Benvinguts al tren de la festa: els joves i els abonaments gratis ressusciten rutes que anaven buides

Iker, un jove que estudia a Palència, s’ha après a la perfecció el funcionament dels abonaments gratuïts de Renfe. En va adquirir, d’una banda, un entre Palència i Miranda de Ebro (Burgos) per tornar a casa seva més sovint i estalviar-se els 30 euros que costa el trajecte d’anada i tornada. De l’altra, va aconseguir un Palència-Madrid que li permet, els caps de setmana, anar de festa a la capital.

És divendres 28 d’octubre, previ al pont de Tots Sants, viatja en el tren regional que va sortir de Lleó a les 15.42, va passar per Palència a les 16.52 i finalitzarà a l’estació madrilenya de Príncipe Pío a les 20.41. Són gairebé quatre hores de viatge, però lluny de decaure, el seu ànim està ben amunt. A l’arribar es trobarà amb un amic per anar a l’esdeveniment que la macrodiscoteca Fabrik organitza amb motiu de Halloween. Tornarà a Palència dimarts, dia festiu, i en dues setmanes repetirà cadascun dels passos del pla: tren, amic, festassa i tornada. Com resumeix ell mateix entre rialles, «em deixo enredar».

Pels quatre trajectes, l’Iker pagarà, a tot estirar, vint euros, la quantitat que demana Renfe com a fiança. Si s’ho pren seriosament i completa 16 viatges (vuit d’anada i vuit de tornada) entre Palència i Madrid abans del 31 de desembre, Renfe els hi tornarà. Si no ho fa, tampoc és un enorme problema, perquè només un viatge d’anada entre les dues ciutats costa 25 euros. En circumstàncies normals, anar i tornar dues vegades de Palència a Madrid li hauria sortit per cent euros.

Molta més gent al tren

Les bonificacions als abonaments de mitjana distància i Rodalies de Renfe aprovats pel Govern central estan provocant un notable augment de la demanda. Segons dades de l’empresa pública facilitades a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, des del setembre la demanda en trens de mitjana distància ha augmentat un 18% respecte al 2019. Els viatges amb origen Castella i Lleó han crescut un 58% de mitjana. Un dimarts qualsevol —el dia 25 d’octubre, concretament—, les rutes amb origen en aquesta comunitat van registrar un 62% més de viatgers que el mateix dia del 2019.

L’objectiu de la mesura és ajudar els viatgers recurrents a estalviar i animar la resta a deixar el cotxe a casa. Per això Renfe exigeix una ruta fixa, fiança i un mínim de 16 viatges en quatre mesos —és a dir, una mitjana de quatre viatges al mes— per tornar-la. No obstant, no tots els que es beneficien del descompte són usuaris freqüents que anaven a agafar el tren o que l’han canviat pel cotxe o autobús. També hi ha qui, aprofitant que és gratis (o gairebé), l’utilitza per a viatges d’oci que no hauria fet de cap altra manera. El tren que va de Lleó a Madrid els divendres a la tarda és un bon exemple d’això. Entre capital i capital passa per 30 municipis. Abans dels abonaments gratuïts, explica el revisor, hi viatjaven una mitjana de seixanta persones. El divendres 28 d’octubre van arribar a Madrid 200 passatgers. El tren té 250 places, de manera que anava al 80% de la seva capacitat. «Abans podies seure a qualsevol lloc perquè anava mig buit. Ara és impossible», diu la Candela, una jove usuària habitual que va de Palència a Medina del Campo. «Jo l’agafo cada divendres entre Valladolid i Robledo de Chavela», afegeix l’Álvaro, un treballador de Valladolid. «L’ocupació rares vegades passava del 10%. Ara va ple, amb molt perfil de gent jove. La veritat és que és una passada veure tant flux de persones i les andanes dels pobles plens».

L’estació de Valladolid, des d’on EL PERIÓDICO DE ESPAÑA viatja fins a Madrid per comprovar l’increment d’usuaris, és plena de gom a gom. Des d’allà parteixen trens a Zamora, Gijón, Santander i Madrid, entre d’altres. La ruta entre Valladolid i Madrid és, de fet, la tercera de mitjana distància més freqüentada d’Espanya, només per darrere de Barcelona-Girona i Madrid-Toledo. Però els viatgers de la mitjana distància (el regional que passa pels pobles i triga tres hores) eren fins ara residuals: la majoria optava pels serveis de l’AVE, Alvia o Avant, que, tot i ser més cars, tot just triguen una hora.

La introducció dels abonaments gratuïts ho ha canviat tot. «Jo he viatjat altres vegades a Madrid i sempre en l’AVE. Però ara he agafat l’abonament perquè tinc amics allà i he pensat a anar a visitar-los més sovint», explica el Jorge, de 30 anys. Al davant s’asseu el Raúl, un jove de 19 anys que farà el mateix però amb els seus familiars. «Hi ha moltes coses per veure a Madrid, així que hi aniré els caps de setmana». Tots dos coincideixen: les tres hores de viatge es fan llargues, però la gratuïtat compensa.

Joves que van de marxa o que tornen a casa

Més de la meitat dels viatgers del tren són joves. «Hi pugen principalment estudiants», anota el revisor, «tot i que també hi ha gent gran». Entre els joves hi ha dos perfils: els que tornen a casa i els que se’n van de marxa o de petit viatge vacacional. La Carla, de 22 anys, i l’Álex, de 24, estudien a Valladolid però són d’Arévalo, a Àvila. Abans de l’abonament gratuït anaven a casa de tant en tant, perquè cada viatge d’anada i tornada els sortia per 20 euros. «Ara tornem gairebé cada cap de setmana», expliquen. «Es nota un munt que la gent torna més, perquè se’ls veu tots baixar a Arévalo». Com ells, hi ha estudiants que van de Valladolid a Àvila i d’Àvila a Las Navas del Marqués. Tots agraeixen el descompte, perquè, en condicions normals, ni amb el carnet jove els surt a menys de 10 euros el trajecte.

