a incorporar a la política, però era bastant impensable que Junts fes explotar el Govern i decidís sortir amb una consulta a la militància. ¿Per què soc conseller? Perquè Junts va decidir sortir del mapa. Si no haguessin sortit, Pere Aragonès mai m’hauria trucat. A mi em semblava que aportar serenitat, tranquil·litat, sensatesa, ganes de governar i governar bé i molt era el missatge que la societat catalana esperava. Prou d’ensurts, prou de baralles internes, posem la carta de navegar i posem-nos a governar perquè la societat ho demana, perquè el país ho necessita, perquè la gent ho espera, perquè el que fa falta és tranquil·litat i estabilitat.

El Govern està en minoria. 

És veritat que el Govern en minoria pot tenir una estabilitat difícil, però és veritat també que els partits polítics que tindrien a les seves mans la possibilitat de trencar la tranquil·litat parlamentària amb una moció de censura prefereixen allargar aquesta legislatura i que hi hagi calma, a un avanç electoral, sabent que al maig hi ha eleccions municipals. S’obre un panorama de tranquil·litat incerta, a l’espera dels esdeveniments.

Quan el van nomenar, algunes persones que havien treballat amb vostè el van qualificar d’«animal polític». ¿Hi està d’acord?

La política es porta dins, segur. Tot home i dona en societat són animals polítics. Pel sol fet d’existir, de conviure i d’exercir la convivència som animals polítics. Ara, és veritat, jo he estat 33 anys de la meva vida ficat fins al moll de l’os en la vida política. Parlamentària, executiva, local, del Govern... Per tant, és veritat que a mi em mou la política, tot i que mai en tots aquests anys que he estat immers en la política he deixat de ser l’investigador d’història, el professor d’història, l’autor de llibres d’història que ha continuat com un corredor de fons la seva carrera acadèmica.

Sé que són moments i realitats diferents, però ¿què li agrada més, la conselleria que va tenir amb el tripartit o l’actual?

La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, com em va dir un dirigent de Convergència que no era conseller, és un transatlàntic. I és veritat que l’entramat d’empreses de Política Territorial; de transports, de ports, d’aeroports, de logística, de política de terra, de ferrocarrils..., conforma un entramat complex i potent, i la conselleria era molt potent i executava uns pressupostos molt alts. M’ho vaig passar bé, vaig estar content, van ser set anys molt fructífers. Però en aquests moments i en el moment actual de la meva vida, quan el president de la Generalitat em va trucar i em va dir ‘podries venir al Govern’, li vaig preguntar ‘¿a fer què?’, em va dir Recerca i Universitats, li vaig dir que sí. Trenta segons. Si m’hagués ofert l’altra conselleria li hauria dit que no. També en trenta segons.

¿Quina conselleria li ha deixat Gemma Geis? 

Hi ha una cosa positiva que és que ja portem tres anys d’una conselleria pròpia de Recerca i Universitats. De vegades el nom no fa la cosa, però en aquest cas, el nom fa la cosa. Quan hi va haver la crisi de Govern, els rectors van demanar ‘salvar la conselleria’ perquè ens dona rang de ministeri en l’àmbit de la Generalitat per tractar els nostres temes. Faig una valoració positiva del pas de Gemma Geis per la conselleria. Jo agafo el testimoni i de la continuïtat en faré un valor. I de la continuïtat institucional, encara més. I les coses que em sembla que no estan prou ordenades, les ordenarem.

Els rectors van valorar molt positivament el seu nomenament, però li han escrit una llarga carta de peticions.