La Lucía i l’Adrián tenen 20 anys. Són de Palència i aquest cap de setmana viatgen a Madrid «‘de tranquis’» gràcies a l’abonament. En principi només faran aquest viatge d’anada i tornada i renunciaran a recuperar la fiança, tot i que explica la Lucía que potser ella s’ajuntarà algun dia amb una amiga de Valladolid que utilitza l’abonament per anar als dijous universitaris de Madrid. «Agafa un tren que arriba a Madrid cap a les deu de la nit i se’n torna en un altre a les vuit del matí», diu. Al vagó del costat hi ha tres noies que estudien a Àvila i tornen a casa seva a Las Navas del Marqués. Una, la Guiomar, explica el seu truc: va treure l’abonament entre Àvila i Madrid, però l’utilitza amb una parada intermèdia, per anar d’Àvila a Las Navas (casa seva) i de Las Navas a Madrid. Més que de festa, diu, va a la capital a visitar museus i fer un altre tipus d’activitats culturals.

El Jaime i el León estudien a Valladolid i també es dirigeixen a Madrid. El Jaime torna a casa —estudia fora perquè no li va arribar la nota— i el León veurà uns amics amb qui sortirà de nit. No saben si utilitzaran més l’abonament. El que sí que han pensat és a fer un ‘tren de la festa’, dels d’anar a la nit i tornar al matí d’empalmada, entre Valladolid i Salamanca, ciutat de gresca universitària per excel·lència. La Lucía i la Berta, per la seva banda, tenen 18 anys i viuen a Valladolid amb els seus pares. Algunes de les seves amigues se n’han anat a estudiar a Madrid, així que no és la primera vegada que les veuran en cap de setmana. «Ja havíem fet aquest pla amb l’AVE, però ara que hi ha l’abonament hem decidit agafar-lo», expliquen. Arribaran, sortiran per la zona universitària de Moncloa i diumenge pujaran en un tren de tornada.

Ampliació al 2023

Tots els consultats comptaven que la festa dels abonaments gratuïts acabaria el 31 de desembre del 2022, però el Govern ja ha anunciat que els prorrogarà durant tot el 2023. Així està contemplat en els Pressupostos Generals, que destinaran 700 milions d’euros a aquesta partida, tot i que encara no se sap si caldrà comprar nous abonaments o valdrà amb els ja expedits. Els detalls apareixeran en l’ordre o decret que publiqui el Ministeri, informen fonts de Renfe.

Malgrat l’entusiasme de l’Executiu i del Ministeri de Transport —que han destacat la mesura com a «positiva per ajudar les butxaques de les classes mitjanes i treballadores» i fomentar la «mobilitat sostenible»— l’autoritat fiscal independent (Airef) li va donar una recent estirada d’orelles al constatar que, com el descompte dels vint cèntims de combustible, beneficia principalment les rendes altes. En aquest cas, perquè les infraestructures de transport bonificades es concentren en ciutats amb més nivell de renda.

Fins ara, Renfe ha emès 1,3 milions d’abonaments de Rodalies i més de mig milió de mitjana distància. En el Rodalies els abonaments no requereixen un origen i destí fixos, sinó que serveixen per a tota la xarxa. I la fiança només és de 10 euros. En la setmana de la seva estrena, la demanda es va disparar un 50% a la xarxa de Rodalies de Madrid. A Barcelona, dades recollides per La Vanguardia reflecteixen que, malgrat la gratuïtat, la xarxa de Rodalies encara no ha recuperat la demanda del 2019 i que les rebaixes en el preu del transport públic no estan reduint el nombre de cotxes.

Notícies relacionades

Renfe obre una investigació per aclarir l’expulsió d’un tren de 22 escolars catalans

Un maquinista no es presenta i retarda més de 40 minuts el tren Madrid-Badajoz

Els abonaments gratuïts de Renfe estan inspirats en el bitllet de nou euros que va idear Alemanya aquest estiu i que servia per a tota la xarxa de tren regional. Malgrat que els experts solen desconfiar de receptes d’aquest tipus —està provat que no és el preu baix el que atrau la gent al transport públic, sinó la fiabilitat—, una anàlisi de l’experiència alemanya suggereix que el país ha deixat d’emetre 1,8 milions de tones de CO₂ durant l’estiu gràcies, precisament, a la gent que ha deixat el cotxe a casa i s’ha passat a l’autobús i al tren. A Espanya no s’ha fet encara un estudi global sobre els efectes de la gratuïtat.

Durant el viatge de Valladolid a Madrid, un viatger adult i freqüent va fer broma que els trens gratis estan molt bé, però que el més útil perquè vagin plens és posar bons i suficients horaris. La queixa és habitual entre els usuaris de la xarxa convencional, que sovint veuen com Renfe els treu serveis, els degrada i fins i tot desmantella línies regionals per afavorir l’AVE. Quan aquest diari va informar que un artifici amb els abonaments gratuïts estava deixant sense plaça els viatgers habituals, el portaveu de l’associació Tren Salamanca ho va expressar de la següent manera: «La gratuïtat és molt bonica, però cal veure-la a llarg termini. Seria preferible tenir més freqüència i preus lògics que quatre mesos gratis».