Els rectors tenen al cap la seva preocupació pel finançament; pel finançament immediat, de les infraestructures, de la investigació i pel finançament de la factura de l’electricitat i de l’energia que, quan s’acabi el contracte actual de quatre anys que és molt barat, el salt que farà la factura serà molt alt. Es planteja la necessitat d’un pla d’emergència per atendre la factura energètica de les universitats catalanes. A Catalunya hi ha set universitats públiques i cinc de privades. Vam fer una primera reunió cinc dies després d’haver pres possessió amb tots els rectors. Tots homes. Això va donar peu a un petit un enrenou, però val la pena remarcar que els rectors no els tria el Govern. Els rectors són elegits per la comunitat universitària, amb fórmules diverses. Que hi hagi només rectors i no hi hagi rectores és conseqüència que l’univers dels candidats elegibles ja està esbiaixat cap als homes perquè aquí hi ha menys catedràtiques i professores titulars que homes. Hi ha hagut diverses rectores, però ara no n’hi ha cap. La foto de la reunió de 12 rectors i el conseller era el preu que vam haver de pagar perquè quedés clar que la reunió amb els rectors no era clandestina. I els vaig dir: ‘ens reunirem sovint i us vindré a veure a tots i escoltaré les vostres demandes i intentarem satisfer-les’.

Difícil. 

Hi ha problemàtiques molt variades, des de parcs científics que estan esgotant els seus terminis i que han de trobar fórmules financeres per evitar caure en mans dels bancs, privats o fons d’inversió. S’han de trobar fórmules per rejovenir el professorat, que ha perdut efectius per la banda alta de l’edat i costa molt entre gent jove amb una situació retributiva i d’acreditació raonable. La figura dels associats ha produït una pèrdua d’entitat del gruix del professorat universitari. La flexibilització de les plantilles és un element indispensable i és evident que els rectors tenen un munt de problemes diversos, amb molta autonomia per la governança, però amb una intervenció que des del departament vol ser proactiva i d’ajuda. Amb diners i gestions i ho farem.

¿Aquests diners existeixen? ¿Es poden trobar?

Es poden trobar fora del sistema pressupostari propi; Next Generation, fons europeus i diverses fórmules que arriben i arribaran, i només que hi hagués pressupost del 2023, faríem un pas endavant. Tenim un pressupost que ja va significar un cert creixement per a les universitats i per al sistema català d’investigació i universitats. Si hi ha pressupost per al 2023, farem un segon pas, pujarem dos esglaons més. El pla d’inversions en les universitats tindrà un augment relativament significatiu des del punt de partida del qual veníem, passarem de 36 milions a 51, i tindrem diversos programes d’investigació més. Però estem supeditats al fet que les negociacions que s’han de fer per un nou pressupost, amb l’esborrany que va deixar el conseller Giró i les modificacions que es puguin aconseguir en les negociacions d’altres forces polítiques, permetin tenir un pressupost.

L’esborrany del pressupost que hi ha sobre la taula ara, ¿li sembla bé o demanarà més?

Em sembla bé perquè és millor que el que hi ha hagut el 2022 i, naturalment, jo no deixaré de demanar perquè en l’àmbit de la investigació avançada hi ha transferències de l’Estat que no estan acompanyades de recursos i, per tant, se n’han d’obtenir més. Sobre això hi haurà negociacions, com n’hi haurà també sobre la Llei Orgànica del Sistema Universitari amb el ministre [Joan] Subirats i mirarem de millorar clarament l’enfocament d’una llei universitària que el Govern espanyol pretenia molt centralista i que nosaltres volíem que preservés el sistema català de docència i professorat i ens sembla que amb les esmenes que s’estan negociant i tramitant al Congrés hi haurà una llei plausible i millor que era en el primer esborrany que vam conèixer.

Notícies relacionades

La UOC estrena un ‘hub’ tecnològic al 22@ en el seu 25è aniversari

Arxivada la causa contra una residència on van morir de covid 50 avis

¿Té por de Junts? Ara que estan en l’oposició, ¿creu que poden posar traves al Govern?

No tinc por de Junts. Els conec, sé com són i d’on venen. Veig les seves contradiccions i assisteixo una mica perplex a les seves querelles internes. Per tant, malgrat que és una formació amb moltes fortaleses heretades del passat, tenen també moltes debilitats heretades del present. ¿Com administraran aquestes debilitats? Ja ho veurem. És veritat que potser ferits després de la sortida del Govern, tot i que hagin sortit perquè han volgut, augmentin el to i aixequin la veu en el seu paper d’oposició